logo1 logo2

Sou aquí:: inici » 7. Execució i extinció dels contractes i règim de recursos

← Unitat 6 | Inici →

7. Execució i extinció dels contractes i règim de recursos

7.1 Execució del contracte

L’execució del contracte consisteix en la realització de l’objecte del contracte per part de l’adjudicatari. L’execució del contracte es fa a risc i ventura del contractista.

Els òrgans de contractació han de prendre les mesures pertinents per garantir que en l’execució dels contractes els contractistes compleixin les obligacions aplicables en matèria mediambiental, social o laboral establertes en el dret de la UE, el dret nacional i els tractats internacionals.

En cas d’un incompliment parcial o d’un compliment defectuós, es poden establir penalitats als plecs, que han de ser sempre proporcionals a la gravetat de l’incompliment i mai poden ser superiors al 50% del preu del contracte. Si el contractista, per causes que li són imputables, incompleix parcialment l’execució de les prestacions definides al contracte, l’Administració pot optar entre la resolució del contracte o la imposició de penalitats determinades als plecs.

El contractista està obligat a complir el contracte en els terminis fixats per dur-lo a terme, i també en els terminis parcials en cas d’una execució successiva. Si el contractista, per causes que li són imputables, causa demora en el compliment dels terminis, l’Administració pot optar entre la resolució del contracte o la imposició de penalitats determinades als plecs.

En cas d’incompliment parcial, compliment defectuós o demora en l’execució del contracte, en què no s’hagin establert penalitats als plecs, es pot exigir al contractista la indemnització per danys i perjudicis.

Si la demora és produïda per motius no imputables al contractista i aquest oferís l’acompliment en cas d’una ampliació del termini, l’òrgan de contractació li pot ampliar el termini.

Un cop acomplerta l’execució del contracte, l’Administració ha d’abonar el preu convingut en els termes establerts a la llei i al contracte.

Pagament del preu del contracte

El pagament del preu es pot fer de manera total o parcial, mitjançant abonaments a compte. L’Administració té l’obligació d’abonar el preu en els 30 dies següents a la data d’aprovació de les certificacions d’obra, o dels certificats que acreditin la recepció dels béns o la prestació dels serveis. L’Administració ha d’aprovar les certificacions d’obra o els documents que acreditin la recepció dels béns o la prestació dels serveis en els 30 dies següents a l’entrega efectiva dels béns i serveis.

El contractista disposa d'un termini de 30 dies per presentar la factura electrònica al registre administratiu corresponent.

Un cop transcorreguts 30 dies des de la data de la presentació correcta de la factura, s’inicia la meritació dels interessos.

  • Si la demora de l’Administració en el pagament del preu del contracte és superior a 4 mesos, el contractista pot suspendre el compliment del contracte i ho ha de comunicar a l’Administració amb un mes d’antelació.
  • Si la demora de l’Administració en el pagament del preu del contracte és superior a 6 mesos, el contractista pot resoldre el contracte i té dret al rescabalament dels perjudicis que li origini.

Un cop transcorregut el termini de 30 dies de què disposa l’Administració per pagar el preu, des de l’aprovació de les certificacions d’obra o dels certificats que acreditin la recepció dels béns i la prestació dels serveis, el contractista pot reclamar per escrit a l’Administració el compliment de l’obligació de pagament i els interessos de demora. Si transcorre el termini d’un mes i l’Administració no respon, s’entén reconegut el venciment del termini de pagament i el contractista pot formular recurs contenciós administratiu contra la inactivitat de l’Administració i pot sol·licitar, com a mesura cautelar, el pagament immediat del deute.


↑ Índex de la unitat

7.2 Control d'execució: el responsable del contracte

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (a partir d'ara LCSP) determina l’obligatorietat del nomenament de la figura del responsable del contracte per part de l’òrgan de contractació.

La LCSP reforça els mecanismes de control de l’execució dels contractes i introdueix tres novetats pel que fa al control de l’execució:

  1. Disposa l’existència d’una unitat encarregada del seguiment i de l'execució ordinària del contracte.
  2. Fa obligatòria la designació d’un responsable del contracte, en els contractes d’obres, el director/a facultatiu (art. 62.1).
  3. Reconeix expressament la potestat de l’Administració de disposar de facultats d’inspecció de les instal·lacions, oficines i seus del contractista, quan sigui motivadament necessari per verificar el compliment del contracte (art. 190, paràgraf 2).

Al responsable del contracte, que pot ser una persona física o jurídica, vinculada o aliena a l’òrgan de contractació, li correspon supervisar l’execució del contracte, adoptar les decisions i dictar les instruccions necessàries per assegurar la realització correcta de la prestació pactada, dins de l’àmbit de facultats que li atribueixin.

En els contractes de concessió d’obra pública i concessió de serveis, l’Administració ha de designar una persona que actuï en defensa de l’interès general per verificar el compliment de les obligacions del concessionari, especialment pel que fa a la qualitat en la prestació del servei o de l’obra.

El responsable del contracte ha de fer la proposta d’aplicació de penalitats per incompliment parcial, compliment defectuós i demora en l’execució del contracte.

La LCSP estableix noves funcions per al responsable del contracte:

En els contractes de serveis, el responsable del contracte adopta les mesures necessàries per programar anualitats i adopta les mesures necessàries durant el període d’execució, amb la finalitat que el finançament i el pagament s’ajustin al ritme requerit (art. 308.3).

En el supòsit de demora o retard produït per motius no imputables al contractista, aquest pot oferir complir el contracte si s’amplia el termini inicial d’execució. En aquest cas, el responsable del contracte ha d’emetre un informe que determini si el retard s'ha produït per motius imputables al contractista. Si el retard no li és imputable, l’òrgan de contractació ha d'ampliar el termini com a mínim pel mateix període de temps perdut, si no és que el contractista demani un termini inferior (art. 195.2).

Cal afegir que s’ha deixat absolutament oberta la configuració de les atribucions del responsable del contracte, en cada contracte. El seu nomenament no és subjecte a requisits formals que garanteixin que no hi hagi conflictes d’interès. No hi ha mesures de transparència ni respecte al seu nomenament ni respecte a les seves atribucions. Tampoc no estan taxades les conseqüències que pot comportar la manca de designació.


↑ Índex de la unitat

7.3 Modificació del contracte

Els contractes administratius només es poden modificar per raons d’interès públic i d’acord amb el procediment reglat. S’han de donar algun dels supòsits següents:

1. Que la modificació s'hagi establert als plecs:

  • La modificació no pot superar el 20% del preu inicial.
  • La modificació s’ha de formular de manera clara, precisa i inequívoca.
  • La clàusula de modificació n'ha de precisar l'abast, els límits i la naturalesa; les circumstàncies que provoquen la modificació s’han de poder verificar de manera objectiva, i s’ha de fixar el procediment per fer la modificació.
  • No es pot alterar la naturalesa del contracte inicial.

2. Excepcionalment, encara que no s'hagi establert als plecs:

Les variacions han de ser les estrictament indispensables per respondre a la causa objectiva que les faci necessàries.

  • Quan sigui necessari afegir obres, subministraments o serveis addicionals als contractats inicialment:
    • Sempre que no sigui possible el canvi de contractista per raons econòmiques o tècniques.
    • La modificació del contracte no pot excedir del 50% del preu inicial, IVA exclòs.
  • Quan la necessitat de modificar un contracte derivi de circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles en el moment en què va tenir lloc la licitació del contracte:
    • Sempre que la modificació derivi de circumstàncies que l’Administració no hagi pogut preveure.
    • Sempre que la modificació no alteri la naturalesa global del contracte.
    • La modificació del contracte no pot excedir del 50% del preu inicial, IVA exclòs.

Les modificacions acordades per l’òrgan de contractació són obligatòries per al contractista quan impliquen aïlladament o conjuntament una alteració de la quantia que no excedeix del 20% del preu inicial del contracte.

Segons això, quan la modificació no sigui obligatòria per al contractista, només pot ser acordada per l’òrgan de contractació amb la conformitat prèvia per escrit del contractista; en cas contrari, es resoldria el contracte per impossibilitat d’executar la prestació en els termes pactats inicialment.


↑ Índex de la unitat

7.4 Pròrroga del contracte

L’òrgan de contractació ha d’establir adequadament la durada dels contractes del sector públic i l'ha de justificar en l’expedient, tenint en compte:

  • la naturalesa de les prestacions
  • les característiques del seu finançament
  • la necessitat de sotmetre aquestes prestacions a concurrència periòdicament.

Com a norma general, els terminis fixats als plecs només es poden ampliar un 15% de la durada inicial per restablir l’equilibri econòmic del contracte.

Contractes de subministraments i de serveis

Els contractes de subministraments i de serveis i d’arrendaments de béns mobles tenen un termini màxim de durada de 5 anys, incloent-hi les possibles pròrrogues.

Hi ha algun supòsit especial, com per exemple el contracte de subministraments de lliuraments addicionals adjudicat a través del procediment negociat sense publicitat, que no pot ser superior a 3 anys (art. 168.c.2 de la LCSP).

  • La pròrroga ha de ser expressa; mai es pot produir pel consentiment tàcit de les parts.
  • Els contractes poden establir una o diverses pròrrogues sempre que les seves característiques es mantinguin inalterables durant el període total de durada.
  • La pròrroga, l'acorda l’òrgan de contractació i és obligatòria per a l’empresari sempre que s’hagi fet un preavís almenys amb dos mesos d’antelació a la data de finalització del contracte.
  • La pròrroga no és obligatòria per al contractista quan es doni la causa de resolució de demora de l’Administració en el pagament del preu per més de 6 mesos.

Ampliació de termini: quan es produeixi demora en l’execució de la prestació per part de l’empresari, l’òrgan de contractació li pot concedir una ampliació del termini d’execució sens perjudici de les penalitats que corresponguin.

Els contractes de subministraments i de serveis es poden prorrogar fins a l’inici de l’execució d’un nou contracte per un període màxim de 9 mesos, amb els requisits següents:

  • Si ha arribat el venciment i no s’ha formalitzat un nou contracte que garanteixi la continuïtat de la prestació.
  • Si és degut a esdeveniments imprevisibles per a l’òrgan de contractació produïts en el procediment d’adjudicació.
  • Sempre que l’anunci de licitació del nou contracte s’hagi publicat amb una antelació mínima de 3 mesos respecte de la data de finalització del contracte originari.
  • Sempre que hi hagi raons d’interès públic per no interrompre la prestació.

Excepcionalment, els contractes de serveis poden tenir una durada superior, en algun supòsit, per exemple:

  • Quan calgui un període superior per recuperar les inversions directament relacionades amb el contracte i quan l’amortització d’aquestes inversions tingui un cost rellevant en la prestació del servei. Aquestes circumstàncies han d’estar justificades en l’expedient de contractació i cal indicar les inversions a les quals fa referència i el període de recuperació.
  • Els contractes de serveis que siguin complementaris d’altres contractes d’obres o de subministraments poden tenir un termini de vigència superior que no pot excedir el termini de durada del contracte principal. (Els contractes complementaris tenen una relació de dependència respecte d'un altre contracte, el principal, i es consideren necessaris per una correcta prestació del contracte principal.)

Contractes de concessió d'obres i de serveis

Els contractes de concessió d’obres i de serveis tenen un termini de durada limitat en funció de l’obra o del servei del seu objecte i s'ha de fer constar als plecs. Si la concessió d’obres o de serveis sobrepassa el termini de 5 anys, el termini no pot excedir del temps raonable perquè el concessionari recuperi les inversions realitzades per explotar les obres o els serveis, juntament amb un rendiment sobre el capital invertit. En qualsevol cas no pot excedir, incloent-hi les pròrrogues, de:

  • 40 anys en contractes de concessió d’obres i de serveis que incloguin l’execució de les obres i l’explotació dels serveis.
  • 25 anys en contractes de concessió de serveis no sanitaris.
  • 10 anys en contractes de concessió de serveis sanitaris.

Acords marc

La durada dels acords marc és de 4 anys, excepte casos excepcionals degudament justificats. La durada dels contractes basats en un acord marc és independent de la durada de l’acord marc. Només es poden adjudicar contractes basats en un acord marc durant la vigència de l’acord marc.

Contractes menors

Els contractes menors no poden tenir una durada superior a 1 any ni es poden prorrogar (art. 118 de la LCSP).


↑ Índex de la unitat

7.5 Extinció del contracte

Els contractes s’extingeixen per compliment o per resolució.

Compliment del contracte

El contracte es compleix quan el contractista ha realitzat la totalitat de la prestació (obra, subministrament o servei), d’acord amb els termes del contracte i a satisfacció de l’Administració. La constatació del compliment requereix un acte formal i positiu de recepció o conformitat per part de l’Administració el mes següent a la realització de l’objecte del contracte.

En els contractes es fixa un termini de garantia a comptar des de la data de recepció o conformitat i, un cop transcorregut sense objeccions per part de l’Administració, queda extingida la responsabilitat del contractista.

Resolució del contracte

Són causes de resolució del contracte:

  • La mort o incapacitat sobrevinguda del contractista individual o l’extinció de la personalitat jurídica de la societat contractista
  • La declaració de concurs o d’insolvència
  • El mutu acord entre l’Administració i el contractista
  • La demora en el compliment dels terminis per part del contractista
  • La demora en el pagament del preu per part de l’Administració per un termini superior a 6 mesos
  • L’incompliment de l’obligació principal del contracte
  • La impossibilitat d’executar la prestació en els termes pactats inicialment
  • Les que s’assenyalin específicament a la llei per a cada categoria de contracte.

La resolució del contracte, l’acorda l’òrgan de contractació, d’ofici o a instància del contractista. L’expedient de resolució contractual ha de ser instruït i resolt en un termini màxim de 8 mesos.

Efectes

Efectes de la resolució del contracte:

  • Quan la causa de la resolució del contracte sigui la mort o la incapacitat del contractista, l’Administració pot acordar la continuació del contracte amb els hereus o successors.
  • En cas de declaració de concurs o d’insolvència, l’Administració pot continuar el contracte per motius d’interès públic sempre que el contractista presti les garanties necessàries per executar-lo.
  • La resolució de mutu acord s’ha de fer per raons d’interès públic i els drets de les parts s’han d'atenir al que estipula el contracte.
  • En cas de demora en el compliment dels terminis per part del contractista o en cas d’incompliment culpable, li serà confiscada la garantia definitiva i haurà d’indemnitzar l’Administració pels danys i perjudicis ocasionats, en allò que sobrepassi la garantia confiscada.
  • La demora en el pagament del preu per part de l’Administració per termini superior a 6 mesos dona dret al contractista a reclamar danys i perjudicis.
  • En el supòsit d’impossibilitat d’executar la prestació, el contractista té dret a una indemnització del 3% de l’import de la prestació que ha deixat de realitzar, excepte que la causa sigui imputable al contractista.

L’acord de resolució s’ha de pronunciar expressament sobre la pèrdua, devolució o cancel·lació de la garantia constituïda.

En el moment d’iniciar-se l’expedient administratiu de resolució del contracte, es pot iniciar el procediment per a l'adjudicació del nou contracte, que queda condicionada a la fi de l’expedient de resolució.


↑ Índex de la unitat

7.6 Cessió del contracte i subcontractació

Cessió

La cessió comporta la modificació subjectiva dels contractes, sempre que estigui recollida als plecs. Perquè el contractista pugui cedir els seus drets i obligacions a tercers, els plecs han de recollir els requisits següents:

  • L'òrgan de contractació ha d'autoritzar la cessió de manera prèvia i expressa.
  • El cedent ha de tenir executat com a mínim el 20% de l’import del contracte.
  • El cessionari ha de tenir capacitat per contractar amb l’Administració i la solvència necessària.
  • La cessió s'ha de formalitzar en escriptura pública, entre cedent adjudicatari i cessionari.

El cessionari se subroga en tots els drets i les obligacions que corresponen al cedent.

Subcontractació

El contractista pot concertar amb tercers la realització parcial de la prestació amb subjecció al que disposin els plecs, excepte que la prestació hagi de ser executada directament per l’adjudicatari.

Requisits de la subcontractació:

  • S’ha d'establir als plecs.
  • Els licitadors han d’indicar a la seva oferta la part del contracte que volen subcontractar, l’import i el nom o perfil empresarial.
  • El contractista ha de comunicar per escrit a l’Administració la intenció de subcontractar, i assenyalar la part de la prestació que pretén subcontractar, la identitat i les dades de contacte del subcontractista, i justificar la seva aptitud per executar el contracte.

El contractista principal assumeix tota la responsabilitat de l’execució del contracte davant l’Administració, d’acord amb els plecs. Els subcontractistes només queden obligats davant el contractista principal i no tenen acció directa davant de l’Administració contractant.

En el contracte de concessió de serveis, la subcontractació només pot recaure sobre prestacions accessòries.


↑ Índex de la unitat

7.7 Règim de recursos: el recurs especial en matèria de contractació

El recurs especial en matèria de contractació és potestatiu i gratuït per als recurrents.

L’òrgan jurisdiccional competent en matèria de contractació administrativa és la jurisdicció contenciosa administrativa.

Ara bé, l'òrgan que ha de resoldre el recurs especial en matèria de contractació és el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals o l’òrgan assimilat de la comunitat autònoma. A Catalunya, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, adscrit orgànicament al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, com a òrgan col·legiat independent, resol els recursos interposats en relació amb els contractes de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i també de les administracions locals catalanes. Aquest tribunal forma part de l'administració pública i resol els recursos en via administrativa.

Es pot interposar recurs indistintament en el registre de l’òrgan de contractació o en el registre de l’òrgan competent per resoldre, sense necessitat d’anunci previ.

Les causes de nul·litat i d’invalidesa dels contractes públics es poden fer valdre a través del recurs especial en matèria de contractació.

Es pot interposar el recurs contra els anuncis de licitació, els plecs, els documents contractuals que regeixin la contractació, els actes de tràmit, els acords d’adjudicació, les modificacions contractuals, els encàrrecs realitzats a mitjans propis i els acords de rescat de les concessions.

No es pot interposar aquest recurs en els procediments d’adjudicació que segueixin el tràmit d’emergència.

Contra tots aquests actes recurribles mitjançant el recurs especial no és procedent la interposició dels recursos administratius ordinaris.

Si l’acte recorregut és l’acord d’adjudicació, el recurs té efectes suspensius automàtics, excepte en els contractes basats en un acord marc o contractes específics en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició, sens perjudici de les mesures cautelars que es podrien adoptar.

L’òrgan de contractació té l’obligació de facilitar l’accés a l’expedient qui ho sol·liciti en els 5 dies hàbils següents a la recepció de la sol·licitud.

Les comunicacions i les notificacions s'han de fer per mitjans electrònics, a través de la direcció electrònica habilitada o de compareixença (art. 54 i disposició addiciona 15 de la LCSP). Un cop transcorregut un termini de 2 mesos comptats des del dia següent a la interposició del recurs sense que se n’hagi notificat la resolució, es considera desestimat i es pot interposar recurs contenciós administratiu (art. 57.5 de la LCSP). S'estableixen mecanismes per a la coordinació entre els diferents òrgans de resolució del recurs especial en matèria de contractació (disposició addicional 23 de la LCSP).

Legitimació

Pot interposar el recurs especial en matèria de contractació qualsevol persona física o jurídica els drets o interessos legítims, individuals o col·lectius de la qual s’han vist perjudicats o poden resultar afectats, de manera directa o indirecta, per les decisions objecte del recurs.

Les persones legitimades per interposar recurs poden sol·licitar l’adopció de mesures cautelars a l’òrgan competent per resoldre el recurs.

Termini

El recurs s’ha d’interposar en un termini de 15 dies hàbils a comptar des de l’endemà de l’acte que s’impugna. Per exemple: quan s’impugni l’anunci de licitació o els plecs, el termini comença a comptar el dia següent de la seva publicació al perfil del contractant. Quan s’impugni l’acord d’adjudicació del contracte, el termini comença a comptar el dia següent d’aquesta notificació als licitadors).

Aquest termini s’amplia quan el recurs es fonamenta en alguna causa de nul·litat establerta a l’article 39 de la LCSP.

Resolució

Un cop rebudes les al·legacions dels interessats i un cop finalitzat el termini de prova, l’òrgan competent ha de resoldre el recurs en els 5 dies hàbils següents i ha de notificar la resolució a tots els interessats.

La resolució del recurs ha d'estimar en tot o en part o desestimar les pretensions formulades o declarar-ne la inadmissió, i ha de decidir sobre totes les qüestions plantejades, de manera motivada. La resolució s’ha de pronunciar sobre l’aixecament de la suspensió de l’acte d’adjudicació, si continua suspès i també sobre la resta de mesures cautelars que s’hagin pogut acordar.

Un cop transcorreguts 2 mesos comptats des del dia següent a la interposició del recurs sense que s’hagi notificat la resolució, l’interessat el pot considerar desestimat a l'efecte d’interposar un recurs contenciós administratiu.

La resolució del recurs especial en matèria de contractació és directament executiva. Contra aquesta només s'hi pot interposar el recurs contenciós administratiu.


↑ Índex de la unitat

7.8 Síntesi de la unitat 7


Execució dels contractes

  • L’execució del contracte és la realització de l’objecte del contracte per part de l’adjudicatari, a risc i ventura, dins del termini fixat i amb l’acompliment de les mesures mediambientals, socials o laborals exigides.
  • En cas de demora, incompliment parcial o compliment defectuós, l’Administració pot optar entre resoldre el contracte o imposar penalitats determinades als plecs, proporcionals a la gravetat de l’incompliment. També pot exigir al contractista la indemnització per danys i perjudicis.
  • Un cop executat el contracte, l’Administració ha d’abonar el preu convingut en els 30 dies següents a la data d’aprovació de les certificacions d’obra, o dels certificats que acreditin la recepció dels béns o la prestació del servei. A partir d’aleshores computen interessos de demora:
    • Si la demora supera els 4 mesos, el contractista pot suspendre el compliment del contracte i ho ha de comunicar a l’Administració amb un mes d’antelació.
    • Si la demora supera els 6 mesos, el contractista pot resoldre el contracte i té dret al rescabalament pels perjudicis originats.
  • És obligatori nomenar un responsable del contracte, encarregat del seguiment i execució ordinària del contracte.

Modificació dels contractes

  • Els contractes només es poden modificar per raons d’interès públic i d’acord amb el procediment reglat, quan s’hagi establert als plecs, sempre que no se superi el 20% del preu inicial i no s’alteri la naturalesa del contracte inicial.
  • Es poden modificar de manera excepcional, encara que no s’hagi establert als plecs, quan calgui afegir-hi obres, subministraments o serveis addicionals i en cas de circumstàncies sobrevingudes i imprevisibles en el moment en què va tenir lloc la licitació del contracte.

Durada i pròrroga dels contractes

  • Contractes de subministraments, de serveis i d’arrendaments de béns mobles: durada màxima de 5 anys, incloent-hi les pròrrogues. Es poden establir una o diverses pròrrogues sempre que les seves característiques es mantinguin inalterables durant el període total de durada, i sempre de manera expressa. Aquest termini general té múltiples excepcions.
  • Contractes menors: tenen una durada màxima d'1 any i no es poden prorrogar.
  • Acords marc: tenen una durada màxima de 4 anys.
  • Contractes de subministraments i de serveis: es poden prorrogar fins a l’inici de l’execució d’un nou contracte per un període màxim de 9 mesos.
  • Contractes de concessió d’obres i de serveis: durada d’acord amb el temps raonable perquè el concessionari recuperi les inversions realitzades per explotar les obres o serveis, juntament amb un rendiment sobre el capital invertit.

Extinció del contracte

  • Els contractes s’extingeixen amb el compliment o per resolució:
    • Compliment: realització de la totalitat de la prestació (obra, subministrament o servei) per part del contractista, d’acord amb els termes del contracte. La constatació del compliment requereix un acte formal i positiu de recepció o conformitat per part de l’Administració en el mes següent.
    • Resolució: hi ha diverses causes de resolució, com la mort o la incapacitat del contractista, el mutu acord entre les parts o l'incompliment de l'obligació principal del contracte. La resolució del contracte s'ha de pronunciar sobre la pèrdua, devolució o cancel·lació de la garantia constituïda.

Cessió del contracte i subcontractació

  • La cessió comporta la modificació subjectiva del contracte, sempre que estigui autoritzada als plecs i que s’hagi executat com a mínim el 20% de l’import del contracte.
  • El contractista pot subcontractar la realització parcial de la prestació amb subjecció al que disposin els plecs, excepte que la prestació hagi de ser executada directament per l’adjudicatari.

Recurs especial en matèria de contractació

  • Potestatiu i gratuït.
  • Es pot interposar directament, sense necessitat d’anunci previ, contra: els anuncis de licitació, els plecs, els documents contractuals que regeixin la contractació, els actes de tràmit, els acords d’adjudicació (en aquest cas el recurs té efectes suspensius automàtics), les modificacions contractuals, els encàrrecs realitzats amb mitjans propis i els acords de rescat de les concessions.
  • El pot interposar qualsevol persona física o jurídica legitimada.
  • El resol el Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals en un termini de 2 mesos. Si transcorre aquest termini sense resolució, es considera desestimat i l'interessat pot interposar recurs contenciós administratiu.


← Inici dels continguts | ↑ Índex de la unitat