logo1 logo2

Sou aquí:: inici » 6. Criteris de valoració. Adjudicació i formalització del contracte

← Unitat 5 | Unitat 7 →

6. Criteris de valoració. Adjudicació i formalització del contracte

6.1 Criteris de valoració

Els òrgans de contractació han de vetllar perquè s’estableixin criteris d’adjudicació que permetin obtenir obres, subministraments i serveis de gran qualitat que responguin tan bé com es pugui a les seves necessitats; en especial, en els procediments de contractes de serveis que tinguin per objecte prestacions de caràcter intel·lectual, com els serveis d’enginyeria i arquitectura (art. 145.4 de la LCSP).

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (a partir d'ara LCSP) assenyala que l’adjudicació dels contractes es fa ordinàriament utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació basats en el principi de millor relació qualitat-preu. Aquesta relació qualitat-preu s’ha d'avaluar segons criteris econòmics i qualitatius.

Requisits dels criteris d’adjudicació

Requisits formals

1. S’han d’establir en els plecs de clàusules administratives particulars o en el document descriptiu.

2. Han de constar en l’anunci que serveixi de convocatòria de la licitació.

3. S’han de justificar en l’expedient (art. 116.4 de la LCSP).

Requisits substantius (art. 145, punts 5 i 6, de la LCSP)

1. Han d’estar vinculats a l’objecte del contracte. S’entén que ho estan quan integri les prestacions del contracte, en qualsevol dels seus aspectes i en qualsevol etapa del seu cicle de vida, incloent-hi els factors que intervenen en els processos següents:

a. En el procés específic de producció, prestació o comercialització, amb especial referència a formes de producció, prestació o comercialització mediambiental i socialment sostenibles i justes.

b. En el procés específic d’una altra etapa del seu cicle de vida.

2. Han de ser formulats de manera objectiva:

a. Amb respecte als principis d’igualtat, no discriminació, transparència i proporcionalitat.

b. No han de conferir a l’òrgan de contractació una llibertat de decisió il·limitada.

3. Han de garantir l’avaluació en condicions de competència efectiva.

4. Han d’incorporar especificacions que permetin avaluar les ofertes segons els criteris d’adjudicació. En cas de dubte, cal comprovar de manera efectiva l’exactitud de la informació i les proves facilitades pels licitadors.

Tipus de criteris d’adjudicació

Classificació dels criteris:

a. Per la seva naturalesa, poden ser criteris econòmics i criteris qualitatius.

b. Per la manera de valorar-los, poden ser criteris valorables mitjançant xifres o percentatges i criteris la valoració dels quals depèn d’un judici de valor.

Criteris econòmics

El criteri econòmic o relacionat amb els costos és el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com el cost del cicle de la vida.

Criteris qualitatius

Criteris de valoració de tipus mediambiental o social, com per exemple l’ús d’etiquetes, que acrediten l’acompliment de les característiques exigides; poden estar relacionades amb l’agricultura o la ramaderia ecològica, el comerç just, la igualtat de gènere o les que garanteixen l’acompliment de les convencions de les organitzacions internacionals.

Els criteris qualitatius poden ser:

  1. La qualitat, el valor tècnic, les característiques estètiques i funcionals, l'accessibilitat, el disseny, etc.
  2. Característiques socials, com ara el foment de la integració social de persones amb discapacitat, persones desafavorides, membres de col·lectius vulnerables, persones en situació de risc d’exclusió social; subcontractació amb centres especials d’ocupació o empreses d’inserció; plans d’igualtat de gènere que s’apliquin en l’execució del contracte; foment de la contractació femenina; conciliació de la vida laboral, personal i familiar; millora de les condicions laborals i salarials, estabilitat en l’ocupació, etc.
  3. Característiques mediambientals, com ara la reducció del nivell d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, mesures d’estalvi i eficiència energètica, la utilització d’energia procedent de fonts renovables, el manteniment o la millora dels recursos naturals, etc.
  4. L’organització, la qualificació i l'experiència del personal adscrit al contracte i el qui l’hagi d’executar.
  5. El servei postvenda, l’assistència tècnica i les condicions d’entrega, com ara la data, el procés d’entrega dels béns o serveis, el termini d’entrega o d’execució, els compromisos relatius a recanvis i seguretat, etc.
  6. Les millores, com ara prestacions addicionals a les qdefinides en el projecte i en el plec de prescripcions tècniques sense que puguin alterar la naturalesa de les prestacions ni l’objecte del contracte, que han d’estar suficientment especificades. Les millores proposades per l’adjudicatari passen a formar part del contracte i no poden ser objecte de modificació. No s'hi pot assignar una valoració superior al 2,5 %.

Els criteris qualitatius sempre s’han d’acompanyar de criteris relacionats amb els costos, que poden ser el preu o un plantejament basat en la rendibilitat, com el cost del cicle de vida.

Els contractes menors es poden adjudicar directament a qualsevol empresari amb capacitat d’obrar i que compti amb l’habilitació professional necessària per efectuar la prestació, no cal, per tant, sol·licitar pressupostos a diversos empresaris.

Principis d’igualtat, transparència, lliure competència, confidencialitat i publicitat. Els òrgans de contractació han de donar un tracte igualitari i no discriminatori a tots els licitadors i candidats; han d’ajustar la seva actuació als principis de transparència, proporcionalitat, lliure competència, confidencialitat i publicitat.

Les proposicions dels interessats s’han d’ajustar als plecs i a la documentació que regeix la licitació. La presentació d’una proposició per part d’un licitador comporta l’acceptació incondicionada per part de l’empresari del contingut de la totalitat de les clàusules o condicions i l’autorització a l’òrgan de contractació per consultar les seves dades al Registre Oficial de Licitadors i Empreses Classificades del Sector Públic.

Quan en l’adjudicació s’hagin de tenir en compte criteris diferents del preu, l’òrgan de contractació ha de tenir en compte les variants que ofereixin els licitadors, sempre que s'estableixin als plecs. La possibilitat d’admissió de variants s’ha d'indicar a l’anunci de licitació del contracte i als plecs, i cal precisar sobre quins elements i en quines condicions se n'autoritza la presentació.

La LCSP disposa que quan s’utilitzi un únic criteri d’adjudicació, aquest ha d’estar relacionat amb els costos: pot ser el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com ara el cost del cicle de vida.


↑ Índex de la unitat

6.2 Fórmules. Subhasta electrònica

En primer lloc, fem una petita reflexió amb relació a l’Administració electrònica: fruit de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic, totes les empreses i persones jurídiques estan obligades a relacionar-se amb l’Administració de manera electrònica i les persones físiques que ho desitgin també es poden relacionar electrònicament amb l’Administració.

Un dels propòsits de la Llei 9/2017, per la qual es transfereixen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, és la incorporació de les noves tecnologies a la contractació pública. La subhasta electrònica respon a aquest propòsit, juntament amb altres figures, com el perfil del contractant o els sistemes dinàmics de contractació.

La LCSP estableix que la contractació pública electrònica és obligatòria.

L’anunci de licitació ha de ser electrònic i els terminis per presentar ofertes es computen des de la publicació al perfil del contractant. Els plecs de clàusules, els projectes d’obres, els plecs de prescripcions tècniques i altres documents contractuals han de tenir format electrònic. Les ofertes dels licitadors han de ser també en format electrònic (excepte algunes excepcions); en conseqüència, la mesa ha de disposar dels mitjans per poder valorar les ofertes electròniques. Les comunicacions durant la licitació s’han de fer en format electrònic. Les relacions derivades de la interposició del recurs especial en matèria de contractació es fan de manera electrònica i, finalment, la factura l'han de presentar electrònicament els contractistes i subcontractistes.

Dit això, entrem en matèria: per adjudicar el contracte es pot celebrar una subhasta electrònica, regulada a l’article 143 de la llei, dins del bloc que regula l’adjudicació dels contractes. Però cal tenir clar que la subhasta electrònica no és un procediment d’adjudicació sinó que s’integra dins dels procediments d’adjudicació. Es pot emprar en els procediments oberts, restringits i en les licitacions amb negociació sempre que les especificacions del contracte que calgui adjudicar es puguin establir de manera precisa als plecs que regeixin la licitació. La subhasta electrònica és un procés electrònic que es fa després d’una primera avaluació completa de les ofertes, per presentar millores en els preus o nous valors relatius a determinats elements de les ofertes que les millorin en el seu conjunt.

Primer de tot, l’òrgan de contractació fa una primera avaluació completa de les ofertes segons els criteris d’adjudicació i, a continuació, invita simultàniament, per mitjans electrònics, a tots els licitadors que hagin presentat ofertes admissibles, perquè participin en la subhasta electrònica.

La invitació ha d'incloure tota la informació necessària per a la connexió al dispositiu electrònic utilitzat i ha d'incloure la data i l’hora d’inici de la subhasta electrònica. Ha d’indicar la fórmula matemàtica que s’utilitzarà per a la reclassificació automàtica de les ofertes en funció dels nous preus, revisats a la baixa, o dels nous valors presentats que millorin l’oferta.

Un cop comença el procediment de la subhasta electrònica, els licitadors invitats poden presentar els nous preus revisats a la baixa o els nous valors que millorin l’oferta.

La subhasta electrònica es pot utilitzar en els procediments oberts, restringits i negociats, sempre que es pugui establir de manera precisa als plecs. No es pot utilitzar en contractes de caràcter intel·lectual, serveis d’enginyeria, consultoria o arquitectura.

És una premissa per utilitzar la subhasta electrònica que els aspectes a millorar siguin comparables, quantificables i susceptibles d’expressar-se en xifres o percentatges. Per aquest motiu seria inviable una subhasta electrònica en objectes del contracte de caràcter intel·lectual.

La subhasta electrònica es basa en els criteris següents:

  • Únicament en el preu.
  • En el preu i en altres valors dels elements objectius de l’oferta que siguin quantificables i susceptibles d’expressar-se en xifres o percentatges (quan el contracte s’adjudiqui basant-se en diversos criteris d’adjudicació).

Els òrgans de contractació que vulguin utilitzar la subhasta electrònica ho han d’indicar a l’anunci de licitació i als plecs, i han d’incloure la informació següent:

  • Elements objectius que es valoraran en la subhasta electrònica
  • Límits dels valors que es podran presentar
  • La informació que es posarà a disposició dels licitadors durant la subhasta electrònica i el moment en què es facilitarà
  • La forma en què es desenvoluparà la subhasta
  • Les condicions en què els licitadors podran licitar i les millores mínimes que s’exigiran per a cada licitació
  • El dispositiu electrònic que s’utilitzarà i les modalitats i especificacions tècniques de connexió.

La subhasta electrònica es pot desenvolupar en diverses fases successives, i en cada fase, de manera contínua i instantània, s'ha de comunicar als licitadors, com a mínim, la informació que els permeti conèixer la seva classificació en cada moment. El que no es pot donar a conèixer en cap moment és la identitat dels ofertants.

Un cop finalitzada la subhasta electrònica, l’òrgan de contractació ha d'adjudicar el contracte en funció dels resultats.


↑ Índex de la unitat

6.3 Càlcul i valoració del cicle de vida

Com ja s'ha esmentat, els contractes s'adjudiquen utilitzant una pluralitat de criteris d’adjudicació sobre la base de la millor relació qualitat-preu. Aquesta relació qualitat-preu s’avalua segons criteris econòmics i qualitatius. S’adjudiquen segons criteris basats en la millor relació cost-eficàcia, sobre la base del preu o cost, com ara el càlcul del cost del cicle de vida dels productes o serveis.

Quan només s’utilitzi un criteri d’adjudicació, aquest ha d’estar relacionat amb els costos. Pot ser el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com ara el cost del cicle de vida.

Quan s’utilitzin una pluralitat de criteris d’adjudicació es dona preponderància als que facin referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de l’aplicació de fórmules establertes als plecs. L’elecció de fórmules s’ha de justificar en l’expedient.

Excepte quan només es tingui en consideració el preu exclusivament, cal precisar als plecs la ponderació relativa atribuïda a cada criteri de valoració. Quan no es puguin ponderar els criteris escollits, aquests s’han d'enumerar per ordre decreixent d’importància.

La LCSP considera el cicle de vida com un indicador d’eficàcia o de rendibilitat.

És a dir, una relació entre els ingressos que produiria i el cost de la inversió. O, dit d'una altra manera, quanta inversió es requerirà en el temps i quines fonts de finançament estan disponibles (impostos, préstecs, donacions, etc.) en les fases de conceptualització i disseny del projecte i construcció posterior, per atendre les despeses operatives i de manteniment fins a la baixa definitiva, cessament d’activitat, reciclatge o eliminació.

El cicle de vida d’un bé, obra o servei comprèn totes les fases consecutives o interrelacionades que se succeeixin durant la seva existència: la recerca i el desenvolupament que s’hagi de dur a terme, la fabricació o producció, la comercialització i les seves condicions, el transport, la utilització i el manteniment, l’adquisició de les matèries primeres necessàries, la generació de recursos, fins que es produeixi l’eliminació, el desmantellament o el final de la seva utilització.

El càlcul del cost del cicle de vida inclou:

  • Els costos relatius a l’adquisició.
  • Els costos d’utilització, com el consum d’energia i altres recursos.
  • Els costos de manteniment.
  • Els costos de final de vida, com els costos de recollida i reciclatge.
  • Els costos imputats a externalitats mediambientals vinculades al producte, servei o obra durant el seu cicle de vida (cost de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, costos d’altres emissions contaminants, costos de mitigació del canvi climàtic, etc.).

Quan l’òrgan de contractació avaluï els costos mitjançant un plantejament basat en el càlcul del cost del cicle de vida, ho ha d'indicar als plecs i hi ha de fer constar les dades que han de facilitar els licitadors i el mètode que utilitzarà per determinar els costos del cicle de vida sobre la base d’aquestes dades.


↑ Índex de la unitat

6.4 Adjudicació i formalització del contracte

Els contractes que celebrin els poders adjudicadors es perfeccionen amb la formalització, excepte els contractes menors, els contractes basats en un acord marc i els contractes específics en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició, que es perfeccionen amb l'adjudicació. S’entenen celebrats al lloc on es trobi la seu de l’òrgan de contractació. Les entitats del sector públic no poden fer contractes verbals excepte en cas de contractes amb caràcter d’emergència.

La mesa de contractació classifica les proposicions presentades per ordre decreixent i posteriorment eleva una proposta a l’òrgan de contractació. Per fer la classificació, es tenen en compte els criteris d’adjudicació fixats als plecs. Es poden sol·licitar els informes tècnics que es considerin pertinents. Quan l’únic criteri a considerar sigui el preu, la millor oferta serà la que proposa el preu més baix.

Un cop l’òrgan de contractació accepta la proposta de la mesa, es requereix al licitador que hagi presentat la millor oferta que presenti la documentació justificativa, en un termini de 10 dies hàbils: declaració responsable que l’empresa està vàlidament constituïda, que el representant deté degudament la representació de l’empresa, que disposa de la classificació necessària, que acompleix els requisits de solvència econòmica, financera, tècnica i professional, i que no es troba en cap causa de prohibició de contractar.

Posteriorment, l’òrgan de contractació adjudica el contracte en els 5 dies hàbils següents a la recepció de la documentació.

Una licitació només es pot declarar deserta quan no hi hagi cap oferta o proposició admissible d’acord amb els criteris dels plecs. Si un licitador no pot resultar adjudicatari perquè no presenta la documentació requerida, la contractació s’adjudica al licitador següent en la classificació.

La resolució d’adjudicació ha de ser motivada, es notifica als licitadors i s'ha de publicar al perfil del contractant en el termini de 15 dies. Ha de contenir la informació necessària que permeti als interessats en el procediment interposar recurs contra la decisió d’adjudicació:

  • El nom de l’adjudicatari i les característiques de la seva oferta determinants per resultar adjudicatari
  • Les raons per les quals s’ha desestimat l’oferta dels licitadors no adjudicataris.

Formalització dels contractes: els contractes que subscriguin les administracions públiques s’han de formalitzar en document administratiu que s’ajusti amb exactitud a les condicions de la licitació, en el termini de 15 dies hàbils següents a la notificació de l’adjudicació. El contractista pot sol·licitar que el contracte s’elevi a escriptura pública, pagant les despeses, però no és necessari.

No es pot executar el contracte abans de formalitzar-lo.

En cas dels contractes basats en un acord marc o en els contractes específics en un sistema dinàmic d’adquisició, no és necessari formalitzar el contracte, i tampoc en cas de contractes menors.


↑ Índex de la unitat

6.5 La subrogació del personal

En algun tipus de contractes de serveis, el personal que els presta se subroga des de l'empresa que prestava el servei a la nova empresa que resulti adjudicatària del concurs.

Quan una llei, un conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general imposi a l’adjudicatari l’obligació de subrogar-se en les relacions laborals, l’òrgan de contractació ha de facilitar en els plecs la informació sobre les condicions dels contractes dels treballadors als quals afecti la subrogació, que resulti necessària per permetre una avaluació exacta dels costos laborals que implica aquesta mesura.

L’òrgan de contractació ha de requerir aquesta informació a l’empresa que presti actualment el contracte, i aquesta està obligada a proporcionar-l'hi. Ha d’aportar, en tot cas:

- els llistats del personal objecte de la subrogació

- el conveni col·lectiu aplicable

- la categoria professional

- el tipus de contracte

- la jornada laboral

- la data d’antiguitat

- en cas que es tracti d’un contracte temporal, cal indicar el venciment del contracte

- el salari brut anual de cada treballador

- tots els pactes en vigor aplicables als treballadors als quals afecti la subrogació.

Treballadors a subrogar

Són objecte de subrogació tots els treballadors que s’hagin de subrogar en virtut de la norma legal, el conveni col·lectiu o l’acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general que imposi aquesta obligació a l’empresa successora en l’activitat objecte del contracte administratiu.

Quan l’empresa que prestava el servei objecte del contracte a adjudicar sigui un centre especial d’ocupació, l’empresa que resulti adjudicatària s’ha de subrogar a totes les persones amb discapacitat que estiguessin realitzant l’activitat en l’execució del contracte.

Subjectes als quals s’imposa l’obligació de subrogació empresarial

L’obligació de subrogar-se els treballadors que estan prestant el servei s’imposa al nou adjudicatari, però no només a aquest.

Si és una administració pública la que decideix prestar directament un servei que prestava un operador econòmic, també està obligada a la subrogació del personal, si ho estableix una llei, un conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general.

Si un cop produïda la subrogació, els costos laborals són superiors als que es desprenen de la informació facilitada pel contractista anterior, el contractista actual acció directa contra el contractista anterior.

Responsabilitat per deutes

El contractista sempre ha de respondre dels salaris impagats als treballadors afectats per la subrogació i de les cotitzacions a la Seguretat Social, encara que es resolgui el contracte. Aquesta obligació no pot correspondre mai al nou contractista.

Quan s’acrediti la manca de pagament dels salaris als treballadors, l’Administració ha de retenir les quantitats degudes al contractista per garantir el pagament dels salaris, i pot retenir la garantia definitiva fins que s’acrediti aquest pagament.

D’aquesta manera l’Administració esdevé garant del pagament dels salaris i de les cotitzacions a la Seguretat Social.


↑ Índex de la unitat

6.6 Síntesi de la unitat 6

Criteris de valoració

  • La LCSP prioritza la millor relació qualitat-preu per obtenir la millor oferta mitjançant la incorporació de criteris econòmics com el preu i la rendibilitat i també criteris de qualitat, per aconseguir objectius de tipus social, mediambiental, d’innovació i de defensa de la competència.
  • Els contractes menors es poden adjudicar directament a qualsevol empresari amb capacitat d’obrar i que compti amb l’habilitació professional necessària per efectuar la prestació, no cal, per tant, sol·licitar pressupostos a diversos empresaris.
  • Quan s’utilitza un únic criteri d’adjudicació, ha d’estar relacionat amb els costos, i pot ser el preu o un criteri basat en la rendibilitat, com el cost del cicle de vida.
  • Quan s’utilitzen una pluralitat de criteris d’adjudicació, es dona preponderància als que fan referència a característiques de l’objecte del contracte que es puguin valorar mitjançant xifres o percentatges obtinguts a través de l’aplicació de fórmules establertes als plecs. Als plecs s'ha de precisar la ponderació atribuïda a cada criteri de valoració. Quan no es puguin ponderar els criteris escollits, s’han d'enumerar per ordre decreixent d’importància.

La contractació electrònica és obligatòria.

Subhasta electrònica

  • Per adjudicar el contracte es pot celebrar una subhasta electrònica. És un procés electrònic que es fa després d’una primera avaluació completa de les ofertes, per presentar millores en els preus o nous valors relatius a determinats elements de les ofertes que les millorin en el seu conjunt.
  • La subhasta electrònica es pot utilitzar en els procediments oberts, restringits i negociats, sempre que es pugui establir de manera precisa als plecs.
  • No es pot utilitzar en contractes de caràcter intel·lectual, serveis d’enginyeria, consultoria o arquitectura.
  • Cal indicar-ho a l’anunci de licitació i als plecs.

El cicle de vida

  • Es considera el cicle de vida com un indicador d’eficàcia o de rendibilitat.
  • És una relació entre els ingressos que produiria i el cost de la inversió, fins a la baixa definitiva del bé, cessament d’activitat, reciclatge o eliminació.
  • El càlcul del cost del cicle de vida s’ha d'indicar als plecs.

Perfecció dels contractes

  • Els contractes es perfeccionen amb la formalització, i no es poden executar abans de formalitzar-los.
  • Els contractes menors, els contractes basats en un acord marc i els contractes específics en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició, es perfeccionen amb l'adjudicació.
  • Només són acceptats els contractes verbals en cas de caràcter d’emergència.

Adjudicació dels contractes

  • Una licitació només es pot declarar deserta quan no hi hagi cap oferta o proposició admissible d’acord amb els criteris dels plecs.
  • La resolució d’adjudicació de l’òrgan de contractació ha de ser motivada, s'ha de notificar als licitadors i s'ha de publicar al perfil del contractant.
  • Ha de contenir la informació necessària que permeti als interessats en el procediment interposar recurs contra la decisió d’adjudicació.

Subrogació del personal

  • En algun tipus de contractes de serveis, el personal de l'empresa que prestava el servei se subroga a la nova empresa que resulta adjudicatària del concurs, sempre que una llei, un conveni col·lectiu o un acord de negociació col·lectiva d’eficàcia general imposi a l’adjudicatari l’obligació de subrogar-se en les relacions laborals.
  • En aquest cas, l’òrgan de contractació ha de facilitar als licitadors la informació sobre les condicions dels contractes dels treballadors als quals afecti la subrogació que resulti necessària per permetre una avaluació exacta dels costos laborals que implica aquesta mesura. L’òrgan de contractació requereix aquesta informació a l’empresa que actualment fa la prestació de l’objecte del contracte, i aquesta està obligada a proporcionar-la.
  • Si, un cop produïda la subrogació, els costos laborals són superiors als que es desprenen de la informació facilitada pel contractista anterior, el contractista actual té acció directa contra el contractista anterior.


↑ Índex de la unitat | Unitat 7 →