logo1 logo2

Sou aquí:: inici » 4. Tramitació dels contractes: publicitat i transparència

← Unitat 3 | Unitat 5 →

4. Tramitació dels contractes: publicitat i transparència

4.1 Preparació dels contractes: l’expedient de contractació

La preparació dels contractes de les administracions públiques és regulada en la secció 1, capítol 1, títol 1, de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (a partir d'ara LCSP) i inclou els tres aspectes següents:

  • les consultes preliminars del mercat (art. 115)
  • l’expedient de contractació (art. 116-120)
  • els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques (art. 121-130).

4.1.1 Les consultes preliminars de mercat

Són una de les novetats de la LCSP, que s'originen en la Directiva 2014/24/UE/, de 28 de febrer de 2014, sobre contractació pública, que ha de permetre als òrgans de contractació realitzar estudis de mercat i requerir l’assessorament de terceres persones, per preparar correctament la licitació i informar els operadors econòmics dels seus plans i dels requisits que exigiran per concórrer al procediment.

Aquest assessorament es pot efectuar mitjançant consultes a experts, a autoritats independents, als col·legis professionals i, excepcionalment, als operadors econòmics actius al mercat.

L’objecte de les consultes s’ha de publicar en el perfil del contractant.

Límits de les consultes preliminars:

  • No poden vulnerar els principis de no discriminació i transparència, ni falsejar la competència.
  • L’objecte del contracte no pot ser tan concret i delimitat que només s’ajusti a les característiques tècniques d’un dels consultats.
  • No poden comportar avantatges per a les empreses que hi han participat, amb relació a l’adjudicació.

Un cop fetes les consultes, l’òrgan de contractació ha d’elaborar un informe en què constin les entitats consultades, les qüestions plantejades i les respostes corresponents, que s’ha de publicar en el perfil del contractant.

Cal destacar que l’article 115 estableix de manera clara i expressa que la participació en la consulta no impedeix presentar-se a la licitació que es tramiti. Aquest punt és important si el relacionem amb la nova regulació de l’article 70 sobre les condicions especials de compatibilitat. Segons aquest article, l’òrgan de contractació ha de prendre les mesures adients perquè no es falsegi la competència, per la participació en la licitació d’empreses que hagin participat prèviament en l’elaboració de les especificacions tècniques o de documents preparatoris dels contractes, o hagin assessorat l’òrgan de contractació durant la preparació del procediment de licitació.

L’article 70.1 cita dues de les possibles mesures:

  • La comunicació a la resta de licitadors de la informació intercanviada en la participació en la preparació del contracte. Així, els participants en la consulta han de ser informats que el contingut de les consultes preliminars és públic, que tota la informació i totes les propostes es compartiran entre els participants i que es publicaran en una futura licitació. No obstant això, durant el procés de consultes l’òrgan de contractació no pot revelar als participants les solucions proposades per altres participants.
  • L’exclusió de la licitació, que no és, però, automàtica: cal donar audiència prèvia al licitador afectat, perquè justifiqui que no es falseja la competència i que no suposa un tracte privilegiat, amb relació a la resta de licitadors. Segons la justificació, l’òrgan de contractació ha de decidir excloure o no el licitador.

La metodologia a seguir per efectuar les consultes preliminars de mercat no és establerta en cap normativa.

Per tant, és l’òrgan de contractació qui dissenya lliurement el procediment concret per efectuar-les, sempre que es respectin els principis de no discriminació i transparència i que no es falsegi la competència. En aquest sentit, vegeu la nota de la Direcció General de Contractació Pública de 30 de novembre de 2017, sobre les consultes preliminars de mercat: definició i metodologia.

Exemples de consultes preliminars de mercat:

  • Millora de l'Atenció Integral del Pacient amb arrítmies amb la implementació de solucions digitals innovadores, de l'Institut Català de la Salut (ICS), publicada el 28 de maig de 2018.
  • Redacció d'un projecte de subministrament, instal·lació i condicionament de vuit contenidors metàl·lics industrials com a escenari de formació en incendis urbans i d'interior al recinte de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya, publicada l'11 de juny de 2018.
  • Contractació del servei d'atenció telefònica ciutadana i serveis diferits de la Direcció d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona (010), publicada el 8 de maig de 2018.
  • Contractació del servei externalitzat de neteja, del Consorci Sant Gregori, Girona, publicada l'11 de maig de 2018.
  • Servei de manteniment d'ascensors per als ens locals i ens vinculats i/o dependents d'aquests, adherits a la licitació de la Central de Contractació del Consell Comarcal del Baix Camp, publicada l'1 de juny de 2018.

4.1.2 L’expedient de contractació

Inici de l'expedient

L’expedient ha de contenir els documents següents:

  • Resolució de l’òrgan de contractació que inicia l’expedient, que ha de determinar les causes que motiven la necessitat del contracte, en els termes que estableix l’article 28, que s’ha de publicar en el perfil del contractant.
  • Plec de clàusules administratives particulars i plec de prescripcions tècniques. En el cas del procediment de diàleg competitiu, el document descriptiu de l’article 174 i, en el cas de l’acord marc, el document de licitació a què fa referència l’article 221.5.
  • Certificat d’existència de crèdit i la fiscalització prèvia de la Intervenció, si són entitats subjectes al control previ de la Intervenció.

En aquests documents s’han de justificar:

  • L’elecció del procediment de licitació.
  • La classificació exigida.
  • Els criteris de solvència tècnica o professional, econòmica i financera i els criteris d’adjudicació.
  • El valor estimat del contracte, amb indicació de tots els conceptes que l’integren, inclosos els costos laborals.
  • Les necessitats que se satisfan amb el contracte i la seva relació amb l’objecte del contracte, que ha de ser directa, clara i proporcional.
  • En el contracte de serveis, l’informe de mitjans insuficients.
  • Si pertoca, la decisió de no dividir el contracte en lots.

Aprovació de l'expedient

Resolució de l’òrgan de contractació que aprova l’expedient, i per tant la despesa corresponent, i que declara l’obertura del procediment d’adjudicació.

Contractes menors

En aquest cas, en l’expedient hi ha de constar:

  • L’informe de l’òrgan de contractació que motivi la necessitat del contracte.
  • L’aprovació de la despesa.
  • La incorporació de la factura.
  • En el contracte d’obres, a més: el pressupost de les obres, el projecte d’obres quan sigui legalment exigible, i l’informe de les oficines o unitats de supervisió indicades a l’article 235, quan els treballs afectin l’estabilitat, la seguretat o l'estanquitat de l’obra.
  • La justificació de no alteració de l’objecte del contracte per evitar l’aplicació de les regles generals de contractació i que el contractista no ha subscrit més contractes menors que, individualment o conjuntament, superin la xifra de 40.000 € en els contractes d’obres o de 15.000 € en els contractes de serveis i subministraments.

S’exclou d’aquesta justificació els supòsits de l’article 168.a.2 relatius a contractes que només poden ser encomanats a un empresari determinat, per alguna de les raons següents: creació o adquisició d’una obra d’art o representació artística única que no s’integri en el patrimoni històric espanyol, que no existeixi competència per raons tècniques, o que sigui procedent la protecció de drets exclusius, inclosos els drets de propietat intel·lectual i industrial.

Tramitació urgent (art. 119)

En els casos d’una necessitat inajornable o quan, per raons d’interès públic, calgui accelerar l’adjudicació, l’expedient pot ser objecte de tramitació urgent. En aquest supòsit, l’expedient ha d’incloure la declaració d’urgència de l’òrgan de contractació que motivi les circumstàncies que justifiquen aquesta tramitació, i la tramitació s’ha d'efectuar d’acord amb les especialitats següents:

  1. Els òrgans que intervinguin en la tramitació tenen cinc dies per fer els informes o tràmit corresponents.
  2. Reducció a la meitat dels terminis per licitar, adjudicar i formalitzar el contracte, excepte els terminis establerts en els apartats 1-6 de l’article 119.2.b).
  3. L’execució del contracte s’ha d’iniciar en un termini màxim d’un mes des de la formalització del contracte.

Tramitació d’emergència (art. 120)

Quan l’Administració hagi d’actuar de manera immediata per successos catastròfics, situacions de greu perill o de necessitats que afectin la defensa nacional, l’expedient es pot tramitar amb les especialitats següents:

  1. L’òrgan de contractació pot acordar la contractació lliurement, sense necessitat de tramitar expedient i sense subjectar-se als requisits formals de la llei, fins i tot el de l’existència de crèdit suficient.
  2. L’execució de les prestacions s’ha d’efectuar en el termini d’un mes des de l’adopció d’aquest acord.
  3. Un cop executades les actuacions, cal atenir-se al que estableix la llei sobre compliment contractes, recepció i liquidació de la prestació.


↑ Índex de la unitat

4.2 Plec de clàusules administratives i plec de prescripcions tècniques

4.2.1 Plec de clàusules administratives particulars

L’òrgan de contractació ha d’aprovar els plecs prèviament a l’autorització de la despesa o juntament amb aquesta, i sempre abans de la licitació o, en el cas que no n'hi hagi, abans de l’adjudicació. L’aprovació dels plecs requereix l’informe previ del serveis jurídics corresponents; aquest informe no és necessari si el plec de clàusules administratives s’ajusta a un model de plecs que ja hagi estat objecte d’informe dels serveis jurídics.

Els plecs poden ser específics per a cada licitació o es poden aprovar models de plecs per a cada tipologia de contractes.

Els plecs de clàusules administratives han de contenir (article 122.2 de la LCSP):

  • Criteris de solvència i adjudicació del contracte.
  • Consideracions socials, laborals i ambientals, que es poden establir com a criteris de solvència, adjudicació o com a condicions especials d’execució.
  • En tot cas, és obligatori establir una de les obligacions especials d’execució, enumerades a l’article 202.2, que fan referència a consideracions econòmiques relacionades amb la innovació, de tipus mediambiental o de tipus social. Aquestes obligacions es poden configurar com obligacions contractuals essencials, que poden donar lloc a la resolució del contracte.

S’exigeixen igualment a tots els subcontractistes que participin en l’execució del contracte:

  • Els pactes i les condicions que defineixin les obligacions i els drets de les parts.
  • La previsió de la cessió del contracte, excepte si aquesta no és possible, d’acord amb l’article 214.1.
  • L’obligació de l’adjudicatari de complir les condicions salarials dels treballadors establertes en el conveni col·lectiu sectorial aplicable.
  • La informació sobre les condicions de subrogació en contractes de treball que permeti als licitadors una avaluació exacta dels costos laborals i les penalitats que s’imposaran al contractista en el cas d’incomplir aquesta obligació d’informació.
  • En el cas dels contractes mixtos, cal detallar el règim jurídic dels efectes, el compliment i l'extinció.
  • La possible exigència de transferència de drets de propietat intel·lectual o industrial.
  • Les penalitats per incompliment o compliment defectuós de la prestació, de les obligacions en matèria mediambiental, social o laboral i de les obligacions definides com obligacions contractuals essencials.

Els plecs constitueixen lex inter partes i, per tant, si no han estat impugnats en temps i forma i declarades nul·les les seves clàusules, vinculen a totes les parts, tant l’òrgan de contractació que els ha dissenyat i aprovat i els ha d’aplicar íntegrament, com les empreses que participen en la licitació, d’acord amb el que disposa l’article 145.1, segons el qual les proposicions s’han d’ajustar al que estableix el plec de clàusules administratives particulars, i la seva presentació comporta l’acceptació incondicionada per l’empresari del contingut de la totalitat de les clàusules o condicions, sense cap excepció o reserva. En conseqüència:

Els plecs de clàusules administratives formen part del contracte que es formalitzarà i només es poden modificar per error material, de fet o aritmètic. Les altres modificacions comporten la retroacció de les actuacions.

No obstant això, aquesta doctrina és matisada per la possibilitat reconeguda en diversos tribunals de contractació d’acceptar, si bé de manera restrictiva, la impugnació indirecta dels plecs: quan, en paraules del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, el licitador no podia detectar en el moment de presentar l’oferta que determinades clàusules li comportaven una lesió directa i que, per tant, eren nul·les; sinó que ho detecta en un moment posterior a la presentació de l’oferta, atès que no sempre és senzill detectar possibles infraccions de les regles del procediment abans de la presentació de les ofertes (vegeu la Resolució núm. 148/2017, de 16 de novembre i la Resolució núm. 23/2018, de 28 de febrer del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic).

4.2.2 Plec de prescripcions tècniques

L’òrgan de contractació també ha d’aprovar els plecs de prescripcions tècniques prèviament a l’autorització de la despesa o juntament amb aquesta, i sempre abans de la licitació o, en cas que no n'hi hagi, abans de l’adjudicació.

Els plecs de prescripcions tècniques sempre són específics per a cada licitació, atès que han de definir les qualitats de les prestacions i les seves condicions socials i ambientals.

Com en el cas del plec de clàusules administratives particulars, només es poden modificar per error material, de fet o aritmètic i les altres modificacions comporten la retroacció de les actuacions.

L’article 126 estableix les regles que s’han de seguir a l’hora de redactar aquestes prescripcions tècniques, tenint en compte que s’ha de garantir l’accés dels empresaris en condicions d’igualtat i que no poden crear obstacles injustificats a la competència:

  1. Si la contractació està destinada a ser utilitzada per persones físiques, les prescripcions s’han de redactar d’acord amb la Convenció de les Nacions Unides sobre drets de les persones amb discapacitats i tenint en compte criteris d’accessibilitat universal i de disseny universal, segons està definit al Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre.
  2. Si l’objecte del contracte afecta o pot afectar el medi ambient, s’han d’aplicar criteris de sostenibilitat i protecció ambiental, d’acord amb la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació.
  3. Les prescripcions s’han de formular d’alguna de les maneres següents:
  • En termes de rendiment o d’exigències funcionals, incloses les característiques mediambientals.
  • Amb referència a especificacions tècniques europees, avaluacions tècniques europees o altres sistemes de referència tècnica elaborades per organismes europeus de normalització o, si no n'hi ha, a normes nacionals, amb la incorporació a cada referència del terme equivalent.
  • En termes de rendiment o d’exigències funcionals, segons les especificacions incloses en l’apartat b.
  • Amb referència a especificacions tècniques esmentades a l’apartat b per a determinades característiques i mitjançant referència al rendiment o a les exigències funcionals esmentades en l’apartat a per a altres característiques.

Les prescripcions no poden fer referència a una fabricació, origen producció, marca o patent concreta, amb la finalitat d’afavorir o descartar empreses o productes determinats. Només es poden incloure excepcionalment, si ho justifica l’objecte del contracte, perquè no és possible efectuar una descripció prou precisa i intel·ligible de l’objecte del contracte. En aquest cas, cal afegir l'expressió o equivalent.

Es pot exigir una etiqueta específica com a mitjà de prova que les obres, els serveis o els subministraments compleixen les característiques concretes de tipus mediambiental, social o d'un altre tipus que exigeixen les prescripcions.

Una etiqueta és qualsevol document, certificat o acreditació que confirmi que les obres, els productes, els serveis, els processos o els procediments de què es tracti reuneixen determinats requisits; com, per exemple, les relacionades amb l’agricultura o la ramaderia ecològica, el comerç just, la igualtat de gènere o les que garanteixen el compliment de les convencions fonamentals de l’Organització Internacional del Treball, sempre que reuneixin les condicions que estableix l’article 127.2.

Malgrat l’exigència de les etiquetes, en els plecs s'han d’especificar les característiques i els requisits que es volen imposar, en el compliment dels quals l’etiqueta és un mitjà de prova. No obstant això, s’han d’acceptar altres mitjans de prova adequats, ja siguin etiquetes equivalents, informes o certificats.


↑ Índex de la unitat

4.3 Publicitat de les licitacions: la Plataforma de Serveis de Contractació Pública. El Diari Oficial de la Unió Europea

4.3.1 La Plataforma de Serveis de Contractació Pública

La Plataforma de Serveis de Contractació Pública (a partir d'ara PSCP) va néixer l’any 2008, juntament amb el Sobre Digital, mitjançant l’Ordre ECF/313/2008, de 23 de juny, amb la finalitat de constituir l’eina d’informació i prestació de serveis relacionats amb la contractació pública a Catalunya, així com ser el punt central d’informació en els aspectes relacionats amb les licitacions, les adjudicacions i d'altres relacionats amb la contractació pública.

Posteriorment, s’ha anat dotant la PSCP amb noves funcionalitats, la més destacada de les quals va ser la creació del perfil del licitador i la presentació electrònica de proposicions, fins a arribar a la nova regulació, que efectua l’Ordre VEH/172/2017, de 25 de juliol.

Aquesta ordre es dicta com a conseqüència de dos fets:

  1. Les noves directives europees en matèria de contractació pública, aprovades pel Parlament Europeu i el Consell el 26 de febrer de 2014, que donen un impuls definitiu a la contractació pública electrònica.
  2. L’evolució del Sobre Digital cap a la versió 2.0. Aquesta nova solució del Sobre Digital està plenament integrada amb la Plataforma de Serveis de Contractació Pública i es basa en una solució web mitjançant la qual es realitza el xifratge de les proposicions abans de ser enviades i són els licitadors qui custodien les claus.

La PSCP és el punt de referència únic i complet de les licitacions i dels seus resultats per a les persones licitadores i contractistes de l’Administració de la Generalitat, per als ens que integren l’Administració local a Catalunya, per a les universitats públiques de Catalunya i per als ens públic que depenen o s’hi vinculen i per als gestors públics de la contractació (art. 1 de l’Ordre VEH/172/2017).

Concretament, l’Administració de la Generalitat i els ens públics que en depenen o s’hi vinculen, incloses les universitats públiques de Catalunya, han de publicar els seus perfils de contractant mitjançant la PSCP.

Pel que fa als ens que integren l’Administració local a Catalunya, així com els ens del seu sector públic, han d’informar la PSCP dels contractes formalitzats i dels que estan en licitació o en altres fases contractuals. Així, les entitats locals poden optar per la publicació de la convocatòria de les licitacions i dels seus resultats a la Plataforma, bé directament o bé per interconnexió amb dispositius electrònics d’agregació de la informació de les diferents administracions i entitats públiques locals, sempre que compleixin els requisits que estableix la Llei 19/2014, de 29 de novembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.

D’altra banda, la PSCP està interconnectada amb la Plataforma de Contractació del Sector Públic de l’Estat i, d’acord amb el que disposa l’article 347.3 de la LCSP, en cas de discrepància entre la informació publicada al PSCP i a la Plataforma de Contractació Pública de l’Estat, preval la informació publicada a la primera.

La PSCP disposa d'un sistema de segellat de temps que permet acreditar fefaentment l’inici de la difusió pública de la informació que s’hi inclogui, de conformitat amb l’article 347.4 de la LCSP.

4.3.2 Perfil del contractant

4.3.2.a Concepte

La Llei 19/2014 defineix la publicitat activa com el deure dels subjectes obligats de fer públics, d’ofici, els continguts de la informació pública que determina el capítol II del títol II d’aquesta llei, entre la qual es troba la informació relativa als contractes i convenis.

El perfil del contractant es configura com l’element central de la publicitat de la contractació pública. És un element de difusió, exclusivament a través d’Internet, en què els òrgans de contractació han d’agrupar la informació i els documents relatius a tota la seva activitat contractual a fi d’assegurar la transparència i l’accés públic a aquests.

No obstant això, els perfils del contractant dels òrgans de contractació de totes les administracions públiques de Catalunya i del seu respectiu sector públic s’han d’allotjar de manera obligatòria a la PSCP, i s'han de gestionar i difondre exclusivament a través d’aquesta. A les pàgines web institucionals d’aquests òrgans s’ha d’incloure un enllaç al seu perfil de contractant situat a la PSCP (art. 347.3 de la LCSP).

D’altra banda, l’article 63 de la LCSP incrementa considerablement les obligacions de publicitat activa dels òrgans de contractació amb relació als contractes, atès que inclou un llista força extensa de la informació que s’ha de publicar al perfil, tal com s’exposa a l’apartat 4.3.2.b).

L’accés a la informació del perfil del contractant és lliure i no requereix cap identificació prèvia, sens perjudici que per accedir a serveis personalitzats associats al contingut del perfil del contractant sí que es pot requerir identificació (enviament d’alertes, enviament d’ofertes, subscripcions, etc.).

La informació que conté el perfil del contractant s’ha de publicar en formats oberts i reutilitzables i ha de romandre accessible al públic durant un període de temps mínim de 5 anys, sens perjudici que es permeti l’accés a expedients anteriors mitjançant el dret d’accés a la informació pública.

D’altra banda, segons l’apartat 7 d’aquest mateix article, el sistema informàtic que suporti el perfil del contractant ha de disposar d'un dispositiu que permeti acreditar el moment d’inici de la difusió pública de la informació que s’hi inclogui.

4.3.2.b Contingut mínim obligatori del perfil del contractant

D’acord amb l’article 63 de la LCSP, el perfil del contractant ha d’incloure (vegeu l'apartat 1.2 de l'Informe sobre la publicitat i la transparència a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic de la Direcció General de Contractació Pública de 22 de febrer de 2018), la informació següent:

Informació de tipus general: hi ha de constar tota la informació que es pot utilitzar per relacionar-se amb l’òrgan de contractació, com ara els punts de contacte, números de telèfon i de fax, adreça postal, adreça electrònica, informacions, anuncis i documents generals, com ara les instruccions internes de contractació i models de documents (art. 63.2 de la LCSP).

Informació de tipus particular: és la informació relativa als contractes que celebra l’òrgan de contractació i, com a mínim, s'ha de publicar el següent (article 63.3 de la LCSP):

  • Memòria justificativa del contracte, informe d’insuficiència de mitjans en cas de contractes de serveis, la justificació del procediment utilitzat quan sigui un procediment diferent a l’obert o restringit, els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques que regeixen el contracte, o documents equivalents, i el document d’aprovació de l’expedient.
  • L’objecte detallat del contracte, la durada, el pressupost base de licitació i l’import d’adjudicació, inclòs l’IVA.
  • Anuncis d’informació prèvia, de convocatòria de les licitacions, d’adjudicació i de formalització dels contractes, anuncis de modificació i la seva justificació, anuncis de concurs de projectes i de resultats de concursos de projectes, amb les excepcions establertes en les normes dels negociats sense publicitat.

Respecte de la informació que ha de constar a l’anunci de formalització dels contractes (annex III de la LCSP), cal tenir present que l’article 154.7 de la mateixa LCSP permet que no es publiquin determinades dades, en uns supòsits concrets.

En aquest cas, l’òrgan de contractació ha de sol·licitar un informe a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés, GAIP (l'òrgan que, d’acord amb l'esmentada Llei 19/2014, té atribuïdes en l'àmbit de Catalunya les funcions equivalents al Consejo de Transparencia y Buen Gobierno, a què fa referència la LCSP). L’informe de la GAIP ha d’apreciar si el dret d’accés a la informació pública preval o no davant dels béns que es pretenen salvaguardar amb la seva no publicació, i ha de ser evacuat en el termini de 10 dies. No obstant això, no és necessari demanar aquest informe quan l’òrgan de contractació anteriorment ja hagi formulat una consulta sobre una matèria idèntica o anàloga, sens perjudici de la justificació deguda de la seva exclusió en l’expedient en els termes establerts.

Quant als anuncis de modificació del contracte, d’acord amb l’article 207.3 de la LCSP, els òrgans de contractació que hagin modificat un contracte durant la seva vigència, amb independència de si està subjecte a regulació harmonitzada o no i de la causa que en justifiqui la modificació, han de publicar en tot cas un anunci de modificació al perfil del contractant de l’òrgan de contractació en el termini de 5 dies des de la seva aprovació, que s'ha d’acompanyar de les al·legacions del contractista i de tots els informes que, si n'hi ha, s’hagin obtingut amb caràcter previ a la seva aprovació, inclosos els aportats per l’adjudicatari o els emesos pel mateix òrgan de contractació.

L’incompliment de l’obligació de publicar l’anunci de licitació al perfil del contractant allotjat a la Plataforma de Serveis de Contractació Pública, al Diari Oficial de la Unió Europea o al mitjà de publicitat que sigui preceptiu, de conformitat amb l’article 135, és una causa de nul·litat de ple dret (art. 39.2.c de la LCSP).

També s'ha de publicar al perfil del contractant:

  • Els mitjans a través dels quals, si ha ocorregut, s’ha publicat el contracte i els enllaços a les publicacions.
  • El número i la identitat dels licitadors participants en el procediment, totes les actes de la mesa de contractació relatives al procediment d’adjudicació o, en cas de no actuar la mesa, les resolucions del servei o òrgan de contractació corresponent, l’informe de valoració dels criteris d’adjudicació quantificables mitjançant un judici de valor de cada una de les ofertes, si s'escau, els informes sobre ofertes presumptament anormals i la resolució d’adjudicació del contracte.

Pel que fa a la resolució d’adjudicació del contracte, ha de ser motivada i ha d’incloure la informació detallada necessària que permeti als interessats en el procediment interposar recurs suficientment fonamentat contra la decisió d’adjudicació (art. 151.2 de la LCSP). Com a mínim s’hi ha de fer constar:

  • En relació amb els candidats descartats, s’han d’exposar les raons per les quals se n’ha desestimat la candidatura.
  • En relació amb els licitadors exclosos del procediment d’adjudicació, s’han de fer constar els motius pels quals no s’ha admès la seva oferta i s’han de desglossar les valoracions assignades als diferents licitadors, inclòs l’adjudicatari.
  • En relació amb l’adjudicatari, s’ha de fer constar el nom, les característiques i els avantatges de la proposició de l’adjudicatari que han estat determinants per seleccionar la seva oferta i, si s'escau, el desenvolupament de les negociacions o el diàleg amb els licitadors.

Igualment s’ha de publicar al perfil del contractant:

  • La decisió de no adjudicar o celebrar el contracte, el desistiment del procediment d’adjudicació, la declaració del procediment desert, la interposició de recursos i l’eventual suspensió dels contractes amb motiu de la interposició de recursos.
  • Els procediments anul·lats.
  • La composició de les meses de contractació que assisteixin els òrgans de contractació, així com la designació dels membres del comitè d’experts o organismes tècnics especialitzats per aplicar els criteris d’adjudicació que depenguin d’un judici de valor en els procediments que siguin necessaris.
  • El càrrec concret que tenen els membres de la mesa i del comitè d’experts -no es pot fer únicament una al·lusió genèrica o indeterminada o referir-se únicament a l’administració, l'organisme o l'entitat a la qual pertanyen o representen.

Contractes menors

La publicació de la informació relativa als contractes menors s’ha de fer almenys trimestralment i com a mínim ha d'incloure:

  • objecte
  • durada
  • import de l’adjudicació, inclòs l'IVA
  • identitat de l’adjudicatari.

Els contractes s'han d'ordenar per la identitat de l’adjudicatari.

Els contractes menors que tinguin un valor estimat inferior a 5.000 euros queden exceptuats d’aquesta publicació sempre que el sistema de pagament utilitzat pels poders adjudicadors sigui bestreta de caixa fixa o qualsevol altre sistema similar per realitzar pagaments menors.

Respecte de la publicitat activa dels contractes menors (vegeu la Instrucció 1/207 de la Direcció General de Contractació Pública, sobre la tramitació i el compliment de la publicitat activa de la contractació menor), cal tenir en compte que també s’ha de publicar l’informe que justifiqui la formalització de més de dos contractes menors consecutius amb idèntic objecte i adjudicatari en un període de temps inferior a un any o la formalització de contractes menors amb idèntic objecte i destinatari durant tres anys consecutius, que siguin superiors a 5.000 €, IVA exclòs, en el cas dels contractes de serveis i subministraments, i superiors a 12.000 €, IVA exclòs, en el cas de contractes d’obres (vegeu l'article 159.1.3 de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i l'informe de la Direcció General de Contractació Pública de 18 de desembre de 2017).

Encàrrecs a mitjans propis

S’ha de publicar la formalització dels encàrrecs de més de 50.000 euros, IVA exclòs.

Respecte dels encàrrecs d’import superior a 5.000 euros, s’ha de publicar com a mínim trimestralment la informació següent: objecte, durada, tarifes aplicables i identitat del mitjà propi destinatari de l’encàrrec. Aquesta informació s’ha d’ordenar per la identitat del mitjà propi.

Consultes preliminars de mercat (art. 115 de la LCSP)

En cas que l’òrgan de contractació faci una consulta preliminar del mercat, abans d’iniciar-la ha de publicar al perfil del contractant l’objecte d’aquesta, quan s’iniciarà i les denominacions dels tercers que hi participaran, a fi que hi puguin tenir accés i possibilitat de realitzar aportacions tots els possibles interessats, així com l’informe on constin les actuacions realitzades, els estudis realitzats i els seus autors, les entitats consultades, les qüestions que se’ls ha formulat i les respostes obtingudes.

En cas que l’òrgan de contractació utilitzi l’assessorament de tercers per preparar la licitació, s'ha de publicar al perfil del contractant les raons que motiven l’elecció dels assessors externs que resultin seleccionats.

Finalment, cal tenir present que, a més de les obligacions sobre publicitat imposades per l’article 63 de la LCSP, també s’han de complir les que estableixen les normes següents:

  • L’article 13.1 de la Llei 19/2014, que amplia la informació a publicar al perfil del contractant als acords i informes tècnics del procediment de contractació i a les pròrrogues dels contractes, i especifica que s’ha de donar publicitat al quadre comparatiu d’ofertes i a les puntuacions respectives.
  • L’article 159 de la Llei 5/2017, que estableix l’obligació de publicar a la Plataforma de Serveis de la Contractació Pública els informes justificatius dels procediments d’urgència, pròrroga i de modificacions contractuals.
  • En l’àmbit local, si hi ha ordenances municipals que hagin establert una publicitat activa més amplia, també s’han de complir.

4.3.2.c Exempció a la publicació de determinades dades relatives a la celebració del contracte

L’article 63.8 de la LCSP estableix una exempció a la publicació de dades en el perfil del contractant, en els supòsits de l’article 154.7, que se citen a continuació. En qualsevol cas, en l’expedient ha de constar la justificació de l’exclusió de la informació:

a) Que la divulgació de determinades dades relatives a la celebració del contracte pugui obstaculitzar l’aplicació d’una norma.

b) Que la publicació de determinades dades resulti contrària a l’interès públic.

c) Que la publicació de determinades dades pugui perjudicar interessos comercials legítims d’empreses públiques o privades o la competència lleial entre si.

d) Quan es tracti de contractes declarats secrets o reservats o que la seva execució hagi d’anar acompanyada de mesures de seguretat especials conformement a la legislació vigent.

e) Quan així ho exigeixi la protecció dels interessos essencials de la seguretat de l’Estat i així s’hagi declarat conformement a l’article 19.2.c de la LCSP.

No obstant això, l’aplicació dels supòsits d’excepció al dret d’accés no pot ser en cap cas automàtica, és a dir, només pel fet que la petició afecti una matèria protegida amb una excepció absoluta, sinó que l’òrgan de contractació ha de justificar cada vegada a l’expedient la decisió de no publicar una determinada informació i, en cas que aquesta afecti la que ha de figurar obligatòriament a l’anunci de formalització del contracte, prèviament ha de sol·licitar un informe a la GAIP. En aquest sentit, vegeu l'apartat 1.3 de l'Informe sobre la publicitat i la transparència a la Llei 9/2017, de la Direcció General de Contractació Pública.

4.3.3 Diari Oficial de la Unió Europea

La nova LCSP manté la classificació, que ja establia l’anterior llei, entre contractes harmonitzats i no harmonitzats en funció del seu import. Els articles 20-23 de la LCSP estableixen els següents llindars dels valors estimats dels contractes, per considerar un contracte com harmonitzat. Aquests llindars són els establerts a partir de l'1 de gener de 2018, en compliment del que disposen els reglaments delegats (UE) núm. 2017/2365 i 2017/2366 de la Comissió, de 18 de desembre de 2017:

  • Contractes d’obres, de concessió d’obres i concessió de serveis: valor estimat igual o superior a 5.548.000 euros.
  • Contractes de serveis i subministraments: valor estimat igual o superior a 221.000 euros.
  • Contractes de serveis i subministraments adjudicats per l’Administració general de l’Estat, els seus organismes autònoms, entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social: valor estimat igual o superior a 144.000 euros.
  • Contractes subvencionats: contractes d’obres i de serveis, subvencionats de manera directa en més d’un 50% per un poder adjudicador i que es trobin dins les categories indicades en l’article 23.

La publicitat dels contractes harmonitzats s’ha d’efectuar de manera obligatòria en el Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE), a banda de la publicació en el perfil del contractant.

Concretament, la publicació al DOUE afecta els tràmits següents:

Anunci d’informació prèvia (art. 134): els òrgans de contractació poden publicar un anunci d’informació prèvia per donar a conèixer els contractes d’obres, subministraments o serveis harmonitzats, que tinguin previst adjudicar en el termini de 12 mesos des de la data de tramesa de l’anunci.

L’òrgan de contractació pot escollir entre publicar aquest anunci en el DOUE o en el perfil del contractant, si bé en aquest últim cas heu d’enviar a l’Oficina de Publicacions de la Unió Europea l’anunci de la publicació en el seu perfil.

Anunci de la licitació (art. 135):

L’anunci de licitació per a l’adjudicació dels contractes harmonitzats s’ha de publicar en el DOUE, a banda de la publicació en el perfil del contractant i, en el cas de l’Administració general de l’Estat o per a les seves entitats que tinguin la consideració d’Administració pública, també s’ha de publicar en el BOE.

L’Oficina de Publicacions de la Unió Europea ha de confirmar al poder adjudicador la recepció de l’anunci i la publicació de la informació tramesa, i indicar la data de la publicació. Aquesta confirmació constitueix prova de la publicació.

Amb la nova LCSP, la publicació en els diaris oficials de les comunitats autònomes no és preceptiva, atès que l’article 135 només obliga l’Administració de l’Estat a publicar en el BOE.

En els contractes no harmonitzats, l’òrgan de contractació pot publicar en el DOUE, si ho considera adient.

La manca de publicitat de l’anunci de la licitació en el DOUE comporta la nul·litat de la licitació (art. 39.2.c de la LCSP).

Anunci de la formalització del contracte (art. 154): l’òrgan de contractació ha d’enviar al DOUE l’anunci de formalització del contracte en el termini de 10 dies des de la seva signatura, a banda de la publicació en el perfil del contractant. En el cas de l’Administració general de l’Estat i entitats que tinguin la consideració d’Administració pública, també s’han de publicar en el BOE.

En aquest cas, també cal anotar que, amb la nova LCSP, la publicació en els diaris oficials de les comunitats autònomes no és preceptiva, atès que l’article 154 només obliga l’Administració de l’Estat a publicar en el BOE.

Anunci de les modificacions del contracte (art. 207.3): les modificacions dels contractes harmonitzats, excepte les dels contractes de serveis i de concessió de serveis indicats a l’annex IV de la LCSP, en els casos establerts a les lletres a i b de l’article 205.2, s’han de publicar en el DOUE.


↑ Índex de la unitat

4.4 Transparència: registre públic de contractes i altres obligacions de transparència

L’article 132 de la LCSP regula, com una de les normes generals que ha de regir el procediment d’adjudicació, els principis d’igualtat, transparència i lliure competència.

Concretament, l’apartat 1 estableix que els òrgans de contractació han de donar als licitadors i als candidats un tractament igualitari i no discriminatori i han d'ajustar la seva actuació als principis de transparència i proporcionalitat.

A continuació, l’apartat 2 disposa que la contractació no s'ha de concebre amb la intenció d’evitar els requisits de publicitat o els relatius al procediment d’adjudicació que correspongui, ni de restringir artificialment la competència, ja sigui afavorint o perjudicant indegudament determinats empresaris.

No obstant això, l’article 133 regula tot seguit la confidencialitat, que actua com un límit a la publicitat del procediment d’adjudicació i a l’accés a la informació pública.

D’acord amb aquesta regulació, els òrgans de contractació no poden lliurar la informació facilitada pels empresaris que hagin designat com a confidencial en el moment de presentar l’oferta.

El caràcter confidencial afecta, entre d’altres, els secrets tècnics o comercials, els aspectes confidencials de les ofertes i altres informacions el contingut de les quals pugui ser utilitzat per falsejar la competència, ja sigui en aquest procediment de licitació o en un altre de posterior.

La Resolució 253/2017, de 26 de juliol, de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública recull la definició de dada confidencial efectuada per la Junta Consultiva de Contractació de Catalunya en l'Informe 11/2013, segons la qual "es pot qualificar de confidencial tota la informació que comporta un avantatge competitiu per a l’empresa quan, al mateix temps, es tracti d’una informació veritablement reservada, és a dir, desconeguda per tercers i que representi un valor estratègic per a l’empresa i pugui afectar la seva competència en el mercat, sempre que no es produeixi una minva en els interessos que es volen garantir amb els principis de publicitat i transparència".

Aquesta resolució també recull el concepte de secret comercial definit en la Directiva 2016/943 del Parlament Europeu i del Consell de 8 de juny de 2016, relatiu a la protecció dels coneixements tècnics i la informació empresarial no divulgats (secrets comercials) contra la seva obtenció, utilització i revelació il·lícites. Segons l’article 2 d’aquesta directiva constitueix secret comercial la informació que reuneixi tots els requisits següents:

a. Que sigui secreta, en el sentit de no ser en el seu conjunt o en la configuració i reunió precises dels seus components, generalment coneguda per les persones que pertanyen als cercles en què normalment s’utilitzi aquest tipus d’informació, ni sigui fàcilment accessible per aquestes persones.

b. Que tingui un valor comercial pel seu caràcter secret.

c. Que hagi estat objecte de mesures raonables, en les circumstàncies del cas, per mantenir-la secreta, per part de la persona que legítimament n'exerceixi el control.

El deure de confidencialitat de l’òrgan de contractació i dels seus serveis dependents no es pot estendre a tot el contingut de l’oferta de l’adjudicatari ni a tot el contingut dels informes i de la documentació que, si s'escau, generi directament o indirectament l’òrgan de contractació en el procediment de licitació. Només es pot estendre a documents que tinguin una difusió restringida i en cap cas a documents que siguin públicament accessibles.

El deure de confidencialitat no impedeix la divulgació pública de parts no confidencials del contracte, com per exemple la liquidació, els terminis finals d’execució de l’obra, les empreses amb què s’ha contractat o subcontractat i, en tot cas, les parts essencials de les ofertes i les modificacions posteriors, d'acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.

El contractista ha de respectar el caràcter confidencial de la informació a la qual tingui accés per executar el contracte i que tingui aquest caràcter de conformitat amb els plecs o el contracte o que, per la seva naturalesa, s’hagi de tractar com a confidencial. Aquest deure és per un termini de 5 anys des del coneixement d’aquesta informació, excepte que els plecs o el contracte estableixin un termini superior, que en qualsevol cas ha de ser determinat en el temps.

4.4.1 El Registre Públic de Contractes

Mitjançant l’article 3 del Decret 376/1996, de 2 de desembre, de reestructuració de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, es va crear el Registre Públic de Contractes de la Generalitat de Catalunya, sota la dependència de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa.

Actualment, el funcionament del Registre Públic de Contractes de la Generalitat de Catalunya es regeix per l’Ordre ECO/47/2013, de 15 de març, modificada per l’Ordre ECO/294/2015, de 18 de setembre.

D’acord amb aquestes ordres, el Registre té un doble objecte:

1. Les dades bàsiques dels contractes que l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el seu sector públic, incloses les universitats catalanes i les altres entitats subjectes a la Llei de contractes, les entitats de l’Administració local catalana i els ens, organismes o entitats del seu sector públic adjudiquen amb subjecció a la Llei de contractes, incloent-hi els menors; com també, si s’escau, les modificacions, pròrrogues, variacions de terminis o de preu, l'import final i l'extinció.

No obstant això, les entitats de l’Administració local no tenen obligació d’informar la Secció d’estudis i dictàmens de les dades dels contractes de serveis que tinguin per objecte la realització d’estudis i dictàmens.

2. L’accés públic de la ciutadania a les dades contingudes en el Registre, per donar compliment a l’article 13.1, apartat f, de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, segons el qual qualsevol ciutadà pot accedir lliurement a les dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat de Catalunya sense necessitat d’identificació prèvia.

4.4.2 Altres obligacions en transparència

L’article 116 de la LCSP incorpora l’obligació de justificar de manera adequada a l’expedient diversos aspectes, que s’han de publicar al perfil del contractant, de conformitat amb l’article 63.3. Concretament cal justificar de manera adequada:

a. Les necessitats que cal cobrir i la idoneïtat de l’objecte del contracte per cobrir-les (art. 28 i 116 de la LCSP).

b. El procediment utilitzat per adjudicar-lo, quan s’utilitzi un procediment diferent de l’obert o el restringit (art. 116 i 131 de la LCSP).

c. La classificació i la solvència exigida (art. 116.4.b i c de la LCSP).

d. El valor estimat del contracte amb indicació de tots els conceptes que l’integren (art. 116.4.d de la LCSP).

e. Els criteris de valoració de les ofertes i les fórmules de valoració escollides (art. 146.2 de la LCSP).

f. Els motius per no dividir-lo en lots (art. 116.4.g de la LCSP).

D’altra banda, la LCSP incorpora altres mesures que comporten un increment de la transparència en els procediments de contractació (vegeu la Nota sobre les novetats en matèria d’integritat i transparència de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, publicada per la Direcció General de Contractació Pública).

  1. Supressió del negociat per raó de la quantia. Respecte dels poders adjudicadors de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic i els ens locals de Catalunya i el seu sector públic, el procediment negociat per raó de la quantia ja havia estat suprimit pel Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública.
  2. Restriccions i limitacions als contractes menors. L’article 159 de la Llei 5/2017 ja havia introduït importants limitacions per a l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic.
  3. Rebaixa dels llindars.
  4. Publicació de la informació dels contractes menors com a mínim trimestralment en el perfil del contractant (art. 63.4 de la LCSP).
  5. Justificació a l’expedient que no s’han subscrit amb un mateix contractista un nombre de contractes menors que individualment o conjuntament superin els llindars establerts (art. 118.3 de la LCSP).
  6. Precisió en la composició de les meses de contractació, de les juntes de contractació i dels comitès d’experts (art. 326 i disposició addicional 2, apartats 7 i 8). A més, els articles 63.5 i 326.3 de la LCSP recullen l’obligació de publicar al perfil del contractant la composició de la mesa, si bé tant l’Administració de la Generalitat de Catalunya com el seu sector públic ja ho està fent majoritàriament.

Àmbit local

En l’àmbit local, trobem les mesures següents:

  • S’atribueix als secretaris la responsabilitat com a òrgan encarregat de les obligacions de publicitat i informació derivades de la normativa sobre transparència (disposició addicional 3, apartat 8, de la LCSP).
  • Respecte de les meses de contractació, s’estableixen diverses novetats (disposició addicional 2, apartat 7, de la LCSP):
  • Limita, però no prohibeix, que puguin ser membres els càrrecs electes.
  • Prohibició expressa respecte del personal eventual.
  • Limitació del personal funcionari interí als casos en què no hi hagi funcionaris de carrera prou qualificats.
  • Amb caràcter excepcional, poden formar part de les meses de les corporacions locals, de les mancomunitats o dels consorcis, personal al servei de les diputacions provincials.
  • S’avança en la contractació electrònica, com a garantia de transparència i de bona administració.


↑ Índex de la unitat

4.5 Síntesi de la unitat 4

L’expedient administratiu ha de contenir:

  • La resolució de l’òrgan de contractació d’inici d’expedient.
  • La resolució de l’òrgan de contractació d’aprovació de l’expedient, que declara l’obertura del procediment d’adjudicació.
  • El plec de clàusules administratives particulars i el plec de prescripcions tècniques.
  • En el cas del procediment de diàleg competitiu, el document descriptiu de l’article 174 i, en el cas de l’acord marc, el document de licitació a què fa referència l’article 221.5.
  • El certificat d’existència de crèdit i la fiscalització prèvia de la Intervenció, si són entitats subjectes al control previ de la Intervenció.

Nova regulació de les consultes preliminars de mercat

  • Les consultes preliminars de mercat tenen com a objectiu que l’òrgan de contractació obtingui informació per poder preparar correctament la licitació, per realitzar un estudi o avaluació de quina és la solució més adequada i informar els operadors econòmics dels seus plans i dels requisits que s’exigiran per poder concórrer al procediment.
  • Els límits que marca la normativa per realitzar una consulta preliminar de mercat són: no restringir la concurrència, no falsejar la competència i no vulnerar els principis de no discriminació i transparència.

Els plecs de clàusules administratives particulars i de prescripcions tècniques

  • Els plecs de clàusules administratives particulars poden ser específics per a cada licitació o es poden aprovar models de plecs per a cada tipologia de contractes. El contingut s’ha d’ajustar al que estableix l’article 122.2 de la LCSP.
  • Els plecs de prescripcions tècniques sempre són específics per a cada licitació i s’han de redactar segons les regles establertes en l’article 126 de la LCSP. Han de garantir l’accés dels empresaris en condicions d’igualtat i no poden crear obstacles injustificats a la competència.

Els plecs constitueixen lex inter partes

  • Si no han estat impugnats en temps i forma i declarades nul·les les seves clàusules, vinculen a totes les parts, l'òrgan de contractació i els licitadors.
  • Només es poden modificar per error material, de fet o aritmètic. Les altres modificacions comporten la retroacció de les actuacions.
  • No obstant això, s’accepta de manera restrictiva la impugnació indirecta dels plecs.

El perfil del contractant i la Plataforma de Serveis de Contractació Pública

  • El perfil del contractant es configura com l’element central de la publicitat de la contractació pública. És un element de difusió, exclusivament a través d’Internet, on els òrgans de contractació han d’agrupar la informació i els documents relatius a tota la seva activitat contractual per assegurar la transparència i l’accés públic a aquests documents.
  • No obstant això, els perfils del contractant dels òrgans de contractació de totes les administracions públiques de Catalunya i del seu respectiu sector públic, s’han d’allotjar de manera obligatòria en la Plataforma de Serveis de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya, a través de la qual s'han de gestionar i difondre de manera exclusiva. En els webs institucionals d’aquests òrgans s’ha d’incloure un enllaç al seu perfil del contractant situat a la PSCP (art. 347.3 de la LCSP).

Publicitat

S’han de complir les obligacions de publicitat imposades per les normes següents:

  • L’article 63 de la LCSP.
  • L’article 13. 1 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern.
  • L’article 159 de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

En l’àmbit local, si hi ha ordenances municipals que hagin establert una publicitat activa més àmplia, també s’han de complir.

Registre Públic de Contractes

El registre té un doble objecte:

  • Tenir registrades les dades bàsiques dels contractes que l’Administració de la Generalitat de Catalunya, el seu sector públic, incloses les universitats catalanes i les altres entitats subjectes a la Llei de contractes, les entitats de l’Administració local catalana i els ens, organismes o entitats del seu sector públic adjudiquen amb subjecció a la Llei de contractes, incloent-hi els menors; com també, si s’escau, les modificacions, pròrrogues, variacions de terminis o de preu, el seu import final i extinció.
  • Permetre l’accés públic de la ciutadania a les dades que conté el Registre, per donar compliment a l’article 13.1, apartat f, de la Llei 19/2014, segons el qual qualsevol ciutadà pot accedir lliurement a les dades del Registre Públic de Contractes de la Generalitat de Catalunya sense necessitat d’identificació prèvia.


↑ Índex de la unitat | Unitat 5 →