logo1 logo2

Sou aquí:: inici » 3. Objecte i preu dels contractes

← Unitat 2 | Unitat 4 →

3. Objecte i preu dels contractes

3.1 Característiques bàsiques dels contractes: obres, concessió d'obres, concessió de serveis, subministrament i serveis. Els contractes mixtos

3.1.1 Característiques de l'objecte dels contractes

La contractació del sector públic s'ha d'ajustar als principis de:

  • llibertat d’accés a les licitacions
  • publicitat i transparència dels procediments
  • no discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors

Ha d’assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i de control de la despesa, i el principi d’integritat, una utilització eficient dels fons destinats mitjançant:

  • l’exigència de la definició prèvia de les necessitats que s’han de satisfer
  • la salvaguarda de la lliure competència
  • la selecció de l’oferta més avantatjosa econòmicament.

En tota contractació pública s’han d’incorporar de manera transversal i preceptiva criteris socials i mediambientals sempre que tinguin relació amb l’objecte del contracte, amb la convicció que la seva inclusió proporciona una millor relació qualitat-preu en la prestació contractual, així com una major eficiència en la utilització dels fons públics.

S’ha de facilitar l’accés a la contractació pública:

  • a les petites i mitjanes empreses
  • a les empreses d’economia social.

3.1.3 Tipologia de contractes públics

La Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (a partir d'ara LCSP) determina les classes de contractes següents:

Contracte d'obres

Té per objecte:

  • L’execució d’una obra, aïllada o conjuntament amb la redacció del projecte, o la realització d’algun dels treballs que enumera l’annex I (segons els codis del Vocabulari comú de contractes públics -CPV-).
  • La realització, per qualsevol mitjà, d’una obra que compleixi els requisits que fixa l’entitat del sector públic contractant que exerceixi una influència decisiva en el tipus o el projecte de l’obra.

Per obra s’entén el resultat d’un conjunt de treballs:

  • de construcció o d’enginyeria civil, destinat a complir per si mateix una funció econòmica o tècnica, que tingui per objecte un bé immoble.
  • que modifiquin la forma o substància del terreny o del seu vol, o de millora del mitjà físic o natural.

Contracte de concessió d’obres

El concessionari du a terme prestacions del contracte d'obres (incloent-hi les de restauració i reparació de construccions existents, així com la conservació i el manteniment dels elements construïts).

La contraprestació consisteix:

  • únicament en el dret a explotar l’obra
  • en aquest dret i acompanyat del dret de percebre un preu.

El contracte pot comprendre, a més:

  1. L’adequació, la reforma i la modernització de l’obra per adaptar-la a les característiques tècniques i funcionals requerides per a la prestació correcta dels serveis.
  2. Les actuacions de reposició i gran reparació que siguin exigibles en relació amb els elements que ha de reunir cadascuna de les obres per mantenir-se apta, a fi que els serveis i les activitats als quals serveixen es puguin desenvolupar adequadament.
  3. Que el concessionari estigui obligat a projectar, executar, conservar, reposar i reparar les obres que siguin accessòries o estiguin vinculades amb la principal.
  4. Que el concessionari hagi d'efectuar les actuacions ambientals relacionades amb les obres.

Perquè existeixi un contracte de concessió d'obres cal que existeixi el dret a explotar l'obra, i això implica necessàriament la transferència al concessionari del risc operacional, que inclou:

  • el risc de demanda (⇒ derivat de la demanda real de les obres o serveis objecte del contracte)
  • i/o el risc de subministrament (⇒ relatiu al subministrament de les obres o serveis objecte del contracte, en particular el risc que la prestació dels serveis no s’ajusti a la demanda).

Es considera que el concessionari assumeix un risc operacional (⇒ que existeix transferència del risc) quan:

  1. No es garanteix que, en condicions normals de funcionament, aquest pugui recuperar les inversions efectuades ni cobrir els costos en què hagi incorregut com a conseqüència de l’explotació de les obres que són objecte de la concessió.
  2. La part dels riscos transferits al concessionari suposa una exposició real a les incerteses del mercat que implica que qualsevol pèrdua potencial estimada en què incorri el concessionari no és merament nominal o menyspreable.

Contracte de concessió de serveis

Un o diversos poders adjudicadors encarreguen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió d’un servei la prestació del qual és de la seva titularitat o competència.

La contrapartida d'aquesta gestió és:

  • el dret a explotar els serveis objecte del contracte
  • o aquest dret acompanyat del dret de percebre un preu.

El dret d’explotació dels serveis implica la transferència al concessionari del risc operacional, en els termes que hem vist a l'apartat anterior.

Contracte de subministrament

Té per objecte l’adquisició, l’arrendament financer o l’arrendament, amb opció de compra o sense, de productes o béns mobles. No són contractes de subministrament els contractes relatius a propietats incorporals o valors negociables.

En tot cas, es consideren contractes de subministrament els següents:

  • Els contractes en què l’empresari s’obliga a lliurar una pluralitat de béns de manera successiva i per un preu unitari sense que la quantia total es defineixi amb exactitud en el moment de subscriure el contracte, perquè els lliuraments estan subordinats a les necessitats de l’adquirent.
  • Els que tenen per objecte l’adquisició i l’arrendament d’equips i sistemes de telecomunicacions o per al tractament de la informació, els seus dispositius i programes, i la cessió del dret d’ús d’aquests últims, en qualsevol de les modalitats de posada a disposició.

Els contractes d’adquisició de programes d’ordinador desenvolupats a mida són una excepció i es consideren contractes de serveis.

  • Els de fabricació, pels quals la cosa o les coses que l’empresari ha de lliurar s’han d’elaborar d’acord amb característiques peculiars fixades prèviament per l’entitat contractant, encara que aquesta s’obligui a aportar, totalment o parcialment, els materials necessaris.
  • Els que tenen per objecte l’adquisició d’energia primària o energia transformada.

Contracte de serveis

L’objecte són prestacions de fer, consistents en el desenvolupament d’una activitat o adreçades a l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament, incloent-hi aquells en què l’adjudicatari s’obliga a executar el servei de manera successiva i per un preu unitari.

No poden ser objecte d’aquest contracte els serveis que impliquen l'exercici de l’autoritat inherent als poders públics.

Contracte mixt

Comprèn prestacions pròpies de dos o més contractes de classes diferents.

Només es poden fusionar prestacions corresponents a diferents contractes en un contracte mixt quan aquestes prestacions estan vinculades directament entre si i mantenen relacions de complementarietat que exigeixen la consideració i el tractament com una unitat funcional dirigida a la satisfacció d’una necessitat determinada o a la consecució d’una finalitat institucional pròpia de l’entitat contractant.

Quines normes regeixen l’adjudicació dels contractes mixtos?

a) Contracte mixt amb prestacions pròpies de dos o més contractes d’obres, subministraments o serveis ⇒ cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.

En serveis més subministraments, l’objecte principal es determina en funció de quin sigui el valor estimat més alt (VEC) dels serveis o subministraments respectius.

b) Contracte mixt amb prestacions dels contractes d’obres, subministraments o serveis més contractes de concessions d’obra o concessions de serveis:

  • Si les diferents prestacions no són separables ⇒ cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
  • Si les diferents prestacions són separables i es decideix adjudicar un contracte únic ⇒ s’apliquen les normes relatives als contractes d’obres, subministraments o serveis quan el VEC superi el llindar de subjecció a regulació harmonitzada. Si no supera el llindar, s'apliquen les normes de concessió d'obra/serveis.

C) Contracte mixt amb prestacions de contractes regulats en la LCSP més prestacions d’altres contractes diferents (no regulats en la LCSP):

  • Si les diferents prestacions no són separables ⇒ cal atenir-se al caràcter de la prestació principal.
  • Si les diferents prestacions són separables i es decideix adjudicar un contracte únic ⇒ s’apliquen les normes de la LCSP.

3.1.4 Contractes subjectes a regulació harmonitzada

En alguns casos (principalment, quan els imports superen determinats imports) la tramitació dels contractes del sector públic a Catalunya està subjecta a una regulació harmonitzada (RH). Això vol dir que ha de seguir unes normes iguals a les que se segueixen a la resta de la Unió Europea en els mateixos supòsits.

Només poden estar subjectes a regulació harmonitzada els contractes que liciten les entitats considerades poder adjudicador (les de nivell I i II de subjecció a la LCSP segons l'apartat 2.2).

El llindar a partir del qual un contracte està subjecte a la regulació harmonitzada es determina en funció del tipus de contracte:

Obres i concessions (d'obres o serveis)

Subjecte a RH si VEC ≥ 5.548.000 €.

En l'adjudicació per lots d'un contracte, si el valor acumulat dels lots en què es divideix l’obra ≥ 5.548.000 € ⇒ s’apliquen les normes de la RH a l’adjudicació de cada lot.

Els òrgans de contractació poden exceptuar de la RH els lots amb un valor estimat < 1.000.000 €, sempre que l’import acumulat dels lots exceptuats no sobrepassi el 20 % del valor acumulat de la totalitat dels lots del contracte.

Subministrament

Subjecte a RH si:

  1. VEC ≥ 144.000 € (a l'Estat).
  2. VEC ≥ 221.000 € (a Catalunya).

En l'adjudicació per lots d'un contracte de subministrament, si el valor acumulat dels lots en què es divideixi el subministrament ≥ 221.000 euros (o 144.000, si és el cas) ⇒ s’apliquen les normes de la RH a l’adjudicació de cada lot.

Els òrgans de contractació poden exceptuar de RH els lots amb un valor estimat < 80.000 euros, sempre que l’import acumulat dels lots exceptuats no sobrepassi el 20% del valor acumulat de la totalitat dels lots del contracte.

Serveis

Estan subjectes a RH si:

  1. VEC ≥ 144.000 € (a l'Estat).
  2. VEC ≥ 221.000 € (a Catalunya).
  3. VEC ≥ 750.000 €, en serveis socials i altres específics de l'annex IV (de la Llei de contractes).

En l'adjudicació per lots d'un contracte, si el valor acumulat dels lots en què es divideixi el servei iguala o supera els llindars anteriors ⇒ s’apliquen les normes de la RH a l’adjudicació de cada lot.

Els òrgans de contractació poden exceptuar de la RH els lots amb un valor estimat < 80.000 €, sempre que l’import acumulat dels lots exceptuats no sobrepassi el 20 % del valor acumulat de la totalitat dels lots del contracte.

3.1.5 Règim jurídic aplicable als contractes

Els contractes del sector públic poden estar sotmesos a un règim jurídic de dret administratiu o de dret privat, en funció de qui els subscrigui i del seu objecte.

Contractes administratius

Són contractes administratius:

  • Els contractes d’obra, concessió d’obra, concessió de serveis, subministrament i serveis subscrits exclusivament per una administració pública (les entitats de nivell I de subjecció a la LCSP), excepte:
  • Contractes de serveis financers.
  • Subscripcions a revistes, publicacions periòdiques i bases de dades.
  • Els contractes declarats així expressament per una llei.
  • Els contractes administratius especials perquè estan vinculats al gir o trànsit específic de l’administració contractant o per satisfer de manera directa o immediata una finalitat pública de la competència específica d’aquella.

Règim jurídic

Els contractes administratius es regeixen:

  • per la LCSP i les seves disposicions de desplegament.
  • supletòriament, per la resta de normes de dret administratiu.
  • i, si no n’hi ha, per les normes de dret privat.

Contractes privats

Són contractes privats:

  1. Els que subscriuen les administracions públiques (nivell I) l’objecte dels quals no els classifica com a administratius (vegeu l'apartat anterior).
  2. Els subscrits per entitats del sector públic que, tot i ser poder adjudicador, no reuneixen la condició d’administracions públiques (les de nivell II).
  3. Els subscrits per entitats del sector públic que no reuneixen la condició de poder adjudicador (les de nivell III).

Règim jurídic aplicable

El règim aplicable als contractes privats depèn del tipus d'entitat que els subscriu:

a) Subscrits per administracions públiques (nivell I):

  • Preparació i adjudicació ⇒ Si no hi ha normes específiques, la LCSP amb caràcter general, i per les seves disposicions de desplegament, i s’aplica supletòriament la resta de normes de dret administratiu o, si s’escau, les normes de dret privat, segons correspongui per raó del subjecte o entitat contractant.
  • Efectes, modificació i extinció ⇒ dret privat.

b) Subscrits per poders adjudicadors que no són administracions públiques (nivell II):

  • Preparació i adjudicació ⇒ LCSP.
  • Efectes, modificació i extinció ⇒ dret privat.

c) Subscrits per entitats del sector públic que no són poder adjudicador (nivell III):

  • Preparació i adjudicació ⇒ article 321 i 322 de la LCSP.
  • Efectes, modificació i extinció ⇒ dret privat.


↑ Índex de la unitat

3.2 El preu. Formes de determinació. El valor estimat del contracte

3.2.1 Pressupost

És equivalent al pressupost base de licitació, i s’entén com el límit màxim de despesa que en virtut del contracte pot comprometre l’òrgan de contractació, l’IVA inclòs.

Els òrgans de contractació han de procurar que el pressupost base de licitació sigui adequat als preus del mercat.

Cal desglossar-lo en el plec de clàusules administratives particulars (o en el document regulador de la licitació) en:

  • costos directes
  • costos indirectes
  • altres despeses eventuals calculades per a la seva determinació.

3.2.2 Valor estimat del contracte (VEC)

El VEC és l'import que l'entitat adjudicatària calcula que tindrà un contracte durant tota la seva durada, és a dir, la seva "importància" en termes econòmics. Per calcular-lo mai s'inclou l'IVA, però sí tots els imports que es prevegi que s'hauran de pagar durant la seva durada.

És l'import que s'utilitza per determinar si un contracte supera o no el llindar per subjectar-se a la RH, per elegir procediments, per a la publicitat, etc.

Es calcula de la manera següent:

  1. En obres, subministrament i serveis ⇒ l’import total a pagar segons les estimacions de l'òrgan de contractació, sense incloure l’IVA.
  2. En concessions (d'obres o serveis) ⇒ l’import net de la xifra de negocis (sense IVA) que, segons les estimacions de l'òrgan de contractació, ha de generar l’empresa concessionària durant la seva execució com a contraprestació per les obres i els serveis objecte del contracte, més els subministraments relacionats amb aquestes obres i serveis.

Per calcular el VEC cal tenir en compte:

  • Costos derivats de l’aplicació de les normatives laborals vigents (especialment els derivats dels convenis col·lectius sectorials aplicables)
  • Altres costos que es derivin de l’execució material dels serveis
  • Despeses generals d’estructura
  • El benefici industrial
  • Qualsevol forma d’opció eventual
  • Pròrrogues eventuals del contracte
  • Primes o pagaments als candidats o licitadors
  • Totes les modificacions a l’alça establertes al contracte, segons el plec de clàusules administratives particulars.

S'hi ha d'afegir el valor de tots els subministraments i serveis que el poder adjudicador posi a disposició del concessionari, sempre que siguin necessaris per executar les obres o prestar serveis (en concessions) i el valor total estimat dels subministraments necessaris per executar-lo que l’òrgan de contractació hagi posat a disposició del contractista (en contractes d'obres).

El mètode de càlcul aplicat per l’òrgan de contractació per calcular el VEC en tot cas ha de figurar en els plecs de clàusules administratives particulars.

3.2.3 Preu

És l'import que s'abona a l'adjudicatari en contraprestació pel compliment correcte de les prestacions contingudes en el contracte.

S’entén per preu qualsevol retribució o contraprestació econòmica del contracte, tant si l'abona l’Administració com els usuaris.

Els contractes del sector públic han de tenir sempre un preu cert, que s’ha d’abonar al contractista en funció de la prestació realment executada ⇒ no es pot abonar per anticipat.

En el preu s’inclou l’import que s’ha d’abonar en concepte d’IVA, que en tot cas s’ha d’indicar com a partida independent.

En els serveis en què el cost econòmic principal són els costos laborals, s’han de considerar els termes econòmics dels convenis col·lectius sectorials, nacionals, autonòmics i provincials aplicables al lloc de prestació dels serveis.

El preu del contracte es pot formular tant en termes de:

  • preus unitaris
  • preus aplicables a un tant alçat a la totalitat del contracte
  • preus aplicables a un tant alçat a una part de les prestacions del contracte.

Es poden incloure clàusules de variació de preus en funció del compliment o incompliment de determinats objectius de terminis o de rendiment.

⇒ S’han d’establir amb precisió els supòsits en què es produeixin aquestes variacions i les regles per determinar-les, de manera que el preu sigui determinable en tot cas.

3.2.4 Revisió de preus

Com a regla general, no és possible la revisió periòdica no predeterminada o no periòdica dels preus dels contractes.

Sí que és possible la revisió periòdica i predeterminada de preus en:

  • els contractes d’obra
  • els contractes de subministrament de fabricació d’armament i equipament de les administracions públiques
  • els contractes de subministrament d’energia
  • els contractes en què el període de recuperació de la inversió sigui igual o superior a cinc anys.

No es consideren revisables en cap cas:

  • els costos associats a les amortitzacions
  • els costos financers
  • les despeses generals o d’estructura
  • el benefici industrial.

Quan sigui procedent, l’òrgan de contractació pot establir el dret a revisió periòdica i predeterminada de preus, i ha de fixar la fórmula de revisió que s’hagi d’aplicar, tenint en compte la naturalesa de cada contracte i l’estructura i l'evolució dels costos de les seves prestacions.

Per procedir a la revisió de preus cal que:

  • s'hagi executat un 20 % de l'import del contracte
  • i hagin transcorregut 2 anys des de la formalització.


↑ Índex de la unitat

3.3 Garanties en la contractació

La garantia és l'import que està obligat a consignar el licitador d'un contracte per respondre del compliment correcte de l'objecte del contracte o de la veracitat de la documentació aportada, segons el cas.

3.3.1 Garantia provisional

Respon del manteniment de les ofertes de les empreses licitadores fins a la perfecció del contracte. De manera ordinària, no s'exigeix cap garantia provisional.

El moment de la perfecció del contracte és:

  • De manera ordinària → quan es formalitzen (signatura).
  • En els contractes basats en un acord marc i els contractes específics en el marc d’un sistema dinàmic d’adquisició → quan s'adjudiquen.

De manera excepcional, l’òrgan de contractació pot exigir-la per motius d’interès públic si ho considera necessari i ho justifica motivadament en l’expedient.

En aquest cas, la garantia provisional passa a ser obligatòria per a totes les empreses licitadores, i l'import és com a màxim el 3% del pressupost base de licitació del contracte (sense IVA).

En el cas de divisió en lots, la garantia provisional s’ha de fixar tenint en compte exclusivament l’import dels lots per als quals el licitador presenta oferta i no en funció de l’import del pressupost total del contracte.

La garantia provisional s’extingeix automàticament i s’ha de tornar als licitadors immediatament després de la perfecció del contracte.

En el cas de l'adjudicatari, se li retorna quan constitueix la garantia definitiva. També es pot optar per reduir l'import de la garantia definitiva per l'import de la provisional.

3.3.2 Garantia definitiva

Import

Els licitadors que presenten les millors ofertes han de constituir a disposició de l’òrgan de contractació una garantia d’un 5% del preu final ofert (IVA exclòs).

Segons les circumstàncies concurrents en el contracte, l’òrgan de contractació pot eximir l’adjudicatari de l’obligació de constituir una garantia definitiva, però ho ha de justificar adequadament en el plec de clàusules administratives particulars.

Formes

  1. En efectiu.
  2. Valors de deute públic.
  3. Aval, prestat per algun dels bancs, caixes d’estalvis, cooperatives de crèdit, establiments financers de crèdit i societats de garantia recíproca autoritzats per operar a Espanya.
  4. Contracte d’assegurança de caució subscrit amb una entitat asseguradora autoritzada.

Retenció en el preu

Quan ho estableixin els plecs, la garantia definitiva es pot constituir amb la retenció de l'import corresponent en el primer pagament que s'hagi de fer a favor del contractista.

Lloc on dipositar-la

A la Caixa General de Dipòsits o a les seves sucursals enquadrades en les delegacions d’Economia i Hisenda, o a les caixes o als establiments públics equivalents de les comunitats autònomes o entitats locals contractants davant les quals hagi de tenir efectes.

Termini

El licitador que ha presentat la millor oferta té 10 dies hàbils a partir del següent en què rep el requeriment per constituir la garantia definitiva que correspongui. Si no ho fa, s'entén que ha retirat l'oferta, i se li exigeix el 3 % del pressupost base de licitació del contracte (IVA exclòs) en concepte de penalitat.

Si es va exigir garantia provisional, es fa servir per fer front a aquesta penalitat.

Què cobreix?

  1. L’obligació de formalitzar el contracte dins el termini.
  2. Penalitats per incompliment parcial o compliment defectuós.
  3. La confiscació que es pot decretar en els casos de resolució del contracte.
  4. La inexistència de vicis o defectes dels béns construïts o subministrats o dels serveis prestats durant el termini de garantia que s’hagi establert en el contracte.

Devolució/cancel·lació

Quan es produeix el venciment del termini de garantia i s'ha complert satisfactòriament el contracte, o quan es declara resolt sense culpa del contractista:

  • Es torna la garantia constituïda o
  • Es cancel·la l'aval o l'assegurança de caució.

L'acord de devolució s'ha d’adoptar i notificar a l’interessat en el termini de dos mesos des de la finalització del termini de garantia.

Preferència en la seva execució

Per fer efectives les garanties, tant provisionals com definitives, l’Administració contractant té preferència sobre qualsevol altre creditor, sigui quina en sigui la naturalesa i el títol del qual derivi el seu crèdit.

Quan la garantia no és suficient per cobrir les responsabilitats a les quals està sotmesa, l’Administració ha de cobrar la diferència mitjançant el procediment administratiu de constrenyiment.


↑ Índex de la unitat

3.4 Síntesi de la unitat 3

Objectius dels contractes

  • La contractació pública ha d’assegurar, en connexió amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària i control de la despesa, i el principi d’integritat, una utilització eficient dels fons destinats.
  • Ha d'ajustar-se als principis de:
    • llibertat d’accés a les licitacions
    • publicitat i transparència dels procediments
    • no discriminació i igualtat de tracte entre els licitadors.
  • Els òrgans de contractació han de facilitar l’accés a la contractació pública a les petites i mitjanes empreses i a les empreses d’economia social.

Tipologia dels contractes públics

  • Contracte d'obres: execució d’una obra, aïllada o conjuntament amb la redacció del projecte, o realització d’algun dels treballs que enumera l’annex I (segons els codis del Vocabulari comú de contractes públics -CPV-).
  • Contracte de concessió d’obres: el concessionari (l'empresari adjudicatari) du a terme prestacions del contracte d'obres (incloent-hi les de restauració i reparació de construccions existents, així com la conservació i el manteniment dels elements construïts).
    • La contraprestació consisteix en el dret a explotar l’obra o bé en aquest dret acompanyat del dret de percebre un preu.
    • Transfereix al concessionari el risc operacional.
  • Contracte de subministrament: té per objecte l’adquisició, l’arrendament financer o l’arrendament (amb opció de compra o sense) de productes o béns mobles.
  • Contracte de serveis: l’objecte són prestacions de fer, consistents en el desenvolupament d’una activitat o dirigides a l’obtenció d’un resultat diferent d’una obra o subministrament.
  • Contracte de concessió de serveis: un o diversos poders adjudicadors encarreguen a títol onerós a una o diverses persones, naturals o jurídiques, la gestió d’un servei la prestació del qual és de la seva titularitat o competència.
    • La contrapartida d'aquesta gestió és el dret a explotar els serveis objecte del contracte o aquest dret acompanyat del dret de percebre un preu.
    • Implica la transferència al concessionari del risc operacional.
  • Contracte mixt: comprèn prestacions pròpies de dos o més contractes de classes diferents. Les prestacions han d'estar vinculades directament entre si i mantenir relacions de complementarietat que exigeixen la consideració i el tractament com una unitat funcional.

Contractes subjectes a RH

  • Han de seguir les mateixes normes que se segueixen a la resta de la Unió Europea per als mateixos supòsits.
  • Només poden estar subjectes a RH els contractes que liciten les entitats considerades poder adjudicador.
  • Un contracte està subjecte a RH si el seu VEC iguala o supera les quantitats següents:
    • 5.548.000 €, en obres i concessions (d'obres o serveis).
    • 221.000 €, en subministraments i en serveis.
    • 750.000 €, en serveis socials (annex IV de la LCSP).

Pressupost, valor estimat del contracte i preu

  • Pressupost: límit màxim de despesa que en virtut del contracte pot comprometre l’òrgan de contractació, l’IVA inclòs.
  • Valor estimat del contracte (VEC): import que l'entitat adjudicatària calcula que tindrà un contracte durant tota la seva durada. No s'hi inclou l'IVA, però sí tots els imports que es creu que s'hauran de pagar durant la seva durada (incloent-hi les possibles pròrrogues).
  • Preu: import que s'abona a l'adjudicatari en contraprestació pel compliment correcte de les prestacions contingudes en el contracte. Inclou els impostos que s'escaigui (IVA, etc.). L’òrgan de contractació pot establir el dret a la revisió periòdica i predeterminada de preus i ha de fixar la fórmula de revisió que s’hagi d’aplicar.

Garanties en la contractació

  • Provisional: respon del manteniment de les ofertes de les empreses licitadores fins a la perfecció del contracte.
    • De manera ordinària, no s'exigeix cap garantia provisional.
    • De manera excepcional, l’òrgan de contractació pot exigir-la per motius d’interès públic si ho considera necessari i ho justifica motivadament en l’expedient. Llavors passa a ser obligatòria per a totes les empreses licitadores amb un import màxim del 3 % del pressupost base de licitació del contracte (sense IVA).
  • Definitiva: respon de la correcta formalització del contracte, de la seva execució en temps i forma, i de la no existència de vicis ocults que apareguin durant el període de garantia un cop executat el contracte.
    • Els licitadors que presenten les millors ofertes han de constituir a disposició de l’òrgan de contractació una garantia d’un 5% del preu final ofert (IVA exclòs).
    • L’òrgan de contractació pot eximir l’adjudicatari de l’obligació de constituir una garantia definitiva, però ho ha de justificar adequadament en el plec de clàusules administratives particulars.
    • Quan es produeix el venciment del termini de garantia i s'ha complert satisfactòriament el contracte, o quan es declara resolt sense culpa del contractista, es torna la garantia constituïda (o es cancel·la l'aval o l'assegurança de caució).


↑ Índex de la unitat | Unitat 4 →