logo1 logo2

Sou aquí:: inici » 2. Què són els contractes públics i a qui s’apliquen

← Unitat 1 | Unitat 3 →

2. Què són els contractes públics i a qui s’apliquen

2.1 Àmbit d'aplicació objectiu. Contractes exclosos

2.1.1 Definició de contracte del sector públic

Són contractes del sector públic i, en conseqüència, estan sotmesos a la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (a partir d'ara LCSP) en la forma i els termes que s’hi estableixen, els contractes, sigui quina en sigui la naturalesa jurídica, que compleixin alhora les dues condicions següents:

  1. Ser onerosos (⇒ quan el contractista obtingui algun tipus de benefici econòmic, ja sigui de manera directa o indirecta).
  2. Ser subscrits per entitats que, als efectes d’aquesta llei, es considera que formen part del sector públic (⇒ segons l'article 3 de la llei).

Els tipus de contractes del sector públic es determinen en funció del seu objecte, i són:

  1. Obres
  2. Concessió d'obres
  3. Concessió de serveis
  4. Subministrament
  5. Serveis
  6. Mixtos.

A l'apartat 3.1.3 d'aquest curs es desenvolupa la tipologia de contractes públics.

Amb l'entrada en vigor de la LCSP, desapareixen els contractes de gestió de serveis públics.

2.1.2 Negocis i contractes exclosos

Queden exclosos de la LCSP i es regeixen per les seves normes especials, les relacions jurídiques, els negocis i els contractes següents:

Àmbit de la defensa i la seguretat

Per exemple:

  • Els convenis inclosos en l’àmbit de l’article 346 del Tractat de funcionament de la Unió Europea que es concloguin en el sector de la defensa i la seguretat.
  • Els contractes d’obres, subministraments i serveis que se subscriguin en l’àmbit de la seguretat o de la defensa que estiguin compresos dins de l’àmbit d’aplicació de la Llei 24/2011, d’1 d’agost, de contractes del sector públic en els àmbits de la defensa i la seguretat, així com els contractes als quals no sigui aplicable la llei esmentada en virtut de l'article 7.
  • Les concessions que s’adjudiquin a un altre Estat amb relació a obres i serveis directament relacionats amb l’equip militar sensible, o obres i serveis específicament amb fins militars, o obres i serveis sensibles.

Convenis i comandes de gestió

Convenis subscrits entre diferents poders adjudicadors, sempre que el seu contingut no estigui comprès en el dels contractes regulats en la LCSP o en normes administratives especials i, a més, es compleixin totes les condicions següents:

  1. Cap de les entitats intervinents té vocació de mercat (⇒ no duen a terme al mercat obert un percentatge igual o superior al 20% de les activitats objecte de col·laboració).
  2. La cooperació entre les entitats participants ha de tenir la finalitat de garantir que els serveis públics que els incumbeixen es presten de manera que s’aconsegueixin els objectius que tenen en comú.
  3. La cooperació s’ha de guiar únicament per consideracions relacionades amb l’interès públic.

Els convenis que subscriguin les entitats del sector públic amb persones físiques o jurídiques subjectes al dret privat, sempre que el seu contingut no estigui comprès en el dels contractes regulats en aquesta llei o en normes administratives especials.

Si el contingut del conveni és comprès dins d'algun tipus contractual de la LCSP, no n'és exclòs, tot i haver-se tramitat com un conveni, independentment de si els signants pertanyen al sector públic o al sector privat.

Sí que queden excloses de l’àmbit de la LCSP les comandes de gestió que regula la legislació vigent en matèria de règim jurídic del sector públic.

Àmbit internacional

S’exclouen de l’àmbit de la LCSP:

  • Els acords que subscrigui l’Estat amb altres estats o amb altres subjectes de dret internacional.
  • Els contractes que s’hagin d’adjudicar de conformitat amb un procediment de contractació específic, conformement al Tractat de funcionament de la Unió Europea, amb un o diversos estats no signataris d’aquest últim, que creï obligacions de dret internacional relatiu a les obres, als subministraments o als serveis que siguin necessaris perquè els seus signataris executin o duguin a terme conjuntament un projecte.
  • Els contractes que s’hagin d’adjudicar de conformitat amb un procediment de contractació específic que s’hagi establert en virtut de les normes de contractació aprovades per una organització internacional o per una institució financera internacional, sempre que estiguin finançats íntegrament o majoritàriament per aquesta institució.

Àmbit d'R+D+I

Estan exclosos de la LCSP els contractes de recerca, desenvolupament i innovació.

No obstant això, sí que s'aplica la LCSP quan:

  1. Els beneficis pertanyen exclusivament al poder adjudicador per utilitzar-los en l’exercici de la seva pròpia activitat.
  2. El servei prestat és remunerat íntegrament pel poder adjudicador.

Béns de domini públic

Estan exclosos de la LCSP:

  • Les autoritzacions i les concessions sobre béns de domini públic i els contractes d’explotació de béns patrimonials que no siguin contractes de concessió d'obres.
  • Els contractes de compravenda, donació, permuta, arrendament i altres negocis jurídics anàlegs sobre béns immobles, valors negociables i propietats incorporals (a menys que recaiguin sobre programes d’ordinador i s’hagin de qualificar de contractes de subministrament o serveis, que tenen sempre el caràcter de contractes privats i es regeixen per la legislació patrimonial).

Àmbit financer

Estan exclosos de l’àmbit de la LCSP:

  • Els contractes relatius a serveis financers relacionats amb l’emissió, la compra, la venda o la transferència de valors o altres instruments financers en el sentit de la Directiva 2004/39/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004, relativa als mercats d’instruments financers, per la qual es modifiquen les directives 85/611/CEE i 93/6/CEE del Consell i la Directiva 2000/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, i es deroga la Directiva 93/22/CEE del Consell.
  • Els serveis prestats pel Banc d’Espanya.
  • Les operacions efectuades amb l'Acord de Facilitat Europea d’Estabilització Financera i el Mecanisme Europeu d’Estabilitat.
  • Els contractes de préstec i operacions de tresoreria, tant si estan relacionats amb l’emissió, la venda, la compra o la transferència de valors o d’altres instruments financers com si no.

Altres negocis i contractes exclosos

S'exclouen de la LCSP:

  • La relació de servei dels funcionaris públics i els contractes que regula la legislació laboral.
  • Les relacions jurídiques consistents en la prestació d’un servei públic la utilització del qual pels usuaris requereixi l’abonament d’una tarifa, taxa o preu públic d’aplicació general.
  • Els contractes relatius a serveis d’arbitratge i conciliació.
  • Els contractes que tinguin per objecte serveis relacionats amb campanyes polítiques, quan siguin adjudicats per un partit polític.
  • La prestació de serveis socials per entitats privades, sempre que aquesta es dugui a terme sense necessitat de subscriure contractes públics, a través, entre altres mitjans, del simple finançament d’aquests serveis o la concessió de llicències o autoritzacions a totes les entitats que compleixin les condicions que el poder adjudicador hagi fixat prèviament, sense límits ni quotes, i que el sistema esmentat garanteixi una publicitat suficient i s’ajusti als principis de transparència i no discriminació.

En tots aquests negocis i contractes exclosos només s’apliquen els principis de la LCSP per resoldre els dubtes i les llacunes que es puguin presentar.


↑ Índex de la unitat

2.2 Àmbit d’aplicació subjectiu: poders adjudicadors

La LCSP estableix tres nivells de subjecció a la normativa, sobre la base dels quals una entitat està sotmesa amb més o menys intensitat als seus preceptes.

Apareix com a element clau (heretat de la llei anterior, que al seu torn el va incorporar del dret comunitari) el poder adjudicador, entès com l'entitat que té el poder de decidir la destinació de fons públics (adjudicador), amb independència de la seva naturalesa i forma jurídica.

Així, les entitats del sector públic a qui s'aplica la LCSP es classifiquen en els tres nivells de subjecció següents (de major a menor grau d'aplicació):

  • Nivell I: administracions públiques, que són sempre poders adjudicadors (AP).
  • Nivell II: poders adjudicadors que no són administracions públiques (PA no AP).
  • Nivell III: entitats del sector públic que no són poders adjudicadors (SP no PA).

Nivell I ⇒ AP ⇒ Màxima intensitat ⇒ article 3.2 de la LCSP

Nivell II ⇒ PA no AP ⇒ Intensitat mitjana ⇒ article 3.3 i no article 3.2 de la LCSP

Nivell III ⇒ SP no PA ⇒ Mínima intensitat ⇒ article 3.1 i no article 3.3 de la LCSP

2.2.1 Administracions públiques

Dins del sector públic, tenen la consideració d’administracions públiques les entitats següents:

  1. L’Administració general de l’Estat, les administracions de les comunitats autònomes, les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla i les entitats que integren l’Administració local.
  2. Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social.
  3. Els organismes autònoms, les universitats públiques i les autoritats administratives independents.
  4. Les diputacions forals i les juntes generals dels territoris històrics del País Basc pel que fa a la seva activitat de contractació.
  5. Els consorcis dotats de personalitat jurídica pròpia que, tot i vinculats a una o diverses administracions públiques o dependents d’aquestes, no es financin majoritàriament amb ingressos de mercat (⇒ no tenen la consideració de productor de mercat de conformitat amb el Sistema Europeu de Comptes).

Totes les entitats d'aquest apartat estan subjectes a la LCSP amb la màxima intensitat (nivell I).

2.2.2 Poders adjudicadors (no administracions públiques)

Es consideren poders adjudicadors les entitats següents:

  • Les administracions públiques (veure l'apartat 2.2.1).
  • Les fundacions públiques.
  • Les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social.
  • Totes les altres entitats amb personalitat jurídica pròpia diferents de les expressades als punts anteriors que hagin estat creades específicament per satisfer necessitats d’interès general que no tinguin caràcter industrial o mercantil, sempre que un o diversos subjectes que s’hagin de considerar poder adjudicador d'acord amb la llista anterior:
  • financin majoritàriament la seva activitat,
  • o bé controlin la seva gestió,
  • o bé nomenin més de la meitat dels membres del seu òrgan d’administració, direcció o vigilància.
  • Les associacions constituïdes per les entitats que esmenten els punts anteriors.

Totes les entitats d'aquest apartat (excepte les administracions públiques) estan subjectes a la LCSP amb una intensitat mitjana (nivell II).

2.2.3. Sector públic que no és poder adjudicador

Es considera que formen part del sector públic (sense ser-ne poders adjudicadors) les entitats següents:

  • Les entitats públiques empresarials a què es refereix la Llei 40/2015 de règim jurídic del sector públic i qualsevol entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculada a un subjecte que pertanyi al sector públic o que en depengui.
  • Les societats mercantils en el capital social de les quals la participació, directa o indirecta, d’entitats que siguin poders adjudicaors sigui superior al 50%.
  • Els fons sense personalitat jurídica.
  • Totes les altres entitats amb personalitat jurídica pròpia diferents de les expressades als punts anteriors que hagin estat creades específicament per satisfer necessitats d’interès general que no tinguin caràcter industrial o mercantil, sempre que un o diversos subjectes que s’hagin de considerar sector públic no poder adjudicador:
  • financin majoritàriament la seva activitat,
  • o bé controlin la seva gestió,
  • o bé nomenin més de la meitat dels membres del seu òrgan d’administració, direcció o vigilància.
  • Les associacions constituïdes per les entitats que esmenten els punts anteriors.

Totes les entitats d'aquest apartat estan subjectes a la LCSP amb una intensitat més baixa (nivell III).


↑ Índex de la unitat

2.3 Les parts en el contracte

2.3.1 L'òrgan de contractació

La representació de les entitats del sector públic en matèria contractual correspon als òrgans de contractació, unipersonals o col·legiats que, en virtut d’una norma legal o reglamentària o una disposició estatutària, tinguin atribuïda la facultat de subscriure contractes en el seu nom.

L'òrgan de contractació resol l'adjudicació del contracte públic a favor de l'empresa que hagi presentat l'oferta més ben valorada.

2.3.2 Responsable del contracte

És la persona designada per l'òrgan de contractació que supervisa l’execució del contracte, adopta les decisions i dicta les instruccions necessàries amb la finalitat d’assegurar la realització correcta de la prestació pactada.

Pot ser una persona física o jurídica, vinculada a l’entitat contractant o aliena a aquesta.

2.3.3 L'empresari

Poden contractar amb el sector públic les persones naturals o jurídiques, espanyoles o estrangeres, que:

  • tinguin plena capacitat d’obrar.
  • no estiguin sotmeses en cap prohibició de contractar.
  • acreditin la solvència econòmica i financera i tècnica o professional (o, en els casos en què ho exigeixi la LCSP, estiguin classificades degudament).

Quan es requereixin al contractista determinats requisits relatius a la seva organització, la destinació dels beneficis, el sistema de finançament o d’altres per poder participar en el procediment d’adjudicació corresponent, el licitador els ha d’acreditar.

Els contractistes han de disposar de l’habilitació empresarial o professional que sigui exigible.

Persones jurídiques

Les persones jurídiques només poden ser adjudicatàries de contractes les prestacions dels quals estiguin compreses:

  • dins dels fins
  • dins del seu objecte
  • dins de l'àmbit d'activitat propi, segons els seus estatuts o regles fundacionals.

Els qui concorrin individualment o conjuntament amb altres a la licitació d’una concessió d’obres o de serveis, ho poden fer amb el compromís de constituir una societat que sigui titular de la concessió.

Empreses comunitàries o de l'Espai Econòmic Europeu (EEE)

Tenen capacitat per contractar amb el sector públic les empreses no espanyoles d’estats membres de la Unió Europea o dels estats signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu que, d’acord amb la legislació de l’Estat en què estiguin establertes, estiguin habilitades per dur a terme la prestació de què es tracti.

Si la legislació del seu Estat exigeix una autorització especial o la pertinença a una determinada organització per poder prestar-hi el servei de què es tracti, han d’acreditar que compleixen aquest requisit.

Empreses no comunitàries ni EEE

Han de justificar mitjançant un informe que l’Estat de procedència de l’empresa estrangera admet al seu torn la participació d’empreses espanyoles en la contractació amb els ens del seu sector públic, de manera substancialment anàloga.

Aquest informe l’ha d’elaborar la corresponent Oficina Econòmica i Comercial d’Espanya a l’exterior, i s’ha d’adjuntar a la documentació que es presenti.

En els contractes subjectes a una regulació harmonitzada, es prescindeix de l’informe sobre reciprocitat en relació amb les empreses d’estats signataris de l’Acord sobre contractació pública de l’Organització Mundial del Comerç.

El plec de clàusules administratives particulars pot exigir a les empreses no comunitàries que siguin adjudicatàries de contractes d’obres:

  • que obrin una sucursal a Espanya, amb designació d’apoderats o representants per a les seves operacions.
  • que estiguin inscrites en el Registre Mercantil.

Unions temporals d'empresaris (UTE)

Poden contractar amb el sector públic les unions d’empresaris que es constitueixin temporalment a aquest efecte (UTE).

En el moment en què s’efectuï l’adjudicació del contracte a favor seu, és obligatori formalitzar la UTE en escriptura pública.

Quan s'apreciïn possibles indicis de col·lusió entre empreses que concorrin agrupades en una unió temporal, s'ha de requerir a aquestes empreses que justifiquin de manera expressa i motivada les raons per concórrer agrupades.

Els empresaris que concorrin agrupats en UTE:

  • Queden obligats solidàriament.
  • Han de nomenar un representant o apoderat únic de la UTE amb poders bastants per exercir els drets i complir les obligacions que es derivin del contracte fins a l'extinció.

La durada de les UTE ha de ser, almenys, fins a l'extinció del contracte.

Si durant la tramitació d’un procediment, i abans de la formalització del contracte, es produeix la modificació de la composició de la UTE, aquesta queda exclosa del procediment.

La informació pública dels contractes adjudicats a aquestes UTE ha d’incloure els noms de les empreses participants i la participació percentual de cadascuna.


↑ Índex de la unitat

2.4 Solvència dels licitadors

Per poder contractar amb el sector públic, tota persona (física o jurídica) ha de demostrar que, en cas de ser adjudicatària del contracte licitat, tindrà els coneixements i els recursos (humans i econòmics) per dur-lo a terme en els termes indicats i en el termini acordat.

Per poder ser adjudicatari d'un contracte amb el sector públic és un requisit imprescindible demostrar que es té la solvència necessària per dur-lo a terme.

2.4.1 Exigència i concreció

A la pràctica, aquest requisit implica que per subscriure contractes amb el sector públic els empresaris han d’acreditar que compleixen les condicions mínimes que determini l’òrgan de contractació de:

  • solvència econòmica i financera (⇒ recursos econòmics per donar compliment al contracte).
  • solvència professional o tècnica (⇒ coneixements tècnics en l'àmbit del contracte).

Aquest requisit s’ha de substituir pel de la classificació (vegeu l'apartat 2.4.2) quan aquesta sigui exigible de conformitat amb la LCSP.

Aquests requisits (i la documentació requerida per acreditar-los):

  • s’han d’indicar en l’anunci de licitació.
  • s’han d’especificar en el plec del contracte.
  • han d’estar vinculats al seu objecte.
  • han de ser proporcionals a aquest objecte.

En relació amb l'anterior, els òrgans de contractació poden exigir als candidats o licitadors, fent-ho constar en els plecs, que, a més d’acreditar la solvència (o, si s’escau, la classificació), es comprometin a dedicar o adscriure a l’execució del contracte els mitjans personals o materials suficients per a això.

Aquests compromisos s’han d’integrar en el contracte, i els plecs o el document contractual els han d’atribuir el caràcter d’obligacions essencials.

En cas que s'incomplissin poden donar lloc a:

  • la resolució del contracte (art. 211).
  • establir penalitats (art. 192.2).

2.4.2 Classificació dels empresaris

En alguns casos no n'hi ha prou de demostrar una solvència econòmica i tècnica per poder ser adjudicatari d'un contracte del sector públic, sinó que cal ser classificat com a contractista prèviament.

Quan és obligatòria aquesta classificació?

En contractes d’obres (art. 13 i annex I) amb un valor estimat igual o superior a 500.000 €.

La classificació d'un empresari com a contractista és el creuament de:

  1. Grup i subgrup: prestacions dels contractes als quals pot licitar (construcció, demolició, pintura, lampisteria, etc.).
  2. Categoria: import dels contractes als quals, com a màxim, pot licitar.

La classificació, en cas que sigui exigida, ha de constar en els plecs del contracte.

Per tant, en els contractes d'obres la solvència es demostra de dues maneres diferents, en funció del valor estimat del contracte (VEC) a licitar:

a) VEC ≥ 500.000 € ⇒ obligatòria la classificació de l'empresari en el grup i subgrup que correspongui (capacitat tècnica) i amb una categoria (capacitat econòmica) igual o superior a l'exigida en el contracte.

b) VEC < 500.000 € ⇒ L'empresari té dues possibilitats:

  • Presentar la documentació (tècnica i econòmica) que s'exigeixi per demostrar la solvència.
  • Presentar, si la té, la classificació que li permetria licitar al contracte (⇒ encara que no sigui obligatòria, el fet de tenir-la estalvia a l'empresari presentar la documentació relativa a la solvència).

Excepció: No és exigible la classificació als empresaris no espanyols d’estats membres de la Unió Europea o d’estats signataris de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu, tant si concorren al contracte aïlladament com si estan integrats en una unió, sens perjudici de l’obligació d’acreditar la solvència.

En la resta de tipus de contractes, NO és exigible la classificació dels empresaris en cap cas.

En els contractes de serveis, l’empresari pot acreditar la solvència indistintament mitjançant la seva classificació en el grup/subgrup i la categoria corresponents, o bé acreditant el compliment dels requisits específics de solvència que s'exigeixin.

Criteris i condicions per a la classificació

La classificació dels empresaris es fa en funció de la seva solvència, i determina els contractes a l’adjudicació dels quals puguin optar per raó del seu objecte (grup) i de la seva quantia (categoria).

A aquests efectes, els contractes es divideixen en:

  • grups generals i subgrups, per la naturalesa peculiar (objecte de la prestació).
  • categories, en funció de la quantia (import de la prestació).

La classificació empresarial és la combinació de les dues divisions anteriors.

El valor de la quantia de cada categoria es refereix a:

  1. Si la durada del contracte és igual o inferior a un any ⇒ valor estimat del contracte (vegeu l'apartat 3.2.2).
  2. Si la durada és superior ⇒ valor mitjà anual del contracte.

Registre electrònic d’empreses licitadores (RELI)

Els acords relatius a la classificació de les empreses que han adoptat les comissions classificadores de la Junta Consultiva de Contractació Pública de l’Estat, s’han d’inscriure d’ofici en el Registre oficial de licitadors i empreses classificades del sector públic.

Si l'acord de classificació s'adopta a Catalunya, s'ha de comunicar al Registre oficial de licitadors i empreses classificades del sector públic per inscriure'l.

A Catalunya, les empreses han de sol·licitar la inscripció en el Registre electrònic d’empreses licitadores (RELI), gestionat per la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya.

La classificació de les empreses té una vigència indefinida mentre l’empresari mantingui les condicions i les circumstàncies en què es va basar la seva concessió, però és revisable (a petició dels interessats o d’ofici per l’Administració) quan variïn les circumstàncies que es van tenir en compte per concedir-la.

Tot i la vigència indefinida, per conservació de la classificació s’ha de justificar:

  1. Anualment, el manteniment de la solvència econòmica i financera.
  2. Cada tres anys, el manteniment de la solvència tècnica i professional.

No justificar aquests manteniments dona lloc a la suspensió automàtica de totes les classificacions que es tinguin, així com a l’obertura d’un expedient de revisió de classificació fins a l’aportació de la documentació necessària.


↑ Índex de la unitat

2.5. Prohibicions de contractar

2.5.1 Supòsits

No poden contractar amb les entitats del sector públic (art. 3 de la LCSP) les persones en les quals concorri alguna de les circumstàncies següents:

Causes generals:

  • Haver estat condemnades mitjançant sentència ferma.
  • Haver estat sancionades amb caràcter ferm per una infracció greu en matèria professional.
  • Haver sol·licitat la declaració de concurs voluntari, haver estat declarades insolvents en qualsevol procediment o estar declarades en concurs.
  • No estar al corrent en el compliment de les obligacions tributàries o de Seguretat Social.
  • Haver incorregut en falsedat en efectuar la declaració responsable a què es refereix l’article 140 de la LCSP (compliment dels requisits per licitar) o en facilitar qualsevol altra dada relativa a la seva capacitat i solvència.
  • Estar afectat per una prohibició de contractar imposada en virtut d’una sanció administrativa ferma.
  • Haver incorregut, la persona física o els administradors de la persona jurídica, en algun dels supòsits d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques.

Causes relacionades amb contractes previs:

  • Haver retirat indegudament la proposició o la candidatura en un procediment d’adjudicació.
  • Haver impossibilitat l’adjudicació del contracte a favor seu pel fet de no presentar la documentació sent l'oferta millor valorada, dins del termini assenyalat, i hi hagi dol, culpa o negligència.
  • Haver deixat de formalitzar el contracte, que ha estat adjudicat a favor seu, per causa imputable a l’adjudicatari.
  • Haver incomplert clàusules que són essencials en el contracte.
  • Haver donat lloc, per causa de la qual hagin estat declarats culpables, a la resolució ferma de qualsevol contracte subscrit amb una entitat del sector públic (art. 3 de la LCSP).

Les prohibicions de contractar també afecten les empreses que són continuació o que deriven, per transformació, fusió o successió, d’altres empreses en les quals hagin concorregut aquelles.

2.5.2 Procediment

De manera general, les prohibicions de contractar les han d’apreciar directament els òrgans de contractació i subsisteixen mentre concorrin les circumstàncies que en cada cas les determinen.

Durada de la prohibició:

En els casos en què per sentència penal ferma així s'estableixi, la durada de la prohibició de contractar és la que s'hagi establert en aquesta sentència. En els casos en què la sentència no hagi establert cap termini, aquesta durada no pot excedir els cinc anys des de la data de la condemna per sentència ferma.

En la resta dels supòsits, el termini de durada no pot excedir els tres anys.

Termini per iniciar el procediment per declarar la prohibició:

En general, el procediment per declarar la prohibició de contractar no es pot iniciar si han transcorregut més de tres anys comptats a partir de la data del fet que la motiva, excepte:

  • Per sentència judicial ferma per delictes ⇒ el procediment no es pot iniciar un cop transcorregut el termini establert per a la prescripció de la pena corresponent.
  • Per no haver formalitzat el contracte que ha estat adjudicat a favor seu, per causa imputable a l’adjudicatari ⇒ tres mesos des que es va produir l’adjudicació.

2.5.3 Efectes

Les prohibicions de contractar derivades de sentència judicial produeixen efectes:

  • des de la data en què va esdevenir ferma la sentència.
  • o, si n'hi ha, des de la data en què va esdevenir ferma la resolució administrativa que s’hagi pronunciat sobre l’abast i la durada de la prohibició.

En la resta de supòsits, els efectes es produeixen des de la data d’inscripció en el registre corresponent.

Les prohibicions de contractar s’han de comunicar per inscriure-les al Registre oficial de licitadors i empreses classificades del sector públic o l’equivalent en l’àmbit de les comunitats autònomes, en funció de l’àmbit de la prohibició de contractar i de l’òrgan que l’hagi declarat.

En el cas de Catalunya, s'inscriuen en el RELI.

En general, la prohibició de contractar afecta l’àmbit de l’òrgan de contractació competent per declarar-la, tot i que es pot estendre al sector públic corresponent.


↑ Índex de la unitat

2.6 Síntesi de la unitat 2

Àmbit d'aplicació de la llei

  1. A quins contractes (àmbit objectiu)? ⇒ Als contractes amb què el contractista obté algun benefici econòmic.
  2. A quines entitats (àmbit subjectiu)? ⇒ A totes les entitats que es considera que formen part del sector públic.

Contractes que NO es regeixen per aquesta llei (exclosos):

  • àmbit de la defensa i de la seguretat
  • convenis i comandes de gestió
  • contractes d'àmbit internacional
  • contractes d'àmbit d'R+D+I
  • els relacionats amb béns de domini públic
  • els d'àmbit financer.

Àmbit d’aplicació subjectiu: poders adjudicadors

La LCSP estableix tres nivells de subjecció a la normativa, sobre base dels quals una entitat està sotmesa amb més o menys intensitat als seus preceptes.

  • Nivell I: màxima intensitat ⇒ les administracions públiques (art. 3.2 de la LCSP). Totes les administracions públiques es consideren poders adjudicadors.
  • Nivell II: intensitat mitjana ⇒ Els poders adjudicadors que NO són administracions públiques (art. 3.3 i no art. 3.2 de la LCSP)
  • Nivell III: mínima intensitat ⇒ Les entitats que es consideren del sector públic però NO són poders adjudicadors (art. 3.1 i no art. 3.3 de la LCSP).

Les parts en el contracte

  • Com en tot contracte, hi ha dues parts: l'entitat del sector públic que encarrega la prestació (òrgan de contractació) i la persona física o jurídica (empresari) que la du a terme a canvi d'una contraprestació (adjudicatari o contractista).
  • Òrgan de contractació: resol l'adjudicació del contracte públic a favor de l'empresa que presenti l'oferta més ben valorada. Per verificar que el contracte es du a terme en les condicions pactades designa una persona com a responsable del contracte.
  • L'empresari: du a terme les prestacions pactades en el contracte. Si s'escau, ha de disposar de l’habilitació empresarial o professional que sigui exigible.
  • Pot ser una persona física o jurídica que ha de complir tres requisits:
    • Tenir plena capacitat d'obrar.
    • No estar en cap supòsit de prohibició de contractar.
    • Acreditar tenir els coneixements (solvència tècnica/professional) i els recursos (solvència econòmica) per poder dur a terme el contracte.
  • Els requisits com a empresari són diferents en funció del domicili de l'empresari:
    • Empreses de l'Estat espanyol
    • Empreses comunitàries o de l'Espai Econòmic Europeu (EEE)
    • Empreses no comunitàries ni de l'EEE.
  • Les unions temporals d'empresaris (UTE) es constitueixen temporalment als efectes de licitar per un contracte i, en cas de ser adjudicatàries, executar-lo. La durada de la UTE ha de ser, almenys, fins a l'extinció del contracte.

Solvència dels licitadors

  • Demostració que un empresari pot dur a terme les prestacions d'un contracte per al qual presenta una oferta. Els empresaris han d’acreditar que compleixen les condicions mínimes que determini l’òrgan de contractació de:
    • solvència econòmica i financera (⇒ recursos econòmics per donar compliment al contracte).
    • professional o tècnica (⇒ coneixements tècnics en l'àmbit del contracte).
  • Aquest requisit s’ha de substituir per la classificació empresarial quan sigui exigible de conformitat amb la LCSP.
  • En contractes d’obres (art. 13 i annex I) amb un VEC igual o superior a 500.000 €, no és suficient demostrar una solvència econòmica i tècnica per poder ser adjudicatari d'un contracte del sector públic → cal ser classificat com a contractista de manera prèvia.
  • En relació amb la classificació de l'empresari:
    • És el creuament del grup ("què sap fer") i categoria ("quin volum econòmic de contractes pot fer").
    • S'ha d'inscriure en el RELI.
    • Cal justificar anualment el manteniment de la solvència econòmica i financera.
    • Cal justificar cada tres anys el manteniment de la solvència tècnica i professional.

Prohibicions de contractar

  • No poden contractar amb les entitats del sector públic les empreses en què concorre alguna de les circumstàncies que estableix la LCSP, ja siguin relacionades amb contractes previs amb el sector públic com no.
  • Les prohibicions per contractar també afecten les empreses que són continuació o que deriven, per transformació, fusió o successió, d’altres empreses en les quals hagin concorregut aquelles.
  • La prohibició per contractar l'ha d'apreciar l'òrgan de contractació i la seva durada depèn de cadascun dels supòsits que la va motivar.
  • La prohibició per contractar s'ha d'inscriure en el RELI i, en general, afecta l’àmbit de l’òrgan de contractació competent per declarar-la (tot i que es pot estendre al sector públic corresponent).


↑ Índex de la unitat | Unitat 3 →