logo1 logo2

Sou aquí:: inici » 1. Introducció a la contractació pública

← Inici | Unitat 2 →

1. Introducció a la contractació pública

1.1 Marc normatiu

La norma bàsica quant a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP), per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, publicada al BOE de 9 de novembre de 2017, i que va entrar en vigor el 9 de març de 2018.

Amb l'entrada en vigor d'aquesta llei ha quedat derogat l'anterior text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.

Tot i això, la normativa en l'àmbit de la contractació pública és molt més àmplia. Vegem-la.

1.1.1 Organització Mundial del Comerç

Acord sobre contractació pública de 15 d'abril de 1994 (revisat el febrer de 2012):

És un tractat internacional sobre contractació pública signat per 47 estats (s'inclouen tots els membres de la Unió Europea), amb l'objectiu d'establir l'obertura mútua dels mercats de la contractació pública dels estats, i garantir condicions de competència obertes, equitatives i transparents en l'àmbit de la contractació pública.

1.1.2 Directives de la Unió Europea

Directiva 2014/23/UE relativa a l'adjudicació de contractes de concessió:

  • Estableix com han de ser les regulacions estatals sobre les concessions (d'obres i de serveis).

Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública:

  • Estableix com ha de ser la regulació estatal sobre contractes del sector públic.
  • Defineix les tipologies contractuals.
  • Estableix els procediments i els principis de la contractació pública.

Directiva 2014/25/UE sobre contractació d'entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals:

  • Estableix com ha de ser la regulació estatal sobre contractació pública en aquests sectors.

1.1.3 Legislació de l'Estat

La norma bàsica quant a la contractació pública és la LCSP. Les comunitats autònomes poden desenvolupar tots els aspectes d'aquesta norma que no es considerin legislació bàsica.

1.1.4 Legislació del Parlament de Catalunya

Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública (superat parcialment per la LCSP):

  • Transposa les directives de contractes i concessions.
  • Suprimeix el procediment negociat.
  • Regula mesures de contractació eficient.
  • Obliga a licitar per lots.
  • Incorpora la concessió de serveis com a tipologia contractual.

Lleis de mesures administratives, fiscals i del sector públic (les lleis anuals d'acompanyament a les lleis de pressupostos):

  • Habitualment inclouen normes en matèria de contractació pública.
  • Regulen aspectes socials, organitzatius, pressupostaris, de transparència, etc.
  • Regulen aspectes sobre la gestió de la contractació menor.

1.1.5 Normativa de la Generalitat de Catalunya

Engloba tot el conjunt de normes de la Generalitat de Catalunya que tenen rang reglamentari (decrets, ordres, acords del Govern) que tracten sobre diversos aspectes organitzatius de la contractació pública.

1.1.6 Normativa sectorial diversa

Són el conjunt de normes que, si bé no tracten directament sobre contractació pública, contenen disposicions que cal tenir en compte a l'hora de tramitar un contracte del sector públic: normativa laboral, mediambiental, etc.


↑ Índex de la unitat

1.2 Concepte de contracte. La contractació com una manera de fomentar polítiques públiques

1.2.1 Contracte del sector públic

Un contracte del sector públic és un contracte mitjançant el qual es du a terme una prestació de béns o serveis a l'Administració o a la ciutadania, en el qual una de les parts sempre és una entitat del sector públic i la contraprestació del qual sempre és el pagament en diners amb càrrec als pressupostos públics.

1.2.2 La contractació com una manera de fomentar polítiques públiques

La contractació estratègica és l'ús de la contractació com un instrument per fomentar determinades polítiques públiques.

Per què és important el paper de la contractació pública en aquestes polítiques?:

  • Perquè la contractació pública representa aproximadament un 1/5 del total del PIB, i 1/3 del pressupost total de les diferents administracions públiques.
  • Perquè és la manera majoritària de prestar els serveis públics.
  • Perquè pot ajudar a complir altres objectius sectorials mitjançant normes de contractació pública.

La Directiva 2014/24/UE sobre contractació pública determina que la contractació pública ha de ser un instrument per aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, i posa èmfasi en el fet que els estats membres fomentin l'accés a la contractació pública a les petites i mitjanes empreses, i a perseguir uns objectius socials comuns de tota la ciutadania.

1.2.3 Mesures de contractació estratègica

Podem agrupar les mesures de contractació estratègica en quatre grans àmbits d'actuació:

Foment de les petites i mitjanes empreses (pimes)

  • Foment de la subcontractació per permetre l'accés a més contractes de les pimes (pagaments directes a subcontractistes, etc.).
  • Obligatorietat de dividir els contractes en lots (si no, cal justificar-ho).
  • Creació d'un document europeu únic de contractació per fer la declaració responsable.
  • Criteris de solvència limitats: no es pot exigir un volum de negoci superior a 1,5 vegades el valor estimat del contracte (VEC), etc.

Foment de mesures mediambientals

  • Les polítiques públiques han de fomentar la protecció del medi ambient.
  • Cal comprar productes i serveis que no afectin negativament el medi ambient.
  • S'ha elaborat un codi de contractació pública socialment responsable.
  • S'han editat guies d'ambientalització de la contractació pública.
  • Possibilitat de tenir en compte aspectes mediambientals en el càlcul del cicle de vida.

Foment de mesures socials

Cal introduir en la contractació pública mesures que fomentin la responsabilitat social de les empreses licitadores com, per exemple, valorar l'estabilitat de la plantilla de l'empresa, les seves condicions laborals (compliment de la normativa sectorial, etc.) i la igualtat de gènere entre les persones treballadores.

De la mateixa manera, cal fomentar la inserció laboral de col·lectius desfavorits mitjançant la licitació de contractes reservats: només hi poden licitar empreses de tipus social (centres especials de treball d'iniciativa social i empreses d'inserció).

Foment de mesures d'innovació

Per afavorir la innovació en els contractes que licita el sector públic, la LCSP estableix diversos mecanismes:

  • Un procediment específic d'associació per a la innovació.
  • La possibilitat de fer consultes preliminars al mercat (abans de fer la licitació del contracte).
  • Permetre la possibilitat de variants en les ofertes que presentin les empreses licitadores ⇒ Cal definir l'objecte del contracte de manera que no només es pugui presentar una única solució.


↑ Índex de la unitat

1.3 Principis de la contractació pública

1.3.1 Principi d’igualtat

Els òrgans de contractació han de donar als licitadors i candidats un tractament igualitari i no discriminatori i han d’ajustar la seva actuació als principis de transparència i proporcionalitat.

En cap cas no es pot limitar la participació per la forma jurídica o l’ànim de lucre en la contractació, excepte en els contractes reservats per a entitats recollides en la disposició addicional 4 de la LCSP.

Exemples d'actuacions que fomenten aquest principi:

  • Cap licitador pot rebre més informació que els altres.
  • Qualsevol consulta rebuda s'ha de fer pública per a la resta de licitadors.
  • No reunir-se amb un sol licitador: les reunions han de ser obertes (⇒ consultes preliminars).
  • No admetre ofertes fora de termini (sigui quin sigui el motiu).
  • No obrir cap oferta fins que finalitza el termini de presentació d'ofertes.
  • Donar accés a tots els licitadors de les ofertes que han presentat els altres (un cop obertes les ofertes).

1.3.2 Principi de transparència i integritat

La contractació no s’ha de concebre amb la intenció d’eludir els requisits de publicitat o els relatius al procediment d’adjudicació que correspongui, ni de restringir artificialment la competència.

La ciutadania ha de saber què es contracta, com, a qui i per quin preu.

Per fomentar la màxima transparència, cal fer la màxima publicitat de:

  • Empreses que s'han presentat a una licitació.
  • Adjudicació i formalització del contracte.
  • Empresa adjudicatària del contracte i preu.
  • Modificacions i pròrrogues dels contractes.
  • Resolució anticipada del contracte.
  • Publicitat agregada de la contractació menor.
  • Dades estadístiques de la contractació del sector públic.

Per dur a terme una contractació pública amb la màxima integritat cal evitar els riscos de males pràctiques:

  • No dur a terme negocis privats que puguin qüestionar l'objectivitat.
  • Rebutjar l'obtenció d'avantatges personals i/o materials.
  • Fer públiques les possibles situacions de conflictes d'interessos (i abstenir-s'hi quan es produeixen).
  • Requerir als licitadors d'un contracte si tenen vincles privilegiats amb personal (incloent-hi alts càrrecs) que intervé en un procediment de contractació.

1.3.3 Principi de lliure competència

Cal notificar a les autoritats autonòmiques de competència qualsevol fet que pugui constituir una infracció de la legislació de defensa de la competència.

En particular, cal comunicar qualsevol indici d’acord, decisió o recomanació col·lectiva, o pràctica concertada o conscientment paral·lela entre els licitadors, que tingui per objecte, produeixi o pugui produir l’efecte d’impedir, restringir o falsejar la competència en el procés de contractació.

Qualsevol persona física o jurídica s'ha de poder presentar a una licitació sempre que compleixi els requisits per fer-ho:

  • Cal informar de manera accessible de les condicions del contracte.
  • La redacció dels plecs ha de ser entenedora.
  • Els requisits per presentar una oferta han de ser proporcionals i estar relacionats amb l'objecte del contracte.
  • No s'ha d'exigir una solvència excessiva per poder licitar a un contracte.

1.3.4 Principi de publicitat

Cal fer pública la intenció de licitar un contracte públic amb la màxima antelació possible, per permetre el màxim nombre d'empreses licitadores. En particular:

  • La publicitat ha de ser prèvia i amb un termini suficient.
  • Cal fer públiques totes les dades del futur contracte.
  • Cal fer publicitat del contingut dels plecs.
  • Quan els contractes estiguin subjectes a regulació harmonitzada (els contractes grans), cal fer-ne pública la licitació en el Diari Oficial de la Unió Europea.
  • Hi ha d'haver un únic web per a totes les licitacions que es duguin a terme.

A Catalunya el web on es publiquen totes les licitacions és la Plataforma de Serveis de Contractació Pública: contractaciopublica.gencat.cat.

1.3.5 Principi d'eficiència

Cal vetllar sempre per un ús eficient dels fons destinats a la contractació pública. Això implica anar més enllà del simple control de la despesa que efectivament suposi un contracte públic.

Entre d'altres, es poden dur a terme les actuacions següents:

  • Avaluar la idoneïtat de l'objecte del contracte a licitar en funció de les necessitats que es pretenen cobrir.
  • Calcular el pressupost del contracte tenint en compte tots els costos, i publicar-lo amb el màxim nivell de detall.
  • Fer estudis de viabilitat abans de licitar un contracte.
  • Fer una valoració del cicle de vida del contracte.
  • Valorar les diferents ofertes rebudes en funció de la millor relació qualitat-preu (i no només escollir l'oferta més econòmica).
  • Desenvolupar actuacions de control de l'execució del contracte i d'acompliment dels objectius inicials.


↑ Índex de la unitat

1.4 Síntesi de la unitat 1

Marc normatiu

  • La norma bàsica quant a la contractació pública és la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, publicada al BOE de 9 de novembre de 2017, i que va entrar en vigor el 9 de març de 2018.
  • Tot i això, la normativa en l'àmbit de la contractació pública és molt més àmplia:
    • Organització Mundial del Comerç
    • Directives de la Unió Europea
    • Legislació de l'Estat
    • Legislació del Parlament de Catalunya
    • Normativa de la Generalitat de Catalunya
    • Normativa sectorial diversa.

Concepte de contracte del sector públic

És un contracte pel qual es du a terme una prestació de béns o serveis a l'Administració o a la ciutadania, en el qual una de les parts és una entitat del sector públic i la contraprestació del qual és el pagament en diners amb càrrec als pressupostos públics.

La contractació com una manera de fomentar polítiques públiques

Es parla de contractació estratègica quan s'utilitza la contractació com un instrument per fomentar polítiques públiques. De quines maneres?

  • Foment de les pimes
  • Foment de la subcontractació per permetre l'accés a més contractes de les pimes (pagaments directes a subcontractistes, etc.)
  • Foment de mesures mediambientals
  • Foment de mesures socials
  • Foment de mesures d'innovació.

Principis de la contractació pública

  • Principi d’igualtat: els òrgans de contractació han de donar als licitadors i candidats un tractament igualitari i no discriminatori i han d’ajustar la seva actuació als principis de transparència i proporcionalitat. En cap cas no es pot limitar la participació per la forma jurídica o l’ànim de lucre en la contractació, excepte en els contractes reservats per a entitats recollides a la disposició addicional 4 de la LCSP.
  • Principi de transparència i integritat: la contractació no s’ha de concebre amb la intenció d’eludir els requisits de publicitat o els relatius al procediment d’adjudicació que correspongui, ni de restringir artificialment la competència. La ciutadania ha de saber què es contracta, com, a qui i per quin preu:
    • Per fomentar la màxima transparència cal fer la màxima publicitat de tots els aspectes del contracte.
    • Per dur a terme una contractació pública amb la màxima integritat cal evitar els riscos de males pràctiques.
  • Principi de lliure competència: cal notificar a les autoritats autonòmiques de competència qualsevol fet que pugui constituir una infracció de la legislació de defensa de la competència.
  • Principi de publicitat. Cal fer publicitat de:
    • la intenció de licitar un contracte públic amb la màxima antelació possible, per permetre el màxim nombre d'empreses licitadores.
    • totes les dades del futur contracte.
    • el contingut dels plecs.
  • Hi ha d'haver un únic web (a Catalunya, la Plataforma de Serveis de Contractació Pública) per a totes les licitacions que es duguin a terme.
  • Principi d'eficiència: cal vetllar sempre per un ús eficient dels fons destinats a la contractació pública. Això implica anar més enllà del simple control de la despesa que efectivament suposi un contracte públic.


↑ Índex de la unitat | Unitat 2 →