logo1 logo2

Sou aquí:: inici » Unitat 4. Mesures de simplificació administrativa en relació amb les facultats d'inspecció i control

Unitat 4. Mesures de simplificació administrativa en relació amb les facultats d'inspecció i control

El 12 de desembre de 2006 es va publicar la Directiva 2006/123/CE relativa als serveis en el mercat interior, més coneguda com “Directiva de serveis”, que bàsicament vol garantir que les empreses puguin prestar lliurement els seus serveis entre els diferents països membres de la UE.

Com s’exposa en el preàmbul, la Llei 26/2010 no pot defugir la necessitat d'incorporar les regles de la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre, relativa als serveis en el mercat interior, i de regular les mesures de simplificació administrativa a què obliga la seva transposició. En aquest sentit, la Llei opta per estendre l'aplicació d'aquestes mesures a tota actuació administrativa, amb una clara voluntat de contribuir a una racionalització més gran de les nostres administracions públiques.

La Llei catalana, en la línia d'adaptar-se a aquesta simplificació administrativa, estableix en el títol II relatiu a "L’actuació administrativa", capítol II, article 33 "El principi d’intervenció mínima", que:

“Les administracions públiques de Catalunya que en l’exercici de les competències respectives estableixin mesures que limitin l’exercici de drets individuals o col·lectius, o exigeixin el compliment de requisits per al desenvolupament d’una activitat, han d’escollir la mesura menys restrictiva, motivar la necessitat de la mesura per protegir l’interès general i justificar-ne l’adequació per aconseguir les finalitats que es persegueixen, sense que en cap cas es produeixin diferències de tracte discriminatòries."

Es regula tot seguit, en el capítol III, "Mesures de simplificació administrativa":

Article 34. Simplificació administrativa
Article 35. Declaració responsable
Article 36. Comunicació prèvia
Article 37. Models actualitzats de declaració responsable i comunicació prèvia
Article 38. Inexactitud, falsedat o omissió en les dades aportades en la declaració responsable i en la comunicació prèvia
Article 39. Inscripció d’ofici
Article 40. Finestra única

Les noves lleis LPACAP i LRJSP presenten un lleuger canvi en la redacció dels preceptes relatius al principi d’intervenció de les administracions públiques per realitzar una activitat, el silenci administratiu, la declaració responsable i la comunicació.

4.1 Canvi de model en l’actuació administrativa d’intervenció: declaració responsable i comunicació

La Directiva de serveis ha comportat un canvi notori en la forma d’intervenció administrativa respecte a l’esfera jurídica dels administrats. El nou marc jurídic europeu parteix de la llibertat d’establiment i de prestació de serveis, per la qual cosa entén que solament ha de ser limitada de manera excepcional en funció de determinats criteris delimitatius de l’exercici de la facultat de les administracions públiques.

En conseqüència, l’exercici d’aquesta llibertat solament requereix una mera comunicació o una declaració responsable del titular de l’activitat o del dret a exercitar que manifesti l’observança dels requisits que estableix l’ordenament jurídic.

El règim d’autorització, que fins a la data constituïa l’única via d’aconseguir la corresponent habilitació per exercir un dret o activitat, és el procediment administratiu establert en l'ordenament jurídic que regula els requisits necessaris per accedir a una activitat de serveis o per exercir-la, per la qual cosa, prèvia comprovació d’aquests requisits, es dicta l'autorització corresponent.

La nova regulació no suprimeix totalment aquest règim d’autorització, sinó que es manté en els supòsits en el qual un control a posteriori es produeixi massa tard per ser realment eficaç, com indica l’article 9.1.c de la Directiva de serveis.

Per tant, el canvi essencial que es produeix en el nostre ordenament jurídic és fonamentalment passar d’un control previ a un control a posteriori , considerant que hi ha un autèntic dret preexistent de llibertat d’establiment i prestació de serveis, per la qual cosa solament cal declarar-ho o constatar-ho mitjançant la comunicació o declaració responsable.

Dins d’aquest nou model de règim de comunicació, s’identifiquen dues modalitats:

- Declaració responsable: s’entén com el document subscrit per la persona interessada en què declara, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisits establerts per la normativa vigent per accedir al reconeixement d’un dret o facultat o per exercir-los, que disposa de la documentació acreditativa corresponent i que es compromet a mantenir-ne el compliment durant la vigència d’aquest reconeixement o exercici.

- Comunicació (l'adjectiu "prèvia" s’ha suprimit a la LPACAP ): és el document subscrit per la persona interessada amb què posa en coneixement de l'Administració pública competent fets o elements relatius a l’exercici d’un dret o a l’inici d’una activitat, tot indicant els aspectes que el poden condicionar, i s’acompanya, si escau, de la documentació necessària per complir-ho, de conformitat amb el que estableix la normativa sectorial.

4.2 Efectes jurídics de la declaració responsable i comunicació

Les declaracions responsables i les comunicacions permeten reconèixer o exercir un dret o bé l’inici d’una activitat, des del dia de la presentació

Justament, a partir del moment de la presentació, l’article 69.3 de la LPACAP hi afegeix, “sens perjudici de les facultats de comprovació, control i inspecció que tinguin atribuïdes les administracions públiques”.

Així mateix, la LRJPCat, respecte a les declaracions responsables, determina en l’article 35.3, in fine, que “faculta l’Administració pública competent per verificar la conformitat de les dades que s’hi contenen”.

Pel que fa a les comunicacions, l’article 36.2 indica que “faculta l’Administració pública corresponent a verificar la conformitat de les dades que s’hi contenen”.

Com alguns autors han indicat, es tracta d’una fiscalització administrativa “a l'ombra”, ja que solament es farà visible si és negativa. Per tant, no hi ha cap mena de dubte que el control administratiu ha de ser més intens, atès que les activitats s’estan desenvolupant fins que no hi hagi un pronunciament en sentit contrari per part de l’Administració pública.

Per tant, la implantació d’aquestes figures jurídiques fan que es desplaci, amb escreix, la càrrega de l’esforç en la vigilància i del control cap a l‘Administració, per garantir els béns jurídics protegits, a diferència del règim d’autorització, en què els titulars de les activitats no es podien iniciar fins que es completessin les diferents actuacions d’instrucció del procediment administratiu corresponent, entre les quals hi havia les actuacions d’inspecció (emissió d’informes, verificació de les instal·lacions), que finalitzaven amb la corresponent resolució d’autorització.

L’article 38 de la LRJPACat determina que "la inexactitud, la falsedat o l’omissió, de caràcter essencial, en qualsevol dada o document que consta en una declaració responsable o en una comunicació prèvia, o les acompanyen, comporten, amb l’audiència prèvia a la persona interessada, deixar sense efecte el tràmit corresponent i impedeixen l’exercici del dret o de l’activitat afectada des del moment en què es coneixen".

Afegeix en l'apartat 2 que "la resolució administrativa que constata les circumstàncies a què fa referència l’apartat anterior, pot comportar també l’inici de les actuacions corresponents i l’exigència de les responsabilitats que estableix la legislació vigent".

La Llei 16/2015, de 21 de juliol, de simplificació administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals a Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica, es promulga amb la voluntat d'avançar en la simplificació administrativa i vol clarificar els règims d’intervenció de les administracions relacionats amb l’emplaçament de negoci o l’establiment empresarial.

L’article 7 regula el procediment administratiu d’esmena de defectes o mancances de requisits legals. Amb aquest precepte, es completa la regulació del procediment a seguir, almenys pel que fa a les activitats econòmiques, quan amb la comprovació es constata l’incompliment de la normativa, ja que l’esmentat article 38 de la LRJPACat solament indica amb caràcter general els efectes que comporta la inexactitud, la falsedat o l'omissió en les dades aportades i l’exigència del tràmit d’audiència prèvia a la persona interessada. Es pot remarcar que l’inici d’aquest procediment d’esmena pot comportar la suspensió cautelar de l’activitat si comporta risc per a les persones, els béns o el medi ambient.



<<Inici|<<Unitat 3|Unitat 5>>