Sou aquí: inici » 02_substitucio_pronominal » 6. Pronoms febles sense funció sintàctica

6. Pronoms febles sense funció sintàctica

Un pronom feble no té funció sintàctica quan no substitueix cap complement verbal ni tampoc el subjecte de l’oració.

Oració amb un verb reflexiu: pronom feble amb funció sintàctica

Oració amb un verb recíproc: pronom feble amb funció sintàctica

Oració amb un verb pronominal: pronom feble sense funció sintàctica

En els verbs anomenats pronominals, el pronom feble no hi té un sentit pròpiament reflexiu sinó que forma part integrant del verb al qual s’adjunta donant-hi un sentit o un matís diferent.

Els pronoms que acompanyen un gran nombre de verbs pronominals són: em, et, ens, us, es.

No m’havia adonat del parany que m’estaven parant. (adonar-se)

Et prometo que et penediràs d’aquesta malifeta. (penedir-se)

Ens vam perdre pels viaranys de les Guilleries. (perdre’s)

No us oblideu de deixar la clau de la bústia al porter. (oblidar-se)

Es burla del mort i del qui el vetlla.(burlar-se)

També hi ha verbs pronominals amb el pronom hi.

No vaig comprar res perquè hi havia massa gent. (haver-hi)

El pobre home ja no hi toca gaire, no hi insisteixis. (tocar-hi)

L’àvia hi sent millor des que porta un audiòfon. (sentir-hi)

Em sembla que no hi veig de l’ull esquerre. (veure-hi)

Amb aquesta poca llum no hi lluco; no podré acabar-te el jersei. (llucar-hi)

I també amb el pronom en.

Marta, saps com en diuen d’aquest bolet? (dir-ne)

Els sogres n’estaven molt de la Núria. (estar-ne)

Així mateix, hi ha verbs pronominals que es conjuguen amb més d’un pronom.

Me n’aniré cap a casa perquè m’estic avorrint. (anar-se’n)

Encara que ara penseu que no, ja veureu que us en sortireu. (sortir-se’n)

Si vols ser-ne la guanyadora, ja cal que t’hi miris. (mirar-s’hi)

No m’hi veig gaire. Encén el llum, si et plau! (veure-s’hi)

D’altra banda, hi ha una sèrie de modismes amb els pronoms la i les:

armar-la, ballar-la, (magra), buscar-se-la, campar-se-la, carregar-se-la, dinyar-la, encertar-la, endevinar-la, pensar-se-les (totes), tenir-se-les (amb algú), etc.




Anterior Pujar Següent