Sou aquí: inici » 5. De la formulació a la redacció del projecte

5. De la formulació a la redacció del projecte

Com hem vist, l’elaboració del projecte es fa a partir de la formulació de diferents components que permeten emmarcar el problema o necessitat, i a partir d’aquí orquestrar la resta d’elements amb la finalitat que es transformi o millori la situació inicial.

Quan ja es té clar en què consisteix el projecte, cal posar sobre el paper aquesta formulació amb la intenció que el producte que en resulti sigui una eina comunicativa que ens permetrà tenir un marc compartit d’intervenció, que ha estat fruit de la unificació de criteris i visions de l’equip que implementaran les accions del projecte.

A més, és un exercici de transparència, tant per al mateix equip o professionals i joves que hagin pogut dissenyar la intervenció com per als destinataris en relació amb les accions i els resultats que es volen aconseguir. En aquest sentit, la seva adequació, claredat i solidesa, permetrà el suport i la complicitat del suport polític i d’altres suports (subvencions, aportacions…) per fer viable la implementació. En darrer terme, obtenir un document escrit de la nostra intervenció permet “conservar la memòria” d’allò que s’ha proposat i que el projecte sigui retroactiu.

A l’hora de redactar, caldrà tenir ben present, per garantir l’eficàcia i la qualitat, les consideracions i implicacions que tant a nivell tècnic com polític i social poden condicionar l’elaboració del projecte, i que hem esmentat en la primera part d’aquest document. A més, cal incorporar els principis rectors com a característiques metodològiques, i així s’ha de reflectir en el document.

Fetes aquestes consideracions prèvies, passem, doncs, a detallar els diferents apartats que ha de contenir la redacció d’un projecte. Podem consultar diferents manuals o guies sobre l’elaboració, el disseny i l’avaluació de projectes. De fet, a la bibliografia ens hem referit a uns quants que són bàsics per a l’elaboració de projectes en intervenció social, i que ens han estat de molta utilitat per redactar alguns continguts d’aquest document1). En la majoria, trobarem els mateixos apartats, malgrat que l’enfocament incideix més en uns aspectes que en altres. La proposta que us presentem a continuació recull els apartats que permeten donar una idea general de la intenció i els continguts bàsics del projecte, tant pel seu funcionament com per la seva avaluació.

Recomanem que, a l’hora de redactar el projecte, es faci a partir de l’esquema que hem dibuixat amb la teoria del canvi. La formulació tant de les hipòtesis com dels components necessaris per desenvolupar el projecte en una estructura lògica de procés, permetrà la comprensió sobre com ha de funcionar el projecte per poder ser implementat.

A continuació us presentem els deu apartats del projecte relacionant-los amb cadascun dels components que formen la teoria del canvi que prèviament haurem formulat. Insistim en la idea que seria interessant que en el moment de disposar-nos a redactar, ho faci amb l’esquema i la narració sobre com creiem que funcionarà el nostre projecte, perquè s’esdevinguin els canvis que volem aconseguir.


<< Inici

1) Ens referim als documents de : GARCÍA, G. i RAMÍREZ, J. M. Diseño y evaluación de proyectos sociales. Zaragoza: Libros Certeza, 2002. MILLE GALÁN, J. M. Manual bàsic d’elaboració i avaluació de projectes. Útils pràctics 13.Torre Jussana. Ajuntament de Barcelona, 2003. NIRENBERG, O.; BRAWERMAN, J., i RUIZ, V. Programación y evaluación de proyectos sociales. Paidós Tramas sociales. 2003. PÉREZ SERRANO, G. Elaboración de proyectos sociales. Casos prácticos. Segona edició. Narcea Sociocultural.