Sou aquí: inici » 4. Formulació d'un projecte amb la Teoria del Canvi » 4.1. Components de la teoria del canvi

4.1. Components de la teoria del canvi

Com hem comentat anteriorment, segons el model de la teoria del canvi 1), qualsevol intervenció, i en aquest cas un projecte, es composa d’una sèrie de components que permetran portar-lo a terme. Aquests elements són els següents:

i6.jpg FONT: Ivalua, adapatació del gràfic de la guia 3, Avaluació del disseny.

Problemàtica o situació inicial és la raó de ser del projecte. Es tracta bàsicament de saber quines són les característiques del problema: en què consisteix i qui afecta.

- En què consisteix: definició del problema o problemes, les seves (multi)causes i els seus (multi)efectes.

- Qui afecta: quines són les diferències entre el col•lectiu jove que l’afecta el problema en l’accés a les oportunitats i els recursos que facilitarien la realització del seu projecte de vida. Detectem aquestes diferències per la comparació amb algun altre col•lectiu de la mateixa zona geogràfica o propera, o bé per comparació amb una situació desitjable en relació amb la millora de la situació de les persones joves.

Si el projecte es dissenya en el marc d’un pla estratègic (pla local, pla mancomunat o pla comarcal), la diagnosi que s’hagi fet servir de base per a aquest coneixement. Pot ser que ens aporti tot el coneixement necessari, però també pot ser que la diagnosi només apunti alguns aspectes i que per al disseny d’un projecte concret es necessiti fer una diagnosi més focalitzada. També és possible que el problema hagi sobrevingut després d’haver fet la diagnosi, per la qual cosa cal fer un procés de diagnosi nou. La guia per a l’elaboració de la diagnosi del pla local (Observatori Català de la Joventut, 2011) pot servir de referència per guiar metodològicament aquest exercici. Ivalua també ha publicat una guia per a l’avaluació de necessitats (Ivalua 2009), que també pot ser útil. Una altra casuística pot ser que el projecte s’hagi implementat en anys anteriors. En aquest cas, caldrà revisar si la problemàtica o la situació inicial s’ha modificat amb la intervenció portada a terme. Si és així, caldrà decidir si el projecte tal com està plantejat s’ha de continuar fent o si s’hi han d’introduir canvis.

Recursos és el que es necessita per portar a terme el projecte. Cal descriure de quins recursos es disposa per poder portar a terme el projecte, aquests són bàsicament els recursos econòmics, els humans, i els materials.

Els recursos econòmics es tradueixen en una previsió pressupostària que considera els ingressos i les despeses necessàries per al desenvolupament del projecte, mantenint un equilibri entre si que faci viable el projecte.

Els recursos humans indiquen la quantitat i la qualitat (capacitats i habilitats) de les persones (professionals de joventut, agents, joves…) que són necessaris per desenvolupar el projecte. Dels recursos humans se’n descriuen també els rols i responsabilitats que els diferents professionals desenvoluparan en el projecte.

Els recursos materials es refereixen als equipaments destinats a la joventut que s’utilitzaran en el projecte, i també als altres materials (fungibles o no fungibles) que permetran la implementació de les activitats.

En aquest component, també cal preveure com s’organitzarà la generació i coordinació d’aquests recursos en espais i relacions interdepartamentals, interinstitucionals i comunitàries, la qual cosa sempre hem anomenat funcionament metodològic.

Activitats és en aquest apartat, on es descriu què és el que el projecte fa, és a dir, quines activitats es realitzen amb els recursos disponibles per obtenir uns resultats o uns productes determinats.

A l’hora de decidir quines activitats són les més apropiades per al projecte, ens podem trobar amb diverses casuístiques:

1. Crear activitats noves per al projecte: en aquest cas, les activitats hauran d’estar dissenyades de manera que permetin obtenir uns resultats adients a l’impacte desitjat. Segons la complexitat del projecte, les activitats es poden aplegar en grups d’activitats. En el cas que el desenvolupament de l’activitat sigui prou complex (provisió d’un servei o establiment d’un protocol d’atenció, per exemple), és interessant dissenyar una teoria del procés o un pla d’utilització del servei on es detallen més els mecanismes de funcionament de l’activitat.

2. Incorporar al nou projecte activitats que estem implementant: que ja estiguem desenvolupant activitats incloses en projectes amb finalitats semblants al que estem dissenyant i, a l’hora de dissenyar el nou projecte, les incorporem. També pot ser que alguna entitat o administració ens ofereixi alguna activitat per desenvolupar-la en el nostre àmbit. En aquest cas, haurem de revisar si l’activitat encaixa amb les finalitats del nostre projecte i introduir-ne les variacions que escaiguin per tal que la seva adaptació al projecte sigui més adequada.

3. Incorporar activitats d’altri que encaixin amb el nostre projecte. Que no s’estigui duent a terme cap activitat, però que en coneguem alguna que algun altre agent més o menys proper estigui duent a terme i que puguem considerar interessant recollir per adaptar-la a la nostra realitat. Sovint les característiques d’una activitat fan que no pugui ser aplicada en un territori de la mateixa manera que funciona en un altre. Tant per al segon cas com per al tercer, a l’hora de valorar si aquestes propostes són viables en el marc del nostre projecte, es poden utilitzar alguns d’aquests criteris.

Població diana són els grups de població als quals va dirigida la intervenció. La definició de la població diana o destinatària està molt vinculada al coneixement del problema que ens ha proporcionat la diagnosi.

La intervenció es dirigirà a les persones a qui afecta allò que hem definit com a problema o situació inicial. I en aquest sentit, si escau, és molt important fer una definició molt acurada de la població destinatària per tal que el projecte tingui incidència sobre els beneficiaris als qui volem adreçar la intervenció 2)

Productes o resultats és allò que s’obté com a conseqüència directa de la realització de les activitats en la població destinatària del projecte. Aquests resultats poden ser més o menys tangibles. En aquest darrer cas podem parlar de béns i/o serveis que proveeix el projecte.

Preveure els resultats o els productes de la intervenció permet orientar de manera més adequada les activitats, ja que aquestes estan dissenyades i organitzades per assolir els resultats. Els resultats es poden traduir en objectius operatius.

Impacte es tracta de la identificació de la situació desitjada que esdevindrà a partir de la realització del projecte. Són els canvis que es produiran en la problemàtica o en la situació de partida que preveiem que es donarà a partir de la nostra intervenció.

Correcte Incorrecte
"Millorar les competències transversals de les persones joves" "Fer cursos de formació en competències transversals"

El primer fa referència a l’objectiu, mentre que el segon es refereix a una activitat.

Fins aquí hem descrit els elements que apareixen normalment als esquemes de la teoria del canvi. Hi ha dos elements que no hi apareixen, però que poden ser molt interessants per a la formulació dels projectes de joventut: el marc discursiu i els factors externs.

El primer element és el marc discursiu del projecte, que és el paradigma d’intervenció o marc teòric sobre la intervenció en joves on s’inscriu el projecte que volem desenvolupar. Com ja sabem, el pas de la situació inicial a la situació desitjable es pot fer de moltes maneres, però quan dissenyem el projecte és necessari que ens inscrivim en un posicionament determinant o en un model d’intervenció concret.

El posicionament en un model d’intervenció o un altre tindrà efectes sobre com analitzarem el problema, sobre quins objectius ens plantejarem o sobre quin tipus d’activitats dissenyarem.

Quan definim el nostre marc discursiu, cal descriure’l breument i, si escau, definir els conceptes clau al voltant dels quals es desenvoluparà el projecte. També cal tenir en compte, en aquest component, el marc normatiu en què s’inscriu el projecte (les competències de l’ens responsable del projecte, les lleis sobre l’àmbit d’actuació, etc.).

L’altre aspecte que pot ser interessant tenir en compte són els factors externs de la política que es vol dissenyar.

Els factors que intervenen sobre el problema i sobre el desenvolupament del projecte que li afecten (positivament o negativa) però que queden fora del seu control.

Solen ser factors estructurals de la societat, com ara la situació econòmica, el context polític local, factors geogràfics, etc. En el disseny del projecte, sobretot en els de llarga durada, cal tenir en compte aquests factors per introduir-ne variants en cas que hi hagi algun canvi en aquests.

Els impactes es tradueixen en els objectius estratègics del projecte. La definició dels impactes és un pas molt important i gairebé transcendental, ja que aquests orienten de manera decisiva el projecte (tot el que es faci ha d’anar orientat a assolir aquest impacte, la qual cosa significa que va orientat a provocar canvis). Important: no s’ha de confondre la descripció dels impactes o dels objectius amb la descripció del qu fa el projecte, és a dir, les activitats. Posem un exemple:

4.2. Les hipòtesis >>

1) L’explicació dels diferents elements de la teoría del canvi que fem en els següents apartats es basa fonamentalment en el model que presenta Ivalua en les seves guies sobre avaluació i les quals estan referenciades a la bibliografía d’aquesta unitat didàctica.
2) Per fer una bona definició dels destinataris és molt útil seguir les pautes de la “Guia d’orientacions per a la incorporació dels principis rectors del PNJCat a les polítiques locals de joventut (DGJ, 2012), on es recomana definir les persones destinatàries de les polítiques a partir de tenir en compte la diversitat de la població juvenil, la incidència dels factors estructurals de desigualtat social i els mecanismes que garanteixen la igualtat d’oportunitats en la població juvenil.