Sou aquí: inici » 3. Mètodes de disseny i avaluació de projectes » 3.1. Metodologies per al disseny i avaluació de projectes

3.1. Metodologies per al disseny i avaluació de projectes

El marc lògic, per exemple, es defineix com ’una eina dinàmica que serveix per facilitar el procés de conceptualització, disseny, execució i avaluació del projecte’ (Fomin, 2008) i posa molt èmfasi en la participació de tots els agents involucrats en aquest (gestors, col•laboradors, beneficiaris, etc). Aquest model, que s’utilitza de manera generalitzada i estandarditzada en l’àmbit de la cooperació al desenvolupament, proposa que el disseny dels projectes es faci a partir d’una matriu on es ressalten gràficament els resultats i els components (o productes) que s’espera generar per als beneficiaris del projecte. Un punt fort d’aquest mètode és la seva alta avaluabilitat, ja que en la matriu del projecte incorpora per a tots els seus apartats fonts de verificació. També és interessant la incorporació dels factors externs que són fora del control dels projectes que incideixen de manera positiva o negativa.

Pel que fa al mètode de planificació de projectes orientats a objectius, anomenat també mètode Zopp, partint de premisses similars al marc lògic, com ara la participació dels agents involucrats, les fonts de verificació i els factors externs, posa especial èmfasi en l’anàlisi profunda de les problemàtiques, analitzant causes i efectes, i en la formulació clara dels objectius a assolir. A partir d’aquesta formulació, es proposen les diferents alternatives d’intervenció, i un cop escollida la millor, es formulen les activitats del projecte, seguint molt clarament la lògica que aquestes han d’anar dirigides a assolir els diferents objectius del projecte.

La teoria del canvi, per la seva banda, és un ‘relat, sovint en forma gràfica, que explica com funciona una intervenció i com es relacionen els diferents components d’un projecte’ (Ivalua, 2009).

La teoria del canvi tracta de formular una teoria que expliqui com s’espera que els recursos assignats a una intervenció permetin desenvolupar unes activitats que produeixin determinats productes (outputs), els quals, per la seva banda, generen impactes (outcomes) sobre els beneficiaris o la societat.

Com qualsevol teoria, formula unes hipòtesis per explicar un determinat conjunt de fets. En aquest cas, la teoria del canvi ordena unes hipòtesis que vinculen els diferents components del projecte i que expliquen com es creu que funcionarà cada component. Quan planifiquem, sobretot en el moment de dissenyar la intervenció, ho fem en relació amb com creiem que, teòricament, han de funcionar els diferents elements d’un projecte per aconseguir allò que volem, tot i que moltes vegades no ho fem de forma explícita. Identificar-ho, endreçar-ho i fer-ho explícit als qui organitzativament en formen part, facilitarà el sentit instrumental d’aquest mètode.

Com es pot veure, aquestes tres metodologies de disseny estan fortament vinculades a la fase d’avaluació, amb la idea de facilitar informació i eines per conèixer el funcionament i l’assoliment dels objectius del projecte. Per aquesta raó i per les altres característiques presentades, les concebem com a complementàries les unes de les altres. És a dir, pensem que és positiu que es puguin fer servir eines de les diferents metodologies per millorar el procés de disseny dels projectes adreçats a les persones joves.

El mètode que us proposem és la teoria del canvi, ja que tot i ser igual d’útil que les altres, ens sembla la més senzilla, la més flexible i la que millor es pot adaptar a les necessitats dels projectes de les polítiques de joventut.

També cal tenir en compte que és el model sota el qual treballa l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques, l’Ivalua (la qual cosa pot ser útil a l’hora de trobar suport en processos d’avaluació), i és el model adoptat per la Generalitat per a l’elaboració de plans i programes pressupostaris (Generalitat de Catalunya, 2012).


<< 3. Mètodes de disseny i avaluació de projectes