Sou aquí: inici » 2. Planificació estratègica i projectes adreçats a joves » 2.4. Moments de la planificació estratègica

2.4. Moments de la planificació estratègica

Com hem dit anteriorment, és importat entendre la planificació com a procés i, per tant, compta amb unes fases o moments. Aquests moments no formen part d’una seqüència lineal, sinó que van apareixent més o menys de manera simultània en un disseny operacional. Això és així perquè la planificació s’ha de desenvolupar en escenaris diversos, i aquesta cal anar-la reajustant i reformulant constantment.

No hi ha cap planificació que es faci d’un sol cop i que no se n’hagi de canviar o reformular res. Per tant, cal entendre aquests quatre moments com una manera d’organitzar-se.

Distingim quatre fases o moments: la diagnosi, el disseny, la implementació i l’avaluació.

i4.jpg

La diagnosi ha de permetre conèixer la situació de partida dels joves i les polítiques que els afecten amb l’objectiu de planificar, de manera més fonamentada, les polítiques de joventut. Ens caldrà reflexionar, conèixer les diferents problemàtiques o necessitats i les multicauses que les provoquen, per poder-les analitzar. Prioritzarem aquella que tingui una solució viable, i, paral•lelament, caldrà veure qui i de quina manera està intervenint o ha intervingut en allò que serà el nostre objecte.

A partir d’aquí passarem al disseny, on formularem les actuacions més pertinents que han de permetre assolir els canvis en les situacions que s’han analitzat en la diagnosi. Aquest disseny haurà de ser tan reflexiu i coherent com sigui possible en relació amb la necessitat i els recursos, i caldrà que sistematitzi els elements necessaris per desenvolupar el projecte, tenint en compte una lògica que estructuri una seqüència d’accions orientada a assolir resultats.

Finalitzat el disseny, entraríem a la fase d’implementació, és a dir, a la posada en marxa d’allò que hem dissenyat, executant les actuacions i la seva avaluació. Aquest disseny ha d’estar sobre la taula i cal, en la mesura que sigui possible, seguir-lo com un full de ruta (perquè és el resultat d’un feina reflexiva, racional i consensuada). Tanmateix, i fruit de l’actitud avaluadora i del propòsit de fer-ho bé, cal anar ajustant les actuacions a les variacions més probables que es puguin donar en el context en què s’implementa l’actuació. Aquest ajustament, però, ha de ser tan coherent com sigui possible amb les intencions del pla i amb els seus objectius més generals on s’emmarca el projecte que estem realitzant (tret que els canvis afectin l’essència dels problemes que es volen afrontar).

L’ avaluació –malgrat que la situem com a darrer apartat de la planificació–, no l’hem d’entendre exclusivament en el moment final de la planificació, com a instrument que ens permet rendir comptes. Tot al contrari. L’avaluació ha de servir per fer els canvis necessaris en el programa / la política. Proporciona informació perquè els responsables (tant tècnics com polítics) puguin prendre decisions en relació amb les actuacions que s’han d’implementar o que ja s’estan executant, amb la finalitat de reorientar-les, millorar-les, deixar-les de fer o innovar noves accions que permetin la consecució dels objectius i la missió de la nostra planificació. A banda d’aquests propòsits, l’avaluació també ens pot servir per conèixer i comprendre quina causa o sèrie de causes han provocat els resultats en la nostra intervenció.


2.5. Principis rectors del PNJCat als projectes >>