Sou aquí: inici » 2. Planificació estratègica i projectes adreçats a joves » 2.1. Introducció a la Planificació estratègica

2.1. Introducció a la Planificació estratègica

Actualment estem vivint molts esdeveniments polítics, socials i econòmics que modifiquen constantment les problemàtiques i necessitats de les persones. Sabem que aquesta realitat no millorarà per si sola, sinó que cal intervenir-hi a través de la planificació d’accions o polítiques que propiciïn de manera òptima el canvi i la millora d’aquesta situació. A més, amb aquest context, ens trobem que en l’àmbit professional, un dels efectes que està tenint la crisi econòmica i social actual, reverteix directament en els recursos de què disposem des de les polítiques de joventut, per fer front a les necessitats i problemàtiques que tenen els i les joves del nostre país. Per tant, fer polítiques que siguin eficaces, eficients i amb qualitat és una premissa que està a l’ordre de qualsevol administració pública.

La incorporació de la planificació estratègica es planteja com l’eina que ens permet, per una banda, dissenyar actuacions en un ordre lògic amb la finalitat d’aconseguir una estratègia que, com dèiem al principi, generi un canvi o transformació i per l’altra, ens permet avaluar. D’aquesta manera, la premissa que citàvem anteriorment pot esdevenir una realitat, i alhora podem obtenir resultats i impactes que millorin la situació actual dels i les joves.

Sobre planificació estratègica, farem quatre pinzellades amb la finalitat d’emmarcar els projectes, que és l’objecte que ens ocupa.

Per afinitat quant a la definició del que entenem per planificació estratègica, prenem la que aporten Gustavo A. García Herrero i J. Manuel Ramírez Navarro en el seu llibre sobre Diseño y evaluación de proyectos sociales. Textualment defineixen:

“Planificar és una activitat instrumental al servei de les persones. Permet pensar prèviament en quina és la millor oferta possible, tenint en compte les necessitats i els recursos disponibles: concreta els beneficis que s’esperen obtenir; aporta racionalitat per descriure els processos de producció i establir controls per constatar resultats i efectes que s’aconsegueixen, a fi d’endreçar el procés de la manera més convenient.”

D’aquesta definició es desprenen cinc característiques sobre la planificació:

  • És una eina o instrument que està al servei de les persones i de les nostres intencions per transformar, que, com a tal, ens ha de facilitar la feina i no dificultar-la.
  • Permet pensar prèviament, a partir de les necessitats i els recursos, per tant, conèixer allò sobre el qual es vol intervenir, el punt de partida, les causes de la problemàtica o les necessitats, les actuacions que s’han dut a terme fins ara per donar resposta sobre allò en què volem intervenir, amb què comptem per fer front a la necessitat o problemàtica…
  • Concreta els beneficis que s’esperen obtenir, és a dir, permet decidir a partir del coneixement, sobre en què es vol intervenir i quins canvis s’espera assolir, així com concretar amb qui i com es vol intervenir. És important, tot i que, malgrat que sigui una qüestió per decidir i planificar amb la participació del conjunt de membres implicats, ja que són ells els qui compten amb la informació necessària per emprendre i intentar resoldre els seus problemes amb finalitats pràctiques.
  • Aporta racionalitat per descriure processos, això és, que ens permet dirigir d’acord amb les decisions preses, desenvolupant aquelles actuacions que ens adrecin de manera lògica allà on es vol arribar, per aconseguir els canvis que s’hagin proposat.
  • Estableix controls per constatar resultats i efectes que s’aconsegueixen, a través de la sistematització i l’avaluació per saber si s’obtenen els resultats esperats, què ho ha facilitat i què ho ha dificultat, cosa que ajuda a orientar les decisions i actuacions futures.

2.2. Condicionants per a la planificació d'un projecte >>