Sou aquí: inici » 3.5. La perspectiva de gènere en les polítiques de joventut » 3.5.1. L’anàlisi de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut amb perspectiva de gènere

3.5.1. L’anàlisi de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut amb perspectiva de gènere

Una fase imprescindible en l’elaboració de polítiques de joventut és l’anàlisi de la realitat juvenil, és a dir, l’estudi sobre qui i com són els joves i les joves del nostre territori i en quina situació es troben. Fer una bona anàlisi sobre quina és la situació de partida és molt important per poder articular a posteriori què volem aconseguir amb la nostra intervenció pública, com ho farem i com ho avaluarem.

Aquesta primera etapa, doncs, té una importància molt rellevant, atès que en funció dels resultats obtinguts a través de l’estudi social elaborat, es condicionarà el disseny de les intervencions posteriors, la finalitat de les quals serà superar les dificultats identificades.

És cabdal, per tant, que l’anàlisi de la realitat juvenil incorpori la perspectiva de gènere, no sols per recollir la realitat social de les noies joves, les seves necessitats i problemàtiques, sinó també per identificar i analitzar els condicionants de l’estructura social.

En paral•lel a l’anàlisi de la realitat també cal fer l’anàlisi de les polítiques que s’estan duent a terme al territori i que van dirigides a les persones joves. Veure com es defineixen (objectius, descripció, persones destinatàries i beneficiaries…) i analitzar si donen resposta a la situació real dels joves i les joves, ens permetrà definir la diagnosi a partir de la qual s’ha de treballar en el disseny de les polítiques de joventut.

Aquesta anàlisi, per tant, també ha d’estar subjecta a la visió de gènere, ja que si les polítiques no presenten una dimensió adequada de la diversitat existent entre els joves i les joves, suposarà un augment de les desigualtats reals.

Com bé sabem, qualsevol acció que portem a terme no serà mai neutra, atesa la situació de partida diferent dels joves i les joves que per incidència de factors estructurals de desigualtat gaudeixen de diferent distribució dels recursos, del temps, l’espai, la informació, el poder polític i econòmic, el nivell educatiu i formatiu, el treball, el lleure, etc. Cal analitzar, doncs, si les accions que s’estan portant a terme responen a una perspectiva de gènere.

Cal observar a quines necessitats s’està donant resposta amb les actuacions portades a terme, quines persones hi tenen accés, si tenen un impacte diferenciat sobre les noies i els nois, i si van dirigides a assolir la igualtat real entre homes i dones joves.

Per facilitar la incorporació de la perspectiva de gènere en l’anàlisi de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut, i seguint el model de les polítiques inclusives, caldria incorporar a la nostra actuació els tres criteris d’anàlisi següents:

1. L’atenció a la diversitat

Per poder copsar amb detall la realitat i detectar les necessitats, característiques, projeccions personals i expectatives específiques de noies i nois, cal incorporar de manera sistemàtica en la nostra explotació estadística la segregació de les dades en funció del sexe.

Aquest fet ens permet tenir la instantània inicial descriptiva sobre com són els nois i les noies del nostre territori. D’altra banda, atendre la diversitat ens permetrà copsar la realitat juvenil no des de la perspectiva de la majoria, sinó també tenint en compte l’heterogeneïtat existent dins el mateix col•lectiu de noies i nois.

Caldrà, doncs, parar atenció a les fonts de consulta i a les eines que escollirem per recollir la informació quantitativa i qualitativa; vetllar perquè en el procés d’exploració s’incorporin de manera proporcional dones i homes, al mateix temps que procurar que la seva participació sigui equilibrada.

Atendre la diversitat des d’una perspectiva de gènere implicarà en algun cas l’adaptació de les fonts d’informació, ja sigui perquè els indicadors existents requeriran una explotació específica o simplement perquè ni tan sols hi ha la recollida estadística per sexes de la informació cercada.

Pel què fa a l’anàlisi de les polítiques, és important parar atenció a quines són les persones destinatàries i beneficiaries de les accions que es duen a terme. Entenem per persones destinatàries el col•lectiu diana al qual s’adreça el disseny de l’actuació que desenvoluparem, i per persones beneficiàries aquelles que en són usuàries i/o participants del servei o l’actuació un cop aquesta s’implementa.

Cal analitzar quines són les seves característiques i, per tant, analitzar qui queda fora i per què. Estudiar si hi ha un impacte diferencial de les actuacions que es porten a terme en relació amb el col•lectiu de joves, ens farà aflorar la necessitat d’elaborar actuacions que generin més igualtat i equitat entre totes les persones joves.

2. Incidència dels factors estructurals de desigualtat

A l’anàlisi descriptiva sobre com són els nois i les noies del nostre territori, hem d’incorporar l’anàlisi explicativa de per què es troben en aquesta situació en relació les unes amb els altres; és a dir, cal analitzar la realitat juvenil segons les relacions de gènere.

Comprendre la realitat a partir de la identificació dels elements que sustenten les situacions de desigualtats entre dones i homes, ens permet tenir consciència per poder actuar i modificar-los.

Per això és indispensable la utilització dels anomenats indicadors de gènere i indicadors no androcèntrics1), instruments que ens permeten mesurar i comprendre la situació de les dones i els homes en les relacions de gènere.

Mentre que de manera progressiva ja s’ha anat introduint en les anàlisis els indicadors de gènere, és a dir, aquells que ens permeten entendre i fer un seguiment de la situació de les dones en la seva integració en el món tradicionalment masculí (per exemple, la taxa laboral), el repte és incorporar aquells indicadors que ens ajuden a reflectir la realitat femenina invisibilitzada tradicionalment (indicadors no androcèntrics) com, per exemple, els indicadors sobre la conciliació laboral, personal i familiar; els usos del temps de nois i noies, etc.

La incorporació en la nostra anàlisi d’indicadors no androcèntrics serà clau per posar de manifest problemàtiques específiques que no han estat analitzades, atesa la construcció del món des d’una visió masculina. Només d’aquesta manera podrem copsar problemàtiques que mai no se’ns haurien acudit, com, per exemple, dades sobre embarassos prematurs o sobre noies adolescents amb fills a càrrec.

Atès que tot allò que no s’identifica tampoc se li dona resposta, cal superar amb la nostra anàlisi el marc analític centrat únicament en l’experiència masculina i incorporar també una visió del món des de la mirada de les dones i les noies joves.

D’altra banda, pel que fa a l’anàlisi de les polítiques de joventut, caldrà observar si han estat dissenyades amb la finalitat de reduir la desigualtat que de manera estructural el sexe produeix a causa del nostre sistema de gènere.

És molt important, doncs, analitzar l’impacte de gènere2) de les polítiques dutes a terme per les institucions i les diferents administracions. És a dir, analitzar si les accions portades a terme han tingut en compte la situació real de les dones i els homes joves, i per tant si la seva incidència ha estat la mateixa per als uns que per a les altres.

D’aquesta manera podrem avaluar si hi ha hagut voluntat de “neutralitzar” els efectes discriminatoris de l’estructura social i fomentar una igualtat real entre homes i dones joves.

De la mateixa manera, serà molt important analitzar el conjunt de les actuacions adreçades als joves i les joves i veure quines s’implementen amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat efectiva entre nois i noies joves. És a dir, quantes de les activitats busquen incidir de forma directa en l’estructura social a través de fomentar el canvi en els imaginaris socials, incidir en les relacions de poder, desconstruir els comportaments assignats socialment a homes i a dones, etc.

3. Igualtat d’oportunitats

Un cop sabem com són els joves i les joves i per què es troben en una situació determinada, cal parar atenció i evidenciar quines són les diferents barreres i obstacles amb què es troben noies i nois a l’hora d’accedir en igualtat de condicions a béns i serveis pel fet de pertànyer a un o l’altre sexe.

Alguns exemples que ens podem trobar poden anar des de les dificultats de noies altament qualificades a l’hora d’accedir a certs llocs de comandament, la limitació de trobar feina en determinats sectors laborals fortament feminitzats o masculinitzats, la baixa participació de les noies en les activitats de l’equipament juvenil, etc.

Identificar l’existència d’aquestes barreres ens permetrà actuar en conseqüència i planificar estratègies per compensar els límits detectats.

En l’anàlisi de les polítiques de joventut caldrà veure si a l’hora de dissenyar-les o implementar-les s’ha tingut en compte l’existència de dificultats afegides per raó del sexe o el gènere que provoquen que noies i nois no les puguin gaudir en igualtat de condicions, i, per tant, si s’ha previst o s’han dissenyat mecanismes per compensar i equilibrar aquests desavantatges per fomentar la igualtat d’oportunitats.

Podem analitzar si s’han fet accions positives o altres tipus d’actuacions adreçades a aconseguir l’eficàcia plena de la igualtat d’oportunitats per assolir una igualtat efectiva entre les dones i els homes.

Serà molt important, doncs, parar atenció a si es consideren accions de suport i acompanyament cap al jovent més desfavorit, com també si les accions portades a terme no reforcen els estereotips sexistes, fan visibles les joves en la mateixa proporció que els joves, i si utilitzen un llenguatge inclusiu lliure d’expressions sexistes i androcèntriques.

La construcció d’una societat igualitària entre homes i dones joves s’ha de fer des del reconeixement i el respecte a la diversitat i la igualtat d’oportunitats des de la diferència.


<< 3.5. | << Inici

1) CARRASCO,2007
2) INSITUT CATALÀ DE LES DONES,2005