Sou aquí: inici » 2.5. Coneixement sobre una realitat juvenil diversa

2.5. Coneixement sobre una realitat juvenil diversa

Les polítiques de joventut, en general, han fet esforços per conèixer una realitat juvenil que molt sovint és la realitat del grup majoritari (i dels sectors més propers a l’Administració) i ha fet menys èmfasi a copsar i a conèixer la diversitat de la joventut dels col•lectius específics o minories (i dels sectors més allunyats de l’Administració).

El coneixement i l’anàlisi d’una joventut cada cop més diversa culturalment (Serracant i Brunet, 2002) són necessaris per poder planificar i intervenir a través de les polítiques de joventut des d’una perspectiva intercultural, i per analitzar si cal dissenyar estratègies diferents (en base a dificultats i necessitats específiques) per intervenir en diferents col•lectius de joves perquè tots acabin assolint uns mateixos objectius.

Malgrat que com a tècnics i tècniques que treballem en un territori puguem tenir un coneixement de la realitat i la diversitat juvenil basat en la nostra experiència, cal contrastar aquest saber més empíric i pràctic amb dades més objectives que ens permetin una foto més acurada de la població juvenil d’un territori.

Si volem obtenir xifres oficials sobre la diversitat de la població juvenil d’un territori haurem de consultar l’Idescat

Les dades quantitatives

A partir de l’Idescat podrem conèixer algunes de les dades sobre la diversitat de la població juvenil catalana, segons el seu lloc de naixement i/o la seva nacionalitat. Dades que després podrem analitzar segons diferents variables d’anàlisi: el sexe, l’edat i el territori. A més, des del punt de vista municipal podem disposar de les dades de l’alumnat estranger a l’ESO (Departament d’Educació) o altres dades disponibles en alguns municipis (OTG, salut, borsa d’habitatges, etc.).

Pel que fa a les dades de la població gitana a Catalunya, cal dir que hi ha una manca de dades fiables disponibles, ja que la Constitució protegeix la identitat ètnica i cultural de les persones i aquesta informació no es pot recollir de manera oficial. La població gitana de Catalunya s’estima entre unes 50.000 a 80.000 persones, segons les fonts. Però no n’hi ha prou amb una xifra global, sinó que cal conèixer la distribució d’aquest col•lectiu al territori català i, sobretot, en l’àmbit local.

El que sí que sabem és que la piràmide de població gitana a Catalunya té una forma quasi invertida a la de la població majoritària, ja que es tracta d’una població més jove. A més, per molts joves gitanos i gitanes la “joventut és breu” ja que des de força joves molts d’ells han d’assumir “responsabilitats d’adults”: mantenir econòmicament a la família, fent-se càrrec de les tasques domèstiques i de cura dels petits.

Més enllà de les dades demogràfiques: identificació i detecció de necessitats

El fet que un jove hagi nascut a l’estranger o tingui nacionalitat estrangera no vol dir que hagi de tenir unes necessitats específiques o diferenciades de la resta de joves d’un territori, ni li hem de pressuposar unes dificultats determinades. Però hi ha alguns factors de desigualtat que poden anar associats al fet de ser una persona immigrant o membre d’una minoria ètnica, encara que alguns d’aquests factors també poden patir-los joves autòctons o nacionals.

Aprofundir en el coneixement de la realitat juvenil diversa a partir dels factors de desigualtat és una via per identificar i detectar les necessitats de les persones i grups. Tenint en compte la diversitat cultural juvenil, alguns d’aquests factors són:

  • El temps que fa que ha arribat a un territori (joves migrats).
  • La situació jurídica, que determinarà l’accés a drets, recursos i serveis (joves estrangers).
  • El grau de coneixement de les dues llengües oficials (joves nouvinguts).
  • El coneixement de l’entorn i dels recursos i serveis que aquest ofereix (joves nouvinguts).
  • El nivell d’estudis (pensem en situacions producte de la immigració com la incorporació tardana, o les dificultats en la convalidació d’estudis; o actituds respecte a l’educació d’alguns sectors de la minoria gitana: absentisme…) propi i familiar.
  • La classe social, la renda, la situació socioeconòmica…
  • El sexe de la persona i la construcció dels rols de gènere.
  • Les dificultats per accedir al treball, a l’habitatge…
  • El coneixement de les tecnologies de la informació i la comunicació.
  • L’existència o no de xarxa familiar, xarxa social i d’aïllament social.
  • El territori i l’àrea de residència.
  • El racisme i la xenofòbia de la societat d’acollida (preferència nacional, replegament ètnic…).

Per aprofundir més en el coneixement sobre la diversitat de la joventut catalana

Però per conèixer millor aquesta població juvenil diversa i identificar les possibles dificultats i necessitats, caldrà també aproximar-s’hi a partir d’informacions qualitatives que puguin ajudar-nos a interpretar les causes de les situacions.

En el cas del poble gitano en què la manca de dades no ens permet descriure la seva realitat, ens veiem obligats a apropar-nos-hi d’una altra manera si volem planificar polítiques o intervenir en aquest col•lectiu.

Sovint el coneixement que es té des de les polítiques de joventut sobre la joventut d’origen immigrant i les minories ètniques és pobre i, a vegades, fins i tot esbiaixada. Per això us encoratgem a fer un esforç extra en aquesta anàlisi. Per entendre millor aquesta realitat juvenil diversa podem utilitzar els coneixements que ens proporcionin:

  • Estudis, informes i coneixements de persones expertes. Hi ha nombroses persones que han estudiat i reflexionat sobre la qüestió de la joventut i la diversitat, i que ens poden ajudar a entendre determinades actuacions, fets i trajectòries.
  • Persones expertes convivencials i persones referents. Persones que conviuen des de diferents nivells amb la realitat estudiada i que en tenen un coneixement pràctic (tècnics i tècniques de diferents àrees, educadors i educadores, membres d’entitats que ofereixen atenció als col•lectius estudiats, empresaris…). O bé persones que dins d’un col•lectiu concret són referents (mediadors/mediadores naturals, líders de grup, representants d’associacions d’immigrants…).
  • La veu dels mateixos actors, els nois i les noies que han viscut processos migratoris o que formen part d’una minoria ètnica i que conformen aquesta diversitat cultural. El seu coneixement, experiència i vivència ens han d’ajudar a entendre com aquests joves viuen els processos socials, quines expectatives tenen, què busquen, què esperen i què senten. Cal incorporar la veu de les persones afectades en la definició de la seva pròpia situació, dels seus problemes o necessitats i en la construcció de possibles vies de solució i d’intervenció en programes i projectes que els afectin.

La interpretació sobre la realitat juvenil diversa

Per planificar polítiques juvenils o intervenir en algun determinat sentit, caldrà disposar no sols d’una descripció de la realitat juvenil diversa (dades tan quantitatives com qualitatives), sinó interpretar aquestes dades per saber quines són les causes de determinades circumstàncies, perquè succeeixen les situacions d’una manera determinada en un territori…

Però a l’hora d’aproximar-nos a una realitat sovint força desconeguda o parcial pels professionals de joventut (la diversitat cultural juvenil), cal estar previnguts i no caure en alguns errors freqüents i no deixar-nos emportar per estereotips ni idees preconcebudes. La majoria dels professionals de joventut pertanyem a la cultura majoritària i la nostra manera de mirar la realitat és sovint esbiaixada i etnocèntrica i, per això, cal ser curosos a l’hora de llegir i interpretar les informacions. Recomanem contrastar els nostres diagnòstics amb altres persones que ens puguin aportar una visió més propera als col•lectius analitzats i amb els mateixos joves que pertanyen a aquests col•lectius.

Fotografia: Funny_Games. (http://www.flickr.com/photos/funny_games/2607866051/sizes/n/in/photostream/). Alguns drets reservats (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.0/).

Algunes advertències a tenir en compte en l’anàlisi i la interpretació sobre la realitat juvenil diversa

Hem d’evitar:

  • Les imatges distorsionades. La percepció de la realitat i la realitat no sempre coincideixen. Hem de ser capaços d’aproximar-nos-hi d’una manera objectiva.

Exemple: la invisibilitat de la comunitat xinesa o de les persones procedents de l’Europa de l’Est enfront de la visibilitat d’altres col•lectius, com els magribins o els sud-americans, no vol dir que els primers siguin numèricament menys importants o que no tinguin necessitats o problemes específics.

  • Les visions simplificades. Tots els membres d’un mateix grup ètnic o col•lectiu cultural no són iguals. Les cultures no són estàtiques, ni homogènies ni inalterables, sinó que a cada cultura hi ha una alta heterogeneïtat interna i una gran diversitat en molts sentits. Totes les cultures estan immerses en processos de canvi i transformació constants. Pensar que la nostra cultura és l’única que evoluciona o es transforma i que la nostra societat té més diversitat interna que les altres és etnocèntric, esbiaixat i fals.

Exemple: generalitzacions de l’estil, “els immigrants són…” “els llatinoamericans fan…”, “els joves gitanos es comporten…”, “les noies marroquines actuen de tal manera…” tenen el mateix valor que generalitzacions com “als joves catalans els agrada…” o “les noies catalanes es comporten de tal manera”.

  • Les interpretacions agosarades. És arriscat fer interpretacions d’aspectes que no coneixem per omplir buits d’informació, pressuposar actituds, accions, etc., en funció dels nostres paràmetres culturals. Cal defugir d’interpretar el que no sabem (sense contrastar-ho adequadament).

Exemple: deduir que una noia marroquina que abans no anava amb hijab a l’escola ara hi va perquè la família l’obliga, quan potser és ella mateixa la que ha pres aquesta decisió.

  • La creença en missatges falsos i rumors. Corren abundants mites i llegendes urbanes que responen a idees falses sobre la immigració o la població gitana i que tenen un efecte pervers, ja que ajuden a fomentar la discriminació i la xenofòbia, estigmatitzant els grups de referència.

Exemple: hi ha el mite que l’augment de la població estrangera incideix de forma directa en l’augment de la delinqüència, però aquesta correlació no existeix, ja que en els darrers anys la taxa d’immigració ha augmentat molt més que la de delinqüència.

  • Les realitats caduques. L’evolució de la immigració al nostre país és una realitat molt dinàmica, constantment estan canviant els perfils de les persones que arriben, cal actualitzar els nostres coneixements d’aquesta realitat.

Exemple: així com fa uns anys el perfil majoritari de persona jove estrangera que venia a Catalunya era un marroquí que ho feia per la via de primera oferta de treball, actualment és la d’un jove d’Amèrica del Sud que ve per reagrupament familiar i demà pot ser un altre perfil.

  • L’etnificació de les necessitats i dels problemes. No atribuir determinats problemes a determinades cultures o comunitats ètniques, ja que es tracta de problemes relacionats amb els sistemes socioeconòmics i causats per aquests. A vegades, el problema afecta un determinat col•lectiu per la seva situació socioeconòmica no pel fet que tinguin una adscripció cultural o ètnica determinada.

Exemple: el problema de l’amuntegament de persones immigrades d’un determinat origen en pisos no és atribuïble a un determinat grup ètnic o al costum d’una cultura, sinó a les condicions del mercat de l’habitatge: el preu de l’habitatge, les reticències dels propietaris de llogar pisos a determinats col•lectius o les condicions que demanen, etc.


<< Inici | 2.6.>>