Sou aquí: inici » 2.2. Alguns aclariments conceptuals

2.2. Alguns aclariments conceptuals

La utilització inadequada de determinades paraules sovint reflecteix una manera –al nostre entendre– errònia de classificar les persones, de categoritzar-les i fins i tot, a vegades, d’estigmatitzar-les, i d’altres és símptoma d’una confusió sobre de qui estem parlant i a qui van destinades les polítiques que despleguem.

Algunes paraules, si no les utilitzem amb propietat, poden arribar a ser dards que, remarcant unes diferències per sobre d’unes altres, són utilitzats com a marcadors d’exclusió social.

Per això us demanem de ser curosos en l’ús dels conceptes. A continuació, i abans de continuar amb la unitat didàctica, us oferim algunes precisions sobre alguns dels conceptes més usats a l’hora d’abordar la diversitat de la població juvenil catalana i desenvolupar polítiques interculturals.

Aquests aclariments conceptuals no ens han de confondre sobre qui són els destinataris i destinatàries de les polítiques interculturals. Aquestes no van només adreçades a la integració o la inclusió social de determinats col•lectius, sinó també a tota la població jove, encara que algunes accions incideixin més en uns col•lectius o grups determinats.

Joves immigrats

Són els joves que s’han desplaçat d’un àrea o regió a una altra per establir-s’hi, ja sigui perquè han emprès un procés migratori propi o perquè han acompanyat la família. Per tant, un jove es pot considerar immigrat perquè ha viscut un procés migratori i, en termes generals, presenten alguns elements comuns: l’elaboració d’un projecte migratori (individual, familiar, comunitari), la presa de decisió de migrar i la voluntat de millora (en algun aspecte) que es diposita en la migració.

Cal qüestionar-nos si aquella persona l’hem de considerar immigrada tota la vida. Fins quan una persona és immigrada? Per exemple, un nen de 6 anys que hagi acompanyat els seus pares en el seu procés migratori el continuarem anomenant jove immigrant quan arribi als 25 anys malgrat que hagi passat la major part de la seva vida en aquest país? Si ho fem així estarem considerant més important el fet que procedeix d’una família migrada o que va passar 6 anys en un altre país, que el fet d’haver crescut i d’haver-se socialitzat en una altra societat. Si el considerem immigrant de per vida estarem ajudant a perpetuar la seva situació d’alteritat i li estarem negant el dret a formar part de la nostra societat d’una manera plena.

En aquest sentit hi ha qui prefereix el mot immigrat/ada, ja que l’ús d’aquest participi passiu en comptes de l’actiu (immigrant) ens remet a una acció (la migració) ja acabada, i posa més l’accent en la situació actual: en el reconeixement del procés d’assentament.

Encara amb menys motiu podem anomenar immigrants aquells joves que no han nascut en un altre país o ho han fet, però van arribar al nostre quan eren molt petits i no han viscut un procés migratori propi, tot i que han crescut en entorns on part de la família ha viscut l’experiència de la migració. Per això refusem termes com immigrants de segona generació, que encara que tinguin un sentit en l’anàlisi sociològic (saber què passa, per exemple, en l’èxit escolar dels fills i filles de persones immigrades) posen més èmfasi en la immigració dels pares i de les mares que en el fet de ser joves que han crescut en aquest país. Ens preguntem quantes generacions hauran de carregar amb l’estigma de la migració dels avantpassats: hi haurà terceres generacions, quartes generacions?

Si creiem que hem de referir-nos a aquesta categoria de joves, us proposem el concepte fills i filles de persones immigrades per substituir el de segones generacions, concepte poc afortunat. Malgrat això, no podem deixar d’insistir en la necessitat de reflexionar una mica abans de destinar un projecte a aquesta categoria: són necessaris projectes per a aquests fills i filles? és necessària aquesta distinció? per què?

Però sobre el terme immigrant encara hi volem incidir més, ja que l’ús del concepte ha derivat de la definició demogràfica original (‘persona procedent d’un indret que s’ha desplaçat a un altre per instal•lar-s’hi’) a uns usos populars, no exempts de càrregues simbòliques pejoratives. Així, actualment, s’aplica el concepte immigrant a persones que procedeixen de països estrangers considerades més pobres que nosaltres i difícilment a persones procedents de països rics (japonesos, canadencs, alemanys…). O, senzillament, s’aplica a persones que han immigrat que considerem pobres. És a dir, encara que procedeixin d’un mateix país (com ara, de l’Àfrica), considerem immigrant ‘el jove que estigui treballant en el sector de serveis o de peó en el sector agrari’; en canvi, no el considerem immigrant si està treballant en l’àmbit de l’esport d’elit o si és un directiu d’una gran empresa.

Tot això ens fa destacar que immigrant és una d’aquestes paraules que, amb el seu ús, ha derivat d’allò que volia dir originàriament a un sentit popular diferent. I ja no designa només la persona que realment ha immigrat, sinó a persones que, sovint, tenen un fenotip diferent de la majoria dels catalans, que pertanyen a la classe treballadora, que viuen en contextos determinats i que ocupen unes posicions socials determinades. Anomenar algú “immigrant” pot ser, i és, avui dia estigmatitzador.

Cal replantejar-se el mot immigrant per anomenar la persona nascuda en un altre país, els fills i filles de pares migrats o els joves que tenen uns trets físics diferents de la majoria de catalans i catalanes. Ens hem d’acostumar a concebre la nostra societat com una societat diversa, composta per persones amb fenotips diferents, que parlen diferents llengües, practiquen diferents religions perquè, malgrat aquestes diferències, tots són catalans i catalanes.

No es tracta d’evitar la paraula immigrant, sinó de fer-la servir de manera curosa.

Joves autòctons

Es refereix als joves que són originaris del mateix país, lloc o àrea on resideixen. Habitualment, en les polítiques socials s’utilitza aquest mot per anomenar aquells que no són estrangers o a aquells que no són immigrants. Però, pel que fa a l’ús d’aquest mot, podríem fer les mateixes prevencions que les que fèiem amb el d’immigrant. En stricto senso, una persona jove nascuda a Catalunya de pares estrangers és autòctona, però sovint no serà considerada així, sinó categoritzada com a immigrant o com a estrangera. Per tant, compte també amb aquest ús, i més quan el mot autòcton ens remet a ‘aquells que són originaris d’un lloc’, ja que podria semblar que les persones originàries d’un lloc tenen més drets que els que no ho són.

Joves nouvinguts

Són aquells que han arribat fa poc al nostre país o al nostre municipi, ja sigui per un procés migratori propi o fruit del reagrupament familiar. Pel fet d’haver-se incorporat recentment a la nostra societat poden tenir algunes mancances que altres joves no tenen com ara: el desconeixement d’algunes de les llengües del país, el desconeixement de l’entorn, una xarxa dèbil de suport personal i la necessitat de tramitar documentació (autoritzacions de residència, treball i/o estudis, homologacions de titulacions), entre d’altres. Per cobrir aquestes necessitats específiques s’han creat les polítiques d’acollida, que s’adrecen a les persones nouvingudes. En parlarem més endavant.

En els darrers temps el mot nouvingut/uda s’utilitza com a sinònim d’estranger o d’immigrant. Segurament per l’estigmatització en què han derivat mots com el d’immigrant, es busquen altres que aparentment són més amables i amb menys connotacions negatives, com és el de nouvingut. Però aquest no és sinònim d’estranger o immigrant i no l’hauríem d’utilitzar en aquest sentit, ja que no podem considerar nouvinguda a una persona que porta anys residint en el nostre país i menys la que hi està tota la vida.

Joves estrangers

Són els joves que tenen la nacionalitat estrangera. És un concepte que ens parla de la dimensió jurídica d’una persona. Estranger no és sinònim d’immigrant. No totes les persones immigrades tenen la nacionalitat estrangera (al cap d’un temps moltes accedeixen a la nacionalitat) ni totes les persones nascudes a Catalunya tenen nacionalitat espanyola, ja que poden no ser-ho si els seus pares tenen nacionalitat estrangera (a Espanya funciona el ius sanguinis com a forma principal d’accedir a la nacionalitat) o si no han demanat naturalitzar-se. Quan una persona estrangera obté la nacionalitat espanyola perd aquesta condició.

La condició (d’estranger o de nacional) és de les més objectives que podem tenir segons les dades estadístiques oficials (juntament amb la de lloc de naixement). Des del punt de vista més micro, podem saber si una persona és nacional si té un DNI, independent del seu color de pell, les seves creences religioses o la seva llengua materna.

Joves que pertanyen a una minoria ètnica

Són joves que formen part d’un grup minoritari i que es distingeix de la societat de la qual forma part pel seu repertori cultural específic. Sovint presenten posicions socials específiques en l’estructura social i envers el poder. És el cas del poble gitano a Catalunya.

Decalatge entre el discurs i les actuacions

S’ha de procurar que la pulcritud en la utilització de determinats conceptes vagi més enllà del llenguatge políticament correcte o del llenguatge tecnnicopolític que està en voga en aquell moment, i que respongui de manera coherent a allò que volem dir i, sobretot, a les polítiques que impulsem.

La nostra proposta és considerar els joves com a catalanes i catalans o com a persones que viuen a Catalunya, abans que immigrants o fills i filles d’immigrants, o membres de minories ètniques.

Tota persona és fruit d’una sèrie de components personals (en què el seu origen o el seu origen familiar tenen un pes), però als quals s’han de sumar tots els condicionants socials que adquireix en la seva vida i en la seva trajectòria.

Els joves que han estat socialitzats en l’àmbit d’una determinada cultura o de diverses en interacció, tenen formes de ser, pensar, sentir, dir i actuar pautades culturalment, però que també canvien i es transformen amb el temps, les interaccions, les trajectòries… Aquesta circumstància no és incompatible amb el fet que també hi hagi molts aspectes de convergència entre les persones.

Diversitat de la joventut catalana segons…

6.jpg


<< Inici | 2.3 >>