Sou aquí: inici » Glossari del PNJCat

Glossari del PNJCat

Accountability

Terme provinent de l’anglès que s’utilitza en la ciència política per fer referència als múltiples mecanismes de control de la ciutadania i la societat civil sobre els governants i les institucions, així com a la responsabilitat d’aquests de retre comptes de l’acció de govern davant la ciutadania. Pren especial importància en models de governança i és un aspecte fonamental per a l’aprofundiment de la responsabilitat democràtica d’institucions i governants.

Administració relacional

Vegeu govern relacional.

Androcèntrica

Pensament que emmarca les capacitats de l'ésser humà des d’una visió masculinitzada, assumint allò masculí com a motor individual/universal de l'esdevenidor humà. Considera, doncs, el moment o configuració de la ment masculina com a referent universal. És la visió del món i de la cultura des del punt de vista masculí.

Apoderament

Procés mitjançant el qual una persona o un col•lectiu veu enfortides les seves capacitats i el seu protagonisme en la societat.

Coeducació

Terme propi de la pedagogia que fa referència a l’educació conjunta d'alumnes d'ambdós sexes sota criteris d’igualtat i vetllant per la no reproducció dels models de comportament androcentristes.

Competències instrumentals i procedimentals i habilitats

Les competències instrumentals estan referides al saber fer, és a dir a aquells coneixements que tenen a veure amb les habilitats de tipus transversal. Es poden diferenciar les següents, entre d’altres:

  • Habilitats cognitives: capacitat per comprendre i utilitzar idees i pensaments.
  • Capacitats metodològiques: capacitat per organitzar el temps i les estratègies d’aprenentatge, prendre decisions o resoldre problemes.
  • Habilitats lingüístiques vinculades a la comunicació escrita i oral o coneixements d’una segona llengua.
  • Habilitats tecnològiques vinculades a l’ús de les TIC.
Consells consultius generalistes

Òrgan estable de participació creat per l’Administració per tal d’escoltar la veu de la ciutadania. Pot estar format per entitats i ciutadans a títol individual.

Consells locals de joventut

Òrgan estable de participació propi de les entitats juvenils d’un municipi determinat. Els consells locals són de caràcter associatiu (els membres són entitats) i independents (no tenen lligams orgànics amb els ajuntaments) i entre les seves funcions hi ha promoure la participació i l’associacionisme dels joves i la interlocució amb les institucions municipals, per portar la veu d’entitats i joves a l’ajuntament.

Consells municipals de joventut

Òrgan estable de participació dels joves creat per l’ajuntament d’un municipi. Pot estar format per entitats juvenils i joves a títol individual, i té la funció de traslladar les demandes de la gent jove a les institucions municipals.

Consum polític

Forma de participació política basada en el fet de comprar o deixar de fer-ho (boicot) determinats productes amb una intenció de naturalesa política, social, mediambiental…

Contingent migratori

Conjunt de persones migrades en un determinat període.

El cooperativisme d’habitatge

La cooperativa d'habitatges s'entén com el conjunt de persones que s'uneixen en societat per satisfer una necessitat comuna: adquirir un habitatge. La persona compradora o adjudicatària es transforma en sòcia de la cooperativa. La cooperativa té un òrgan d'administració que és el consell rector i que és on es prenen les decisions necessàries per complir l'objectiu de la cooperativa: lliurar els habitatges. La cooperativa d'habitatge actua com a promotor en el mercat immobiliari i renuncia a obtenir el seu legítim benefici amb la finalitat d'obtenir un preu més petit d'adjudicació dels habitatges als seus socis. Mitjançant les cooperatives d'habitatge s'aconsegueix, doncs, per al comprador, més representativitat, més transparència i un preu final més baix de l'habitatge.

Democràcia directa

Sistema polític de sobirania popular basat en la participació directa del poble en les decisions públiques a través de mecanismes de participació massiva. Cal anar a buscar en la història experiències de democràcia directa com a sistema polític: La referència més utilitzada és la de l’Atenes clàssica. Tot i així, hi ha mecanismes de la democràcia directa que s’utilitzen a l’actualitat com a complement al sistema representatiu: assemblees ciutadanes, consells, processos participatius o plans comunitaris utilitzen mecanismes i fonaments de la democràcia directa. (Vegeu democràcia semidirecta.)

Democràcia representativa

Sistema polític de sobirania popular on els ciutadans escullen periòdicament els seus governants a través de processos electorals. Sovint s’utilitza el terme “democràcia liberal” com a sinònim, ja que les primeres experiències i la consolidació de la democràcia representativa coincideix amb l’aparició del liberalisme polític i en comparteixen fonaments històrics i teòrics.

Democràcia semidirecta

Terme utilitzat per fer referència a aquelles experiències de govern de democràcies representatives que utilitzen mecanismes propis de la democràcia directa. El món local ha estat pioner en l’adopció d’aquestes mesures que tenen la intenció de millorar la participació dels ciutadans en sistemes representatius estrictes on només s’intervé a través de les eleccions. També s’utilitza el terme “democràcia participativa”.

Desafecció política

Sentiment d’allunyament de la política per part dels ciutadans caracteritzat per actituds com la falta d’interès per la política o un baix sentiment d’eficàcia política, de manca de capacitat per incidir sobre les decisions polítiques. No s’ha de confondre amb altres sentiments envers la política com la legitimitat (pot haver-hi desafecció, però sense qüestionar la validesa, per exemple, del sistema democràtic) o el descontent (un individu, per exemple, pot estar molt interessat per la política però molt descontent amb el funcionament actual de les institucions).

Diversitat cultural i ètnica

La diversitat cultural i ètnica, com altres aspectes de la biodiversitat, ajuda les persones a adaptar-se a la variació de l'entorn. La diversitat cultural i ètnica es manifesta per la diversitat del llenguatge, dels comportaments, de creences i sistemes de valors, de les pràctiques productives, en l'art, en la música, en l'estructura social, en la dieta i en tot un nombre concebible d'altres atributs de la societat humana.

Educació formal

Es tracta d'un tipus d'educació regulada (pels diferents reglaments interns dins del projecte educatiu de cada institució educativa), intencional (perquè tenen com a intenció principal educar i donar coneixements als alumnes) i planificat (es regula i planifica tota l'acció educativa que serà transmesa). Com a característiques bàsiques, podríem assenyalar que aquest tipus d'educació es produeix en espai i temps complet, i que a més amb ella es rep un títol. L'educació formal comporta una intenció deliberada i sistemàtica que es concreta en un currículum oficial i s'aplica en calendari i horari definit.

Educació informal

Permet adquirir i acumular coneixements i habilitats mitjançant les experiències diàries i la relació amb el medi i l’entorn. És un procés continu i espontani que no es dóna de manera intencional i on juguen un paper cabdal, en les nostres societats, per una banda els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació, i per altra banda, l’entorn comunitari i el grup d’iguals. No hi ha intencionalitat educativa ni consciència de l’educand.

Educació no formal

Permet l’adquisició d’aprenentatges més enllà dels centres educatius i els espais de formació reglada i no es relaciona amb una titulació o certificació malgrat que sí que obeeix a una voluntat educadora i amb caràcter intencional i estructurat (amb objectius didàctics). L’educació no formal es dóna en aquells contextos que, existint una intencionalitat educativa i una planificació de l’experiència ensenyament-aprenentatge, es desenvolupen fora de l’àmbit escolar formal i en el temps lliure. Hi ha intencionalitat educativa, però no consciència de l’educand.

Eficàcia de l’educació

Entesa com aquella que aconsegueix que els alumnes assoleixin aquells coneixements que s’estableixen en el currículum escolar i en els plans d’estudis.

Eixos de desigualtat

Els eixos de desigualtat fan referència a aquelles característiques de la persona que no són triades, és a dir que venen donades per naixement, i que poden esdevenir factors de desigualtats socials. En aquest cas es diferencien cinc eixos de desigualtat principals: sexe, edat, classe social, territori i origen ètnic.

Especulació immobiliària

“Especulació” és un terme pejoratiu que descriu l'operació consistent a efectuar transaccions comercials o financeres, amb l'esperança d'obtenir beneficis en les variacions dels preus. L'especulació s'exerceix entorn de la compra i venda de qualsevol categoria de béns: de consum, primeres matèries, títols, valors, divises, etc. Les úniques condicions que es requereixen per donar cabuda a l'especulació són que els preus d’aquests béns presentin variacions en l'espai i en el temps superiors al cost de les operacions especulatives, que en aquest cas es refereix a la compravenda d’immobles i sòl.

Emprenedoria

La competència genèrica d’emprenedoria és la capacitat de conèixer i comprendre l’organització d’una empresa i les ciències que en regeixen l’activitat, per comprendre les regles laborals i les relacions entre la planificació, les estratègies industrials i comercials, la qualitat i el benefici. És a dir, crear coses noves o transformar el valor de les que ja existeixen comporta buscar oportunitats tenint en compte els recursos o la falta d’aquests mateixos recursos. S’aplica a la creació de noves empreses o noves organitzacions i als canvis en les ja existents.

Èxit educatiu

L'èxit educatiu s'associa en primera instància a un rendiment acadèmic alt i a l’obtenció de les titulacions escolars obligatòries corresponents. Això suposa que, en la mesura que el rendiment acadèmic s'expressa a través de les notes o puntuacions assignades a l'alumne, aquestes notes es constitueixen en l'indicador principal de l'èxit escolar. Tanmateix, si l'èxit escolar no s'identifica amb l'assoliment d'objectius instructius específics (base del que normalment s'entén com a rendiment acadèmic), sinó amb la consecució de les grans metes o finalitats generals de l'educació, com preparar per a la vida (professional, social, econòmica), és dir, l'adaptació personal a les condicions objectives de la vida, incloent-hi també la capacitat de modificar aquestes condicions, el criteri d'èxit educatiu es desplaça en l'espai i en el temps més enllà de l'escola, i s’assimila a variables com l’èxit professional, econòmic o familiar, entre d’altres.

Govern multinivell

Terme que fa referència a aquelles situacions on en un mateix territori o comunitat conviuen i exerceixen competències diverses institucions públiques d’àmbit territorial diferent (en el cas de Catalunya: administracions locals, Generalitat, govern central, Unió Europea…). S’utilitza també en un sentit prescriptiu per donar rellevància a la coordinació i treball col•laboratiu de les diverses administracions implicades.

Govern relacional

Organismes, estructures i funcionaments propis de les institucions públiques sota un model de governança. (Vegeu governança democràtica.)

Governança democràtica

És un model de govern on la relació entre govern i societat civil pren protagonisme. A diferència del model de govern tradicional, l’administració no adopta un paper jeràrquic respecte de la resta d’actors si no que es crea una relació de cooperació i colideratge amb la societat civil. Aquesta forma d'entendre la naturalesa i el funcionament del govern s’adapta millor a la diversitat, complexitat i dinamisme de les societats actuals.

Grup diana

Grup o col•lectiu de participants o de destinataris

Habilitats sociolingüístiques

Es refereix a la capacitat de comunicació oral i escrita en una llengua donada.

Habitatge (de preu) lliure

Habitatge que no té cap limitació pel que fa al preu de venda i es regeix per les normes del mercat privat.

Habitatge de Protecció Oficial (HPO)

Habitatge de nova construcció, la tipologia, dimensions i preus del qual estan reglamentats per l'Administració, com a condició per poder acollir-se a determinats avantatges, tant econòmics com fiscals, per part dels compradors. Aquests han de reunir unes condicions establertes quant a titularitat d'immobles, ingressos familiars, etc. Habitatges transitoris Habitatges que tenen un caràcter provisional, bé perquè són el resultat d’estratègies residencials no definitives en el si del mercat lliure o perquè resulten d’un programa d’habitatge públic o privat destinat a la cessió d’habitatges per un temps determinat i fora del mercat de l’habitatge.

Inclusió

Vegeu perspectiva inclusiva.

Integralitat

Fa referència a l’actuació sobre totes les esferes i dimensions de la vida de les persones joves per tal de donar resposta completa a les problemàtiques o necessitats, ja que solen ser multicausals i estar interrelacionades. Cal entendre que l’individu és un i que, per bé que les lògiques administratives demanin divisions sectorials, cal actuar tenint en compte la globalitat.

Interculturalitat

El terme interculturalitat, a partir del prefix “inter”, introdueix el concepte de reciprocitat en les complexes relacions entre cultures. En un model de societat intercultural, els diferents grups i persones de diversos orígens socials i culturals no sols han de compartir un espai, sinó que han d’establir relacions mútues i dialogants amb institucions, amb drets i deures compartits.

Interdepartamentalitat

Treball coordinat de les diverses àrees sectorials –departaments, regidories, serveis…– de les administracions públiques, especialment si aquestes àrees persegueixen objectius similars o treballen sobre un mateix col•lectiu.

Itineraris formatius

Trajectòria d'aprenentatge mitjançant un procés formatiu ordenat a partir de la dificultat progressiva, necessari per al desenvolupament d'una ocupació.

Model Andel

Model cooperatiu segons el qual la propietat dels habitatges sempre resideix en mans de la cooperativa d’habitatges i on els socis gaudeixen d’un dret d’ús indefinit amb un lloguer nou. Els socis no mai podran ser propietaris dels habitatges on viuen.

Masoveria urbana

Contracte en virtut del qual els propietaris d'un habitatge cedeixen el seu ús, pel termini que s’acordi, a canvi del qual els cessionaris assumeixin les obres de rehabilitació i manteniment.

Länder alemanys

Alemanya és una federació de setze estats anomenats Länder (singular Land, “país” o “estat” en alemany) o, de forma no oficial, Bundesländer (singular Bundesland, “estat federat”). Els Länder són originaris subjectes de dret internacional amb personalitat estatal pròpia, encara que només l'exerceixen entre si i són representats davant l'estranger per l'Estat federal. Cadascun dels setze estats federats té el seu propi govern i parlament (anomenat Landtag).

Mecanismes de democràcia directa

Vegeu democràcia directa.

Mercat lliure de l’habitatge

Vegeu habitatge de preu lliure.

Mercat protegit de l’habitatge HPO

Vegeu HPO (habitatge de protecció oficial).

Missió (en termes de planificació estratègica)

Defineix a què es dedica l'organització /institució i, en aquest cas, a què es dedica el PNJCat (en tant que pla estratègic), les necessitats que pretén cobrir amb les seves polítiques i programes, alhora que els àmbits d’actuació en què es desenvolupa i sobre els quals actua. La missió del PNJCat és la resposta a la pregunta: Per a què existeix el PNJCat?

Mobilitat social

Desplaçament en la posició dins l’estructura social –classe social– d’un individu o col•lectiu. La mobilitat social pot ser ascendent (quan el canvi suposa passar a una millor posició en l’estructura social) o descendent (si suposa passar a una posició més desafavorida).

Mobilitat social intergeneracional

Desplaçament en la posició dins l’estructura social entre generacions diferents: els fills tenen una posició diferent que els seus pares.

Modalitat de tinença

Forma en la qual es disposa de l’habitatge. Existeixen tres modalitats o règims principals de tinença de l’habitatge: els habitatges en propietat d'algun dels membres de la llar, dels que es troben llogats i dels que facilita gratuïtament alguna institució o persona.

  • Propietat: propietat per compra pagada. L'habitatge és propietat d'algun dels seus residents.
  • Propietat amb pagaments pendents: condicionada a un compromís, escrit o verbal, d'efectuar pagaments ajornats per l'adquisició de l'habitatge.
  • Propietat per herència o donació: aquesta forma d'accés a la propietat es preveu amb independència que l'habitatge pugui tenir qualsevol tipus de gravamen.
  • Gratuïta: gratuïta per empresa o raó de treball; gratuïta per a altres persones o institucions.
  • De lloguer: algun dels ocupants satisfà, per l'ús de l'habitatge, una quantitat anual o mensual, en metàl•lic o espècies, i independentment que tingui contracte o no.
Moviment juvenil organitzat

Conjunt de grups, col•lectius i entitats (des de l’associació juvenil al col•lectiu menys formalitzat) formats per joves que vehiculen la seva participació en l’àmbit col•lectiu.

Multicausals

Que té diverses causes: necessitem un espai multicausal i múltiples variables per explicar el fenomen.

Multidimensionals

Que té o fa referència a unes quantes dimensions.

Nínxols d’ocupació

Espais, sectors, àmbits que representen oportunitats per a l’ocupació.

Ocupabilitat

Valoració objectiva del mercat sobre el propi valor i desenvolupament personal i professional de l’individu per accedir a l’ocupació.

Perspectiva de gènere

Aquesta perspectiva proposa una modificació de les estructures de desigualtat de gènere en tots els nivells de vida i, per tant, una “desconstrucció” del paradigma androcèntric, el qual significa “una visió del món i de les coses des del punt de vista teòric i del coneixement, en què els homes són el centre i la mesura de totes elles, fan invisible tota la resta, com són les aportacions i les contribucions de les dones en la societat” BASTARDES, C. i FRANCO, L. Estudi-Diagnòstic: la perspectiva de gènere en el treball de les ONGD catalanes. Comissió de Gènere de la FCONGD, 2006.

Perspectiva del cicle de vida

Entendre i analitzar la trajectòria de l’individu com un pas per diverses etapes evolutives, des del naixement fins a la mort, on cada una d’elles té components, aprenentatges i característiques diferenciades.

Perspectiva generacional

La perspectiva generacional significa entendre i analitzar la trajectòria d’una cohort o generació, observant-ne els canvis, comportaments i característiques diferenciats en tant que grup o col•lectiu respecte d’altres grups o la població en general.

Perspectiva inclusiva

Forma d’entendre i dur a terme les polítiques socials atenent la diversitat de la societat (pel que fa a la classe, el gènere, l’origen, la cultura, l’ètnia, etc.) amb la intenció de corregir les desigualtats associades a aquesta diversitat.

Plans comarcals de joventut

Els plans comarcals de joventut són una eina de planificació estratègica de les polítiques de joventut al territori. Es tracta d’una planificació plurianual que ha de donar resposta clara a l’avaluació de les necessitats dels municipis de la comarca en matèria de joventut i ha d’actuar d’acord amb els principis de participació (en aquest cas dels ajuntaments als quals es destina l’actuació), interdepartamentalitat i interinstitucionalitat.

Plans comunitaris

Metodologia de treball que permet obrir espais de trobada per millorar el barri a través de la implicació del veïnat, entitats, equipaments i administració. La forma d’organitzar-se és a través de crear i dinamitzar espais de trobada (comissions, àrees, taules, jornades…) que poden servir com a punts de coordinació, de debat i reflexió i també per a la realització comuna de projectes. A les reunions hi participen el veïnat, les entitats i els tècnics de les administracions. La filosofia de treball és horitzontal, i les comissions i diferents grups de treball solen estan oberts a tothom que hi vulgui participar.

Plans locals de joventut

Eina de treball que ens ha de permetre fer polítiques integrals de joventut des de la proximitat municipal. Una eina de treball que ha de respondre a les circumstàncies pròpies de cada realitat, i en aquest sentit no són un instrument exclusiu dels grans ajuntaments. Els plans locals de joventut representen el marc estratègic que dóna cobertura i sentit a les polítiques de joventut, i des d’aquest punt de vista tant se val quina sigui la mida del municipi. Les polítiques integrals de joventut han de respondre en tota circumstància a un diagnòstic de la situació, un disseny i una planificació estructurats i un model d’avaluació. A partir d’un marc metodològic comú, cada municipi ha de poder adaptar els procediments metodològics propis de cada etapa del pla a les seves possibilitats tècniques i econòmiques. Polítiques perifèriques Aquelles que es dirigeixen als aspectes menys estructurals de la vida dels joves com l’oci o el lleure. Durant molt de temps aquestes han estat les polítiques de joventut més desenvolupades.

Polítiques nuclears

Aquelles que es dirigeixen als aspectes més estructurals de la vida dels joves com l’educació, el treball, l’habitatge o les polítiques socials. Són aquelles polítiques que poden tenir un efecte sobre la posició dels joves en l’estructura social.

Polítiques transicionals

Aquelles que tenen per objecte incidir sobre les transicions juvenils (vegeu transició domiciliària, transició educativa, transició formació-treball i transició familiar). És a dir, que tenen la finalitat de facilitar i millorar les condicions amb què els joves acaben la seva etapa educativa i s’incorporen al mercat laboral, s’emancipen residencialment i formen noves famílies.

Polítiques afirmatives

Aquelles que tenen per objecte facilitar elements per a l’afirmació de la identitat dels joves. Es mouen sobretot en el terreny de les polítiques culturals i de lleure i, sovint s’han contraposat a les polítiques transicionals.

Posicions socials

Ens referim al concepte de posició social per referir-nos al “lloc” o estrat social d’una persona dins de la societat en què viu. Aquestes posicions socials deriven d’un context social concret o estan generades per ell, cosa que significa que les classificacions de les posicions socials varien entre societats amb diferents estructures industrials i econòmiques (treball, sexe, ètnia, religió, etc.).

Recerca-acció (IAP investigació-acció participativa)

Mètode d'investigació i aprenentatge col•lectiu de la realitat, basat en una anàlisi crítica amb la participació activa dels grups implicats, que s'orienta a estimular la pràctica transformadora i el canvi social. El mètode de la investigació-acció participació (IAP) combina dos processos, conèixer i actuar, implicant en tots dos la població la realitat de la qual s'aborda. Igual com altres enfocaments participatius, l'IAP proporciona a les comunitats i a les agències de desenvolupament un mètode per analitzar i comprendre millor la realitat de la població (problemes, necessitats, capacitats, recursos, etc.), i els permet planificar accions i mesures per transformar-la i millorar-la. És un procés que combina la teoria i la praxi, i que possibilita l'aprenentatge, la presa de consciència crítica de la població sobre la seva realitat, el seu apoderament, el reforç i ampliació de les seves xarxes socials, la seva mobilització col•lectiva i la seva acció transformadora.

Serveis de mediació i intermediació d’habitatges

Són serveis públics que tenen per objectiu final facilitar l’accés a l’habitatge de la ciutadania a traves de la gestió de borses de compra i/o lloguer i dels programes d’ajuts per a l’accés a l’habitatge i l’emancipació.

Servei d’Educació de Catalunya

Descrit en el títol quart de la Llei d'educació de Catalunya, que el Parlament va aprovar l'1 de juliol de 2009 i que va entrar en vigor el 17 de juliol de 2009, on hi ha la concreció del que s'entén per Servei d'Educació de Catalunya (SEC), que la Generalitat ha de regular i sostenir. El SEC el formen els centres públics i aquells centres privats que s'hi incorporen mitjançant el concert educatiu. El títol fixa les condicions, en forma de drets i deures, per formar part del SEC, com es farà la programació de l'oferta educativa i la previsió de mesures per garantir una escolarització equilibrada.

Sobrequalificació

El nivell de qualificació de la persona és superior a les tasques requerides per al lloc de treball.

Sou mínim interprofessional

El salari mínim interprofessional fixa la quantia retributiva mínima que percebrà el treballador referida a la jornada legal de feina, sense distinció de sexe o edat dels treballadors, siguin fixos, eventuals o temporers. El valor que pren es fixa cada any pel Govern, mitjançant la publicació d'un reial decret. I per a la seva determinació es tenen en compte factors com l’IPC, la productivitat mitjana nacional assolida o l'increment de la participació del treball en la renda nacional.

Taxa activitat

Proporció de la població activa (que treballen o busquen feina) respecte del total de la població.

Taxa d’idoneïtat a l’ESO

És un indicador de rendiment acadèmic a l’ESO. En concret, fa referència a la proporció d’alumnes de 15 anys a 4t d’ESO respecte del total d’alumnes de 4t d’ESO. Aquesta taxa ens indica l’edat que els correspondria si no haguessin repetit cap curs o sofert cap endarreriment al llarg de l’educació obligatòria.

Taxa d’ocupació

Proporció de persones ocupades respecte del total. En el cas de la taxa d’ocupació juvenil serveix d’indicadors per mesurar la capacitat d’inserció de les persones joves al mercat laboral.

Taxes d’escolarització

Proporció de la població que està escolaritzada respecte del total de la població.

Taxes de graduació

Proporció dels alumnes que assoleixen la graduació respecte del total d’alumnes avaluats en un nivell educatiu determinat.

Trajectòria educativa

La trajectòria educativa és el camí que cada estudiant hauria de recórrer a través del sistema educatiu. És una trajectòria teòrica o "desitjable" que no necessàriament dóna compte del recorregut educatiu de cada persona.

Trajectòria laboral

El concepte de trajectòria laboral conjuga les biografies dels subjectes amb els condicionaments estructurals, incloent en l'anàlisi tant la presa de decisions subjectives dels treballadors, determinades per característiques individuals particulars, com els determinants socioeconòmics existents en un moment històric i un espai social determinat (Pries, 1999).

Trajectòries de mobilitat social

Vegeu mobilitat social.

Transició domiciliària

Procés pel qual una persona jove abandona la llar de la família d’origen per crear una llar pròpia.

Transició educativa

Procés pel qual una persona jove finalitza la seva etapa de formació.

Transició formació-treball

Procés pel qual una persona jove acaba la seva etapa educativa i s’insereix en el mercat laboral, on troba la primera feina o estabilitza la seva carrera laboral.

Transició familiar

Procés pel qual una persona jove passa a formar una nova família diferent a la seva d’origen. Anar a viure en parella, el matrimoni o tenir fills són moments clau d’aquesta transició.

Transversalitat

Aquest concepte neix a Suècia, al començament de la dècada dels noranta, de l’articulació de la política de promoció de la igualtat de gènere (gender mainstreming). És una perspectiva de treball que pretén aportar a les organitzacions i a les institucions la capacitat d’actuació en determinades qüestions per a les quals la seva estructura clàssica no estava preparada. Proposa una acció que superi la divisió sectorial de l’acció pública, per tal de respondre a la necessitat de tenir una visió integrada d’alguns segments de població, treballant de manera coordinada des de les diverses àrees, sectors i institucions.

Treball interassociatiu

Col•laboració entre dues o més associacions ja sigui de forma puntual o en un òrgan estable com un consell o plataforma.

Treball multisectorial

Que fa referència a múltiples sectors.

Treball reproductiu

Treball desenvolupat en la llar per a la cura dels altres i la pròpia. Comprèn activitats com ara la neteja, la preparació d’aliments, la compra, la cura dels menors i els més grans, així com la dels malalts de la família o unitat de convivència. Més recentment també s’ha encunyat el concepte de treball “de cura dels altres”. Aquesta darrera definició vol subratllar la realització d’algunes activitats necessàries per al manteniment de la família fora de la llar.

Universalisme inclusiu

En el marc del PNJCat és el que insisteix a tractar totes les persones joves com a iguals i que exigeix la difícil tasca d’adreçar tota la seva acció pública (i els serveis que se’n deriven) a totes les persones joves, però atenent la seva diversitat, treballant per la seva igualtat d’oportunitats i pretenent incidir sobre els factors que la dificulten.

Universalisme

En el marc del PNJCat és el que insisteix a tractar totes les persones joves com a iguals i que exigeix la difícil tasca d’adreçar tota la seva acció pública i els serveis que se’n derivin a totes les persones joves.

Visió (en termes de planificació estratègica)

Defineix i descriu la situació futura a què es desitja arribar. El propòsit de la visió és determinar l’horitzó per tal de guiar i encoratjar l'organització / institució (en aquest cas el PNJCat) en el seu conjunt per assolir l'estat desitjable.

Vivència educativa

Percepció subjectiva de la pròpia trajectòria educativa i del propi procés d’aprenentatge.

Wormprojkect

Experiències habitacionals comunitàries a Alemanys, on els usuaris dels habitatges gestionen l'administració dels immobles que habiten de forma cooperativa, abordant algunes d'elles solucions adreçades a noves tipologies d'unitats de convivència.