Sou aquí: inici » 8. Un darrer apunt: les polítiques de joventut a Europa » 8.1. Principals referències internacionals

8.1. Principals referències internacionals

La referència més important de totes és la Comissió Europea, en la mesura que tracta de cercar el mínim denominador comú de les polítiques de joventut dels països pertanyents a la Unió Europea –entre els quals, el nostre– per impulsar el desenvolupament de línies estratègiques compartides. En aquest sentit, l’Estratègia europea en matèria de joventut (2010-2018) identifica alguns àmbits on és possible desenvolupar dinàmiques de cooperació i col•laboració transnacional. Són els següents:

  • Educació i formació
  • Ocupació i emprenedoria
  • Salut i benestar
  • Participació
  • Voluntariat
  • Inclusió social
  • Creativitat i cultura
  • Cooperació internacional

Aquests àmbits són competència dels estats i, per tant, l’impuls d’estratègies comunes ha de tenir lloc a través del que la Comissió Europea ha anomenat Mètode Obert de Coordinació. Aquest mètode està basat en la cooperació i la col•laboració transnacional, sobre la base del principi de subsidiarietat. Així, tot i que les estratègies en polítiques de joventut recauen sobre l’àmbit competencial i de responsabilitat de cadascun dels estats, això no és obstacle per al desenvolupament d’una estratègia transnacional comuna. Aquesta estratègia transnacional europea es desenvolupa amb la participació del Fòrum Europeu de la Joventut European Youth Forum, del qual formen part els consells nacionals de joventut dels diferents països, entre els quals es destaca el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

Una segona referència important és el Consell d’Europa Council of Europe. Es tracta d’una organització internacional d’àmbit europeu que treballa, des del 1949, per promoure la integració política del continent. Aquesta organització internacional no s’ha de confondre amb el Consell Europeu, que és un òrgan de la Unió Europea (al qual també ens hi podem referir com a Consell de la Unió Europea). La confusió pot venir donada pel fet que el Consell d’Europa comparteix símbols i objectius generals amb la Unió Europea. Però la seva funció és contribuir al desenvolupament polític mitjançant el foment de la col•laboració i cooperació interestatal dels països de continent, tant si els seus estats són membres de la UE com si no. Una de les àrees de treball del Consell d’Europa són les polítiques de joventut Directorate for Youth and Sports. L’impuls a la cooperació intergovernamental en matèria de joventut la fa a través de l’European Steering Committee for Youth. Aquest comitè elabora regularment informes sobre polítiques de joventut als diferents països del continent International reviews of national youth policies.

Els informes que elabora el comitè ens poden ser en certa mesura útils per a la nostra aproximació a les polítiques de joventut de diversos països europeus. Un altre òrgan destacat és Advisory Youth Council, format per 30 representants d’entitats i xarxes juvenils, que porta a terme una funció de seguiment i assessorament de les actuacions en joventut desenvolupades en el marc del Consell d’Europa.

Una tercera referència és el **partenariat de la UE amb el Consell d’Europa**. La Comissió Europea té un partenariat amb el Consell d'Europa en el camp de joventut). Un dels seus components centrals és promoure un millor coneixement en el camp de joventut de les maneres següents:

  • El Centre Europeu de Coneixement sobre Política de Joventut (a partir d’ara EKCYP) consisteix en un portal web i una xarxa de corresponsals nacionals. Els corresponsals reuneixen informació i dades sobre la política de joventut i la recerca i també sobre la situació de joves en els seus països, el qual és llavors posat a disposició del públic en general a través de la base d’una dades oberta. La base de dades d'EKCYP també conté dades anteriors i actuals sobre recerca en joventut. Un pot també registrar-se per rebre regularment e-newsletter.
  • El Grup Europeu d'Investigadors en Joventut (PEYR) és un grup de 25 investigadors en joventut experimentats de molts països d'Europa que cobreixen una gamma àmplia d'àrees de recerca relatives al benestar dels joves i la seva participació a la societat:
  • Publicacions. El partenariat UE-CoE fa diverses publicacions cada any:
  • També publica materials de formació en l’àmbit de la intervenció en joventut.
  • Hi ha una revista per als professionals de joventut anomenada Coyote

Finalment, també les Nacions Unides disposen d’un programa específic en matèria de joventut United Nations Program on Youth. El Programa d’Acció Mundial per als Joves té els eixos de treball següents:

Eixos de treball prioritaris

  • Educació
  • Ocupació juvenil
  • Fam i pobresa
  • Salut juvenil
  • Medi ambient
  • Ús indegut de drogues
  • Delinqüència juvenil
  • Activitats recreatives
  • Gènere: les nenes i les joves
  • Participació juvenil

Altres eixos de treball

  • Globalització
  • Tecnologies de la informació i la comunicació
  • Incidència del VIH/sida
  • Els joves i els conflictes armats
  • Relacions intergeneracionals

Aquests eixos s’han d’observar tenint en compte l’amplitud i l’heterogeneïtat de l’àmbit d’intervenció de les Nacions Unides. Així, algunes àrees de treball coincideixen plenament amb el mínim denominador comú de les polítiques de joventut a Europa. Altres, en canvi, estan relacionades amb les prioritats d’intervenció de països on les condicions socials i econòmiques són molt diferents.


Inici << | 8.2 >>