Sou aquí: inici » 7. Les polítiques locals de joventut a Catalunya en el marc del Pla Nacional de Joventut de Catalunya » 05_altres_organismes:sj:pol_jov_i:070_locals:072_dimensions:inici » 7.2.2 Dimensió discursiva

7.2.2 Dimensió discursiva

Aquesta dimensió, com ja hem vist, té a veure amb la manera com s’entenen les polítiques de joventut i quins valors les sustenten. Veurem com els principis rectors del PNJCat es concreten en diferents aspectes a les polítiques locals de joventut. Per aprofundir-hi més, però, en aquesta aplicació resulta interessant revisar la guia Orientacions per l’aplicació dels principis rectors a les polítiques locals de joventut, publicada el 2012 per la Direcció General de Joventut

Treball transversal

Des de la perspectiva integral de la joventut i de les polítiques de joventut, resulta del tot necessari el treball coordinat entre les àrees implicades de l’ens. En aquest sentit hi ha formes diferents i possibles de realitzar treball interdepartamental com ara la coordinació, la col•laboració i altres. El mètode, però, que permet treballar les polítiques de joventut des d’una perspectiva integral és la transversalitat.

A la gràfica següent mostra de quina manera s’organitzava el treball interdepertamental als municipis catalans.

f24.jpg

Font: Enquesta: Polítiques municipals de joventut Secretaria de Joventut. 2009

El concepte de transversalitat es refereix a la "metodologia de treball que consisteix en la cooperació interdepartamental que, aportant recursos (econòmics, materials i cognitius), pretén assolir objectius que afecten diferents departaments de l’Administració en relació amb els joves del municipi"

És un concepte que va més enllà de la coordinació o la col•laboració entre àrees, i suposa un treball més estructurat, complet, complex i continuat. En aquest sentit, és molt important tenir o generar estructures de treball transversal que permetin que diferents unitats administratives o àrees de les administracions puguin dissenyar i implementar de manera conjunta actuacions destinades als joves. També es tractarà de manera més específica en aquest curs, però cal tenir en compte que la transversalitat és un dels elements més importants per garantir la incidència de les polítiques de joventut, però alhora és una de les principals mancances que pateixen les polítiques de joventut a Catalunya, i això en gran part és pel model d’administració que encara és predominant a Catalunya, un model caracteritzat per la divisió sectorial de les competències administratives i un grau baix de cooperació interdepartamental.

Per fer efectiva la transversalitat es necessiten un seguit de condicionants:

  • Lideratge polític i tècnic
  • Definició de sistemes de comunicació
  • Disposició de recursos per compartir
  • Creació d’un sistema de treball i de gestió de la transversalitat

Treball interinstitucional

En moltes comarques de Catalunya hi ha espais interinstitucionals en què les regidories de joventut dels municipis poden participar. Són les anomenades taules tècniques i taules polítiques. Són les taules que permeten l’elaboració dels plans comarcals de joventut, que, en molts casos, a partir de programes i projectes, donaran suport a les polítiques locals de joventut. Sovint aquestes actuacions són en forma de suport directe (assessorament o formació) i altres vegades en forma de programes compartits entre diversos municipis que comparteixen necessitats.

Participar en aquests espais interinstitucionals cooperant amb altres institucions per desenvolupar actuacions beneficia els municipis i pot contribuir a la millora l’eficiència de les actuacions.

Més enllà d’aquest nivell institucional, cal tenir present tots els agents institucionals que actuen al territori, o que en poden tenir incidència. Possiblement, la mateixa Generalitat de Catalunya, les diputacions provincials, el govern de l’Estat espanyol o, fins i tot, la Unió Europea poden ser actors amb els quals es pot col•laborar en el disseny i el desenvolupament de polítiques amb incidència en els i les joves del territori.

La gràfica que hi ha a continuació mostra el grau d’interinstitucionalitat que s’aplicava a les polítiques de joventut l’any 2008:

f25.jpg Font: Enquesta: Polítiques municipals de joventut Secretaria de Joventut. 2009

Incorporació de la participació de la joventut

La incorporació de la participació de la joventut en les polítiques locals de joventut també és un element clau d’aquestes.

‘…la política de joventut no pot estar allunyada de les persones joves i el moviment juvenil organitzat,(…) així com d’altres agents que poden intervenir en el desenvolupament de la política i en la realitat juvenil: centres educatius, entitats que treballen per a joves, etc.’, per la qual cosa és important i necessari ‘establir mecanismes per garantir la seva presència en els espais on es prenen decisions al voltant de la política de joventut’. (DGJ, 2012)

Incorporant aquesta participació també es contribueix a la creació d’una cultura participativa entre la joventut, així com a generar capital social en el nostre municipi.

A continuació podem veure les dades sobre els espais d’interlocució amb les persones joves que els municipis catalans disposaven l’any 2008.

Font: Enquesta: Polítiques municipals de joventut Secretaria de Joventut. 2009

Més endavant en aquest curs es mostraran les maneres diferents en què les persones joves poden participar en les polítiques de joventut, ja sigui a partir de l’acció juvenil o de la interlocució amb l’administració. En tot cas, cal tenir present que existeixen una sèrie de condicions bàsiques per poder-la incorporar amb certa garantia d’èxit:

  • Voluntat política
  • Reconeixement de la participació existent
  • Objectius clars de la participació
  • Regles del joc clares
  • Recursos tècnics
  • Temporització i adaptació del procés
  • Igualtat d’oportunitats i garantia de participació

Transformació

Aquests aspectes estructurals, tècnics i metodològics són molt importants per desenvolupar polítiques de joventut, i segons la seva aplicació segurament les polítiques de joventut seran d’una manera o d’una altra.

Tanmateix, les polítiques de joventut requereixen una intencionalitat, una voluntat d’intervenció i un cert posicionament ideològic, en el sentit de tenir una certa visió del món i de com transformar-lo. Malgrat que la funció que desenvolupem no sigui política, aquest component hi ha de ser, perquè contribuirà a configurar les actuacions (es faran unes coses o altres i es faran d’una determinada manera) i les dotarà de sentit.

El Pla Nacional de Joventut, com ja hem vist, conté el principi rector de transformació, en què s’afirma que les polítiques de joventut han de tenir una funció transformadora per contribuir a la missió del PNJCat. Per tant, caldrà que tinguin un impacte positiu en la realitat juvenil i en l’entorn:

  • Transformant les condicions de vida per millorar-les i facilitar que totes les persones puguin desenvolupar plenament el seu propi projecte de vida.
  • Fent possible un entorn-societat que ho permeti.

Més endavant, en aquest curs, s’aprofundirà en aquest concepte de transformació i en la perspectiva inclusiva que el fa operatiu.

Proximitat

Tenint en compte que el principi de proximitat (actuar des de l’Administració més pròxima a la ciutadania) ja es compleix al món local en política de joventut, cal complementar-lo amb una sèrie d’elements relacionats amb les característiques professionals de qui les desenvolupa. Es tracta de factors de caire actitudinal i que tenen a veure amb la manera com ens relacionem amb les persones joves.

Tenir una actitud de proximitat per tractar de tu a tu els joves, no fer-ho des d’un punt de vista “burocràtic”, tenir sensibilitat en relació amb les característiques pròpies del col•lectiu juvenil, així com en relació amb les seves necessitats i problemàtiques, tenir eines de tracte amb els joves (empatia, pedagogia, assertivitat, etc.) i altres habilitats socials i comunicatives contribueix a fer que les actuacions que es duguin a terme siguin més efectives.

Aquesta actitud i sensibilitat en relació amb els joves i les joves també és convenient que s’intenti traslladar a totes les persones que intervenen en matèria de joventut en la institució on es treballi. Sovint hi ha prejudicis o visions negatives sobre la joventut que no faciliten un bon abordatge de les seves necessitats o problemàtiques. Canviar aquestes actituds en aquests altres agents facilitarà la comunicació i l’efectivitat de les actuacions.

Coneixement teòric i pràctic sobre les polítiques locals de joventut

Com ja hem vist, les polítiques de joventut són un àmbit de les polítiques públiques amb una trajectòria de més de trenta anys en les administracions catalanes. Durant tot aquest període han esdevingut paradigmas diferents d’intervenció i concepcions diferents del terme joventut.

Aquesta trajectòria, els debats i les intervencions que s’han portat a terme i que es duen actualment han generat un cos teòric i pràctic sobre les polítiques de joventut que resulta molt interessant per a la seva aplicació.

Saber què s’entén per joventut, què són les polítiques de joventut, des d’on es poden enfocar, les intervencions que es poden realitzar etc, pot servir per justificar, orientar i prendre decicions sobre les polítiques de joventut que es pretenen portar a terme.

Hi ha moltes formacions en matèria de joventut, com ara aquesta mateixa o el Màster interuniversitari joventut i societat, o jornades i cursos de formació programats per les diferents administracions públiques, diputacions provincials i col•legis professionals, moltíssima bibliografia sobre polítiques de joventut i realitat juvenil, així com recursos útils sobre els diferents àmbits d’intervenció.

Per això és molt important que les persones i les institucions responsables d’aquesta matèria tinguin un coneixement tan ampli i actual com sigui possible i un interès en formar-se contínuament sobre aquestes qüestions.


7.2.3 >>