Sou aquí: inici » 6. L'estratègia en joventut a Catalunya » 05_altres_organismes:sj:pol_jov_i:060_estrategia:063_nou:inici » 6.3.3 La dimensió operativa: com ho farem? Model, articulació d’agents i instruments pel desplegament

6.3.3 La dimensió operativa: com ho farem? Model, articulació d’agents i instruments pel desplegament

El model de polítiques públiques del PNJCat

El PNJCat respon a un model de governança democràtica en què l’Administració no adopta un paper jeràrquic respecte de la resta d’actors, sinó que crea una relació de cooperació i colideratge amb la societat civil. Una de les innovacions del PNJCat 2000-2010 va ser incorporar agents ben diferents (Generalitat, món local i entitats juvenils) en una mateixa planificació de polítiques. Això ha facilitat que aquests agents comparteixin discursos i orientacions en el desenvolupa¬ment de les polítiques i que el mateix govern del PNJCat és un òrgan col•legiat entre Generalitat, món local i entitats juvenils, representades a través del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Aquesta rellevància de la societat civil en les polítiques de joventut no s’ha de quedar a aquest nivell. La intenció del PNJCat, com a instrument de planificació estratègica, és tenyir les polítiques de joventut en tots els àmbits del protagonisme de joves i entitats juvenils.

A l’hora de pensar responsabilitats i funcions en les polítiques de joventut, cal tenir present que administracions i societat civil tenen una naturalesa diferent. El repte, però, ha estat i segueix sent articular les seves diferents naturaleses i les implicacions que això té en les diferents responsabilitats de cada agent i el seu paper en les polítiques de joventut.

Els agents del PNJCat

Tenint en compte que el Pla es planteja una missió de gran abast, es fa necessari que el màxim d’agents institucionals i socials se sumin a treballar per a la consecució dels objectius del Pla.

Els agents de PNJCat són els encarregats de desplegar, desenvolupar i treballar per a l’assoliment dels objectius del Pla, i són la Generalitat de Catalunya, el món local (consells comarcals i ajuntaments) i el conjunt del moviment juvenil organitzat. El PNJCat estableix quins són aquests diferents rols i responsabilitats, deixant marge de maniobra i autonomia als agents que participen en el PNJCat per definir les actuacions que els són pròpies.

Font: Document de consens PNJCat 2011-2020, DGJ, Barcelona, 2011.

  • El Govern i l’Administració de la Generalitat de Catalunya és l’agent legítim i competent amb la responsabilitat d’articular les polítiques de joventut; les ha de planificar i fer-ne seguiment, en concret del PNJCat. De la mateixa manera li pertoca l’impuls i execució d’aquelles polítiques que transcendeixen l’àmbit local; per això és imprescindible el treball interdepartamental i interinstitucional. També té la funció de traslladar la perspectiva i els objectius que s’expressen a través del PNJCat a escala estatal, europea i internacional. La seva acció s’articula a través del Projecte Govern.
  • Món local. L’Administració local és un agent protagonista en les polítiques de joventut i del PNJCat a causa de la seva proximitat i de la seva ja con¬solidada tradició d’intervenció en la realitat juvenil. La seva acció s’articula en dos àmbits: nacional i local. A escala local a través de l’acció dels consells comarcals, ajuntaments, mancomunitats i consorcis, que assumeixen la funció de planificació, execució i seguiment de les polítiques de joventut i, a escala nacional principalment a partir de l’acció de representació desenvolupada per les entitats municipalistes. La seva acció s’articula a través del Projecte Territori.
  • Moviment juvenil organitzat. A diferència dels altres dos agents, el moviment juvenil organitzat (entès com les entitats de base, de segon o tercer nivell, els grups no formals, les plataformes o altres) no té el mandat democràtic de governar. Per contra, és un agent social cabdal amb els qual cal comptar en el disseny, la implementació i l’avaluació del PNJCat. La seva naturalesa, més horitzontal i atomitzada, fa que no es pugui dur a terme el mateix tipus de planificació i de distribució de funcions i responsabilitats que amb els agents institucionals, però malgrat això és un agent fonamental per fer polítiques de joventut properes als joves i adaptades a una realitat canviant. Per això ha d’estar present en la planificació, l’execució i el seguiment de les polítiques de joventut del PNJCat a escala nacional i local. La seva acció s’articula a través del Projecte Jove.

Instruments pel desplegament del PNJCat

Una de les conclusions de l’avaluació del disseny del primer PNJCat 2000-2010 és que la definició de funcions que se’n derivaven era poc específica. El desplegament del nou PNJCat 2011-2020 s’estructura a partir d’unes funcions concretes que s’identifiquen com a funcions clau per al desplegament. Aquestes funcions, de forma general, són atribuïdes a agents diferents, cada un dels quals tindrà responsabilitats explícites amb tasques específiques. Al mateix temps, les diferents funcions tenen, també, una estreta relació amb els objectius estratègics que identifica el Pla, del qual cal assenyalar dos nivells de desplegament: l’estratègic i l’operatiu. En cada un d’ells hi ha uns òrgans responsables amb unes funcions assignades.

Font: Document de consens PNJCat 2011-2020, DGJ, Barcelona, 2011.

Cal assenyalar que la Direcció General de Joventut (DGJ) tindrà un paper cabdal en tots dos nivells de desplegament, tant l’estratègic com l’operatiu, que es deriva de la seva responsabilitat política en aquest àmbit . És per aquest motiu que la DGJ juga un rol destacat d’impuls i vetlla perquè els diferents agents de les polítiques de joventut disposin del suport i els recursos per dur a terme la seva tasca i desenvolupar la seva actuació seguint els principis rectors del Pla, alhora que garanteix la coordinació i la coherència entre els diferents nivells i eines de desplegament del PNJCat.

Més enllà del desplegament, l’impuls i el seguiment estratègic del Pla, cal dissenyar, implementar i executar les mesures, accions i programes necessaris per avançar cap a l’assoliment dels objectius establerts. En aquesta funció prendran part tots els agents de Pla, assumint i desenvolupant diferents funcions i rols.

El nou PNJCat estableix les funcions de cada un dels agents presents en el desplegament del Pla i quins seran els òrgans, canals i instruments que han de fer possible una acció coordinada i coherent que permeti aquest abordatge integral de les polítiques de joventut, adaptant-se a les necessitats i especificitats del territori, evitant duplicitats, optimitzant els recursos destinats i augmentant-ne l’impacte.

Tenint en compte la diversitat d’agents del Pla (Generalitat de Catalunya, món local i moviment associatiu organitzat, en sentit ampli), la seva implementació s’estructurarà a través de tres projectes en funció de quins són els agents principals que el despleguen:

  • L’acció de la Generalitat de Catalunya en el desplegament del PNJCat / Projecte Govern.
  • L’acció del món local en el desplegament del PNJCat / Projecte Territori.
  • L’acció del conjunt del moviment juvenil organitzat en el desplegament del PNJCat / Projecte Jove.

Font: Elaboració pròpia (DGJ)

Existeix un únic òrgan responsable del desenvolupament del Pla, que és el seu Consell Rector (regulat per decret, tal com estableix la LPJ). Aquest òrgan institucional encarregat del govern del PNJCat, està format pels agents impulsors del Pla: Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), en representació del teixit associatiu juvenil, les entitats municipalistes en representació del món local (Associació Catalana de Municipis i Comarques –ACM– i Federació de Municipis de Catalunya –FMC–) i la DGJ, com a òrgan competent en matèria de joventut de la Generalitat de Catalunya.

A fi d’articular els tres projectes i garantir la coordinació, el PNJCat estableix diversos òrgans i espais de treball que articulen i connecten cada un dels projectes (Comissió Rectora Ampliada, Comissió Interdepartamental en PJ, Comissió Interinstitucional, etc.), així com eines de per al desplegament i seguiment del PNJCat, alguns d’ells ja assenyalats anteriorment:

  • Per tal d’articular l’acció de la Generalitat de Catalunya en el desplegament del PNJCat, es desenvoluparà el Projecte Govern com el marc que concreta, planifica i articula totes aquelles actuacions que es duen a terme des de la Direcció General de Joventut i la resta de l’Administració de la Generalitat, en els seus diversos departaments, per la consecució dels objectius del PNJCat 2011-2020.

Font: Elaboració pròpia (DGJ)

Els principals òrgans i eines per al desplegament del Projecte Govern són:

Font: Elaboració pròpia (DGJ)

  • Per tal d’articular l’acció del món local en el desplegament del PNJCat es desenvoluparà el Projecte Territori com el marc que concreta, planifica i articula les actuacions en polítiques de joventut de les administracions d’àmbit local per a la consecució dels objectius estratègics del PNJCat.

Font: Elaboració pròpia (DGJ)

Els principals òrgans per al desplegament del Projecte Territori són:

Font: Elaboració pròpia (DGJ)

Les eines de planificació i desplegament territorial del PNJCat per a les polítiques de joventut són:

Font: Elaboració pròpia (DGJ)

  • Els agents responsables de dissenyar, implementar i avaluar el Projecte Jove són el CNJC, en tant que principal interlocutor en matèria de joventut, juntament amb les entitats juvenils de segon nivell o tercer nivell, consells locals de joventut, plataformes, moviments i altres formes d’organització col•lectiva de joves.

Font: Elaboració pròpia (DGJ)

Els principals òrgans i eines per al desplegament del Projecte Jove són:

Font: Elaboració pròpia (DGJ)

A més a més dels espais i eines descrits, un dels principals aprenentatges del Pla anterior ha estat la necessitat de dissenyar eines i instruments d’avaluació que acompanyessin el PNJCat 2011-2020 des del seu disseny inicial, per tal de poder fer el seguiment i avaluar la consecució dels seus objectius. Alhora, ha estat una demanda de molts dels agents que han participat al llarg de tot el procés del PNJCat. Per aquesta raó és de vital importància que tots els agents del PNJCat puguin generar mecanismes d’avaluació i seguiment per tal de poder diagnosticar, planificar, redefinir i avaluar el procés i l’impacte sobre la població juvenil de les polítiques, accions i mesures desenvolupades.

En darrer terme, la Direcció General de Joventut assumeix la responsabilitat de vetllar per la relació, la coordinació en la implementació i la coherència entre els tres projectes i alhora facilitar informació al Consell Rector, així com al Consell Assessor i a la Comissió Parlamentària, si s’escau, d’aquells temes derivats del desplegament operatiu i estratègic del PNJCat.


6.3 <<