Sou aquí: inici » 6. L'estratègia en joventut a Catalunya » 05_altres_organismes:sj:pol_jov_i:060_estrategia:063_nou:inici » 6.3.2 La dimensió substantiva: què farem? Reptes i objecte de les polítiques del PNJCat

6.3.2 La dimensió substantiva: què farem? Reptes i objecte de les polítiques del PNJCat

Els reptes als quals vol fer front el PNJCat

El PNJCat 2010-2020, estableix un marc estratègic organitzat a partir de set grans reptes als quals cal fer front i que han de contribuir a l’acompliment de la seva missió.

El Pla no només vol assenyalar quins reptes cal abordar, sinó també com cal abordar-los i fer-hi front. D’aquí l’establiment d’unes estratègies determinades, de les quals es desprenen els objectius estratègics i operatius que el Pla persegueix aconseguir.

Font: Elaboració pròpia (DGJ)

Repte 1: aconseguir l’èxit en la trajectòria educativa dels joves

  • L’educació com a element generador d’oportunitats socials.
  • La qualitat de l’educació com a condició necessària que permeti avançar cap a una societat del coneixement.
  • Corresponsabilitat de tots els agents educatius i aprenentatge de competències instrumentals i procedimentals, i habilitats de la gent jove.
  • Protagonisme de la persona jove en la seva pròpia vivència educativa.

Repte 2: aconseguir l’èxit en la trajectòria laboral dels joves

  • Millora de l’ocupabilitat i l’accés al món laboral dels joves.
  • L’emprenedoria com estratègia per a la millora de les oportunitats professionals dels joves.
  • Qualitat del treball juvenil.
  • Avenç cap a un model productiu basat en la innovació i el coneixement.

Repte 3: aconseguir l’èxit en transició domiciliària dels joves

  • Millora de les oportunitats per a l’accés a l’habitatge.
  • Foment del lloguer com a model de tinença que contribueix a millorar les oportunitats de mobilitat dels joves.
  • Impuls de les noves formes i models residencials dels joves.
  • Participació, mediació i intermediació en habitatge. Avenç de la consideració de l’habitatge com un dret social.

Repte 4: promoure una vida saludable dels joves

  • Promoció d’hàbits i conductes saludables entre els joves.
  • Prevenció de riscos de les conductes de risc entre els joves.
  • Millora del coneixement, la percepció d’utilitat i l’ús (el bon ús) dels recursos de salut.

Repte 5: avançar cap a l’autonomia, el desenvolupament personal i la participació en allò col•lectiu dels joves

  • Incidència sobre els factors individuals que afecten la participació per tal de fomentar la implicació i la mobilització dels joves i reduir les desigual¬tats en el perfil de joves actius.
  • Suport a les associacions juvenils, organitzacions, espais i xarxes socials que canalitzen la participació dels joves.
  • Construcció d’una estructura institucional i una administració més oberta i horitzontal que faciliti la participació i la incidència de tots els joves.

Repte 6: universalitzar la cultura entre la població juvenil: treballar perquè l’oferta cultural respongui als objectius educatius i socialment cohesionadors

  • Millora i augment de l’accés, la difusió i el consum cultural crític dels joves.
  • Impuls de la creació i de la producció cultural dels joves.
  • Impuls de la cultura i de la llengua catalana com a eina d’inclusió, de dina¬mització i de cohesió social.

Repte 7: avançar cap a un nou model de país i de societat cohesionada, vertebrada territorialment, sostenible ,inclusiva i innovadora en les formes d’organització col•lectiva

  • Organització i distribució social del temps.
  • Imatge social positiva dels joves.
  • Igualtat, cohesió social i convivència.
  • Sostenibilitat i vertebració territorial.

Cal destacar que l’educació esdevé un element central dins del model estratègic del PNJCat 2011-2020 en la mesura que la trajectòria educativa representa el punt de partida per a la generació d’oportunitats que afavoreixin la mobilitat social i resulta fonamental per igualar oportunitats d’emancipació i participació entre els i les joves.

Quines polítiques cal fer? L’objecte de les polítiques de joventut del PNJCat

Tenint en compte els reptes del PNJCat, cal que les polítiques de joventut siguin ambicioses i no només es plantegin actuar sobre la persona jove, sinó també sobre el seu context. Per aquesta raó, l’objecte de les polítiques de joventut s’orientarà a tres grans grups de necessitats o espais de transformació social:

f7.jpg

Font: Document de consens PNJCat 2011-2020, DGJ, Barcelona, 2011.

  • Polítiques orientades a aquelles necessitats vinculades a la joventut com a etapa del cicle vital on es donen certes transicions o processos d’emancipació a partir dels quals el jove defineix la seva vida adulta. Ens referim a aspectes relacionats amb les transicions educatives, laborals, resi¬dencials, familiars i ciutadanes.
  • Polítiques orientades a les necessitats de les persones joves que no estan relacionades amb les transicions i amb la construcció del seu futur, sinó que fan referència al moment present: són necessitats vinculades al benestar.
  • Polítiques orientades a les necessitats i oportunitats de les persones joves estan condicionades pel seu entorn (econòmic, social, familiar…). Si les polítiques de joventut volen ser realment incidents, cal que tinguin en compte aquest entorn i es dirigeixin també a transformar-lo. Les polítiques de joventut no s’han d’orientar només a la condició juvenil, sinó també a la situació social dels i de les joves.

6.3.3 >>