Sou aquí: inici » 6. L'estratègia en joventut a Catalunya » 05_altres_organismes:sj:pol_jov_i:060_estrategia:063_nou:inici » 6.3.1. La dimensió simbòlica del PNJCat: per què, per a qui, a on volem arribar

6.3.1. La dimensió simbòlica del PNJCat: per què, per a qui, a on volem arribar

El concepte de joventut al PNJCat

És molt clar que no té les mateixes implicacions sobre les polítiques públiques prendre com a referència una franja que abasti des del naixement fins als 25 o 30 anys, o des dels primers cicles de l’escola primària fins als 25. Per trobar una definició que sigui útil a l’hora d’enfocar les polítiques de joventut interessa optar per una conceptualització àmplia que reculli totes aquelles problemàtiques i oportunitats relacionades amb la gent jove que han d’afrontar les polítiques públiques. A partir de l’experiència acumulades dels darrers anys en polítiques de joventut i des d’una perspectiva integral i de ciutadania, el PNJCat planteja una definició declarativa àmplia sobre què entenem per joventut, per saber a qui es dirigeixen aquestes polítiques 1) :

  • La joventut és ‘un període del cicle vital que, com a tal, porta associats uns canvis biològics i psicològics, així com d’actituds i rols socials’.
  • Si hi ha una característica clau en aquest període del cicle vital és que es produeix un seguit de transicions –educatives, laborals, residencials, familiars i ciutadanes– que fan que l’individu passi, no sempre d’una forma lineal, d’una situació de dependència respecte de la seva família d’origen, que ca¬racteritza la infantesa, a un estatus autònom com a ciutadà i subjecte social.
  • Aquest no és un pas que el jove duu a terme de forma passiva, sinó que el construeix. La joventut és un moment de construcció dels projectes de vida. És un moment, per tant, d’oportunitats i presa de decisions.
  • En aquesta construcció també destaca el procés d’adquisició i d’exercici de la ciutadania i rols ciutadans; adquisició d’implicació comunitària i competències cíviques que fan que l’individu no sols sigui protagonista del seu projecte de vida, sinó també de la societat on viu.
  • En aquest sentit i des d’una perspectiva generacional,* la joventut també es pot definir com un col•lectiu destinat a tenir un paper protagonista en el canvi social. Les transformacions que tinguin lloc en la joventut d’avui tenen un efecte sobre el seu present, però sobretot tindran també un efecte cabdal sobre la configuració de la societat del futur.
  • La joventut és també un moment de construcció de les identitats personals i col•lectives. Els diferents processos en què viu la joventut i la caracteritzen fan que les persones joves optin per una manera determinada de posicionar-se en el món, una determinada manera de “ser jove”, d’entendre el món, que cal tenir en compte en la definició i el desenvolupament de les polítiques públiques.

Concreció operativa

Quan es vol delimitar la joventut, com a període del cicle vital, s’acostuma a fer a través de l’edat que és la que permetrà l’articulació dels programes, serveis i actuacions en joventut cap a la població diana. La Llei de polítiques de joventut de Catalunya (a partir d’ara LPJC) recull un interval d’edat, dels 16 als 29 anys, i ja compta amb el fet que la complexitat de la joventut i la diversitat de polítiques que s’hi adrecen obliguen a ser oberts en les fronteres de l’edat.

Per aquesta raó, i en els mateixos termes, el Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2011-2020 (del què parlarem més endavant) mantindrà la referència de 16 a 29 anys, tot i que deixa oberta aquesta definició operativa perquè sigui dins de cada política i/o programa concret on es defineixin els límits d’edat que més s’adeqüin a les necessitats de la seva intervenció.

A on volem arribar: la missió del PNJCat

Hi ha dos aspectes fonamentals que configuren la missió i finalitat última del PNJCat com a pla estratègic de les polítiques de joventut, que es corresponen, a grans trets, amb les dues línies estratègiques que abordava el Pla anterior:

Font: Document de consens PNJCat 2011-2020, DGJ, Barcelona, 2011.

  • Facilitar la realització del projecte de vida de les persones joves atenent la diversitat de formes i models de vida. El PNJCat vol incidir sobre aquells aspectes estructurals i conjunturals que dificulten les oportunitats dels i de les joves i que cal transformar per tal d’evitar la reproducció de desigualtats. Es tracta d’abordar tots aquells reptes i aspectes que afecten, dificulten o fan possible l’emancipació de la gent jove.
  • Apoderar la persona jove com a agent de canvi social, impulsant el seu paper actiu com a ciutadana en el conjunt de la societat, oferint espais per a la seva participació en la presa de decisions, així com oportunitats per donar rellevància a la seva visió del món. Element de llista de picsEl PNJCat 2010-2020 vol afavorir el protagonisme, la participació i la implicació de la gent jove en la generació i el desenvolupament de propostes i dinàmiques per al desenvolupament i progrés de la societat. Vol aprofundir en el paper actiu i constructor de la gent jove més enllà de ser receptors o usuaris de polítiques amb l’objectiu de generar i construir canvis en el nostre entorn.

Quins valors orienten el PNJCat 2010-2020? Els principis rectors del Pla

Els principis rectors són aquells criteris que han d’inspirar el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de joventut d’una forma transversal i, en aquest sentit, poden ser molts i de naturaleses ben diferents.

Els principis rectors contenen els valors que han d’impregnar totes les actuacions que es derivin del PNJCat 2011-2020 i els transformen en uns criteris que cal aplicar en desenvolupar polítiques de joventut.

Font: Document de consens PNJCat 2011-2020, DGJ, Barcelona, 2011.

Cadascun d’aquests principis rectors (participació, transformació, integralitati qualitat) conté diversos valors que hi donen contingut i que cal tenir en compte en el desenvolupament de les polítiques de joventut. Tot plegat, amb l’objectiu d’augmentar la incidència, la qualitat, l’eficàcia i l’eficiència de les polítiques de joventut.

Els principis rectors de les polítiques de joventut

Font: Direcció General de Joventut (2012), Orientacions per l’aplicació dels principis rectors del PNJCat a les polítiques locals de joventut.

Amb quins aliats vol comptar el PNJCat 2011-2020?

El PNJCat 2011-2020 vol fer front als reptes que es planteja de la mà d’un seguit d’aliats estratègics perquè els considera cabdals pel desenvolupament de les polítiques de joventut en els propers 10 anys. Aquest aliats s’articulen de manera transversal a tots els reptes del PNJCat.

a) L’associacionisme educatiu, un agent clau

El lleure definit com un espai de relació i socialització dels i de les joves en la mesura que afavoreix la construcció i l’expressió de les identitats individuals i col•lectives, a través de l’apropiació d’espais específics, de la constitució de grups d’amics, de la participació en activitats creatives, etc.

En aquest cas, l’associacionisme educatiu és una agent educatiu cabdal en l’aprenentatge de competències i habilitats per a un desenvolupament integral de les persones, esdevenint escoles de ciutadania i de participació activa. A més, aquesta funció educativa està impulsada, protagonitzada i liderada per joves.

Per aquesta raó, el PNJCat 2011-2020 aposta per incorporar l’associacionisme educatiu com un agent aliat i clau en el desenvolupament de les polítiques de joventut per fer front a tots els reptes plantejats en el Pla.

b) La internacionalització de la joventut catalana com a aposta de país

L’aplicació de la perspectiva internacional en el si de les polítiques de joventut té a veure amb la millora de les oportunitats de desenvolupament del capital humà del país a partir d’accions destinades a fomentar i la millora la mobilitat laboral i educativa i amb la generació d’una ciutadania més preparada per desenvolupar-se individualment i col•lectivament en la societat global com un dels principals reptes de Catalunya.

Considerar la perspectiva internacional dins del projecte educatiu català ha de contribuir a millorar la posició dels i de les joves dins de la societat del coneixement sumant oportunitats per la mobilitat social (en sentit ascendent) i millorant la posició dels joves en la societat global. Així mateix, les polítiques de treball, i especialment aquelles que fan referència a la millora de l’ocupabilitat i les oportunitats laborals, han de poder incidir en la generació d’una força de treball més competitiva i amb capacitat per desenvolupar-se en un context europeu i internacional.

Amb tot, més enllà d’aquesta aplicació que pot tenir un caràcter més pragmàtic, el PNJCat 2011-2020 aposta per la consideració de les experiències internacionals i de cooperació al desenvolupament com a experiències vitals que contribueixen al desenvolupament d’una consciència global i més solidària amb l’entorn.

c) Les TIC com a font de noves oportunitats

La incorporació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (a partir d’ara TIC) en la nostra quotidianitat ha estat, probablement, un dels canvis socials més importants de les darreres dècades a les societats occidentals, en la mesura que ha revolucionat les formes de comunicar-nos i relacionar-nos amb el nostre l’entorn i ha incorporat noves maneres de gestionar, generar i accedir a la informació alhora que redueix les distàncies en una societat cada cop més global.

Tanmateix, la incursió de les TIC en la vida social ha provocat l’aparició de nous riscos socials i individuals. L’addicció a les pantalles o l’accés desigual a la tecnologia són només alguns dels exemples que podem esmentar com a conseqüència del desenvolupament de l’era digital. La detecció i comprensió de la escletxa digital –entesa com l’accés desigual de les persones a les TIC, i l’adquisició desigual de les habilitats que l’ús d’aquestes eines requereix– ha permès que els poders públics i la societat entenguin el potencial de les TIC per assolir una millor equitat social i reduir els riscos d’exclusió social. Així mateix, més enllà dels possibles efectes “perversos” o desequilibris socials generats per l’accelerada incorporació de les TIC en la nostra quotidianitat, aquestes ofereixen nous models de relació entre l’administració i la ciutadania oferint l’oportunitat de generar una administració més oberta i un govern més relacional i més proper.

Amb tot el que hem vingut dient, el PNJCat 2011-2020 aposta per les TIC com una oportunitat per al desenvolupament d’una societat més justa i amb menys barreres per a l’accés als recursos públics i privats i a la informació. Aquesta aposta estratègica s’articula d’una banda a partir de l’aplicació d’objectius específics en els diferents reptes del Pla, especialment a educació, cultura i participació. Però també en la consideració de la cultura digital i l’ús de les TIC com una extensió de l’espai públic i de l’administració i per tant com un dret ciutadà que caldrà fomentar més enllà del mercat de les telecomunicacions.

d) La llengua catalana, un actiu imprescindible

El coneixement de la llengua catalana, el seu ús i la seva presència en tots els espais públics és un aspecte fonamental de la realitat social d’un país. Sense competències lingüístiques –en les llengües oficials, la pròpia i les internacionals– no es pot arribar a tots els recursos i oportunitats socials, acadèmics i laborals que una persona jove necessita per al desenvolupament del seu projecte de vida lliurement i amb igualtat d’oportunitats.

El coneixement de la llengua catalana és imprescindible per integrar-se, estudiar, accedir a l’àmbit laboral i participar socialment. És imprescindible, en definitiva, per poder exercir plenament la ciutadania.

La llengua catalana, en la situació actual, plural i multilingüe, és una de les eines més destacades de què disposa aquest país per tal de contribuir a la construcció d’una societat cohesionada. És, per tant, un repte i una oportunitat per fer una aposta decidida en el PNJCat 2011-2020 i traçar actuacions integrades de política lingüística dedicades específicament a augmentar la valoració, el coneixement i l’ús de la llengua catalana entre la gent jove.

Es tracta, doncs, de desenvolupar actuacions transversals lligades als reptes que el Pla es planteja on la llengua catalana és una component estructural: educació, treball, autonomia, cultura i cohesió social.

e) La informació juvenil, una eina cabdal per a les polítiques de joventut

La realitat quotidiana ens situa en “la societat de la informació” amb l'entrada massiva de continguts per diferents canals. Un panorama canviant que planteja el repte de transformar la informació en coneixement per accedir als recursos, ja que difícilment podrem prendre una decisió si ens manca la informació necessària per fer-ho. Per aquesta raó, la informació juvenil té un paper bàsic en la potenciació de la igualtat d'oportunitats i la llibertat d'elecció dels i de les joves en les àrees i problemàtiques que els afecten.

Per això, el PNJCat 2011-2020 incorpora la informació juvenil com un aliat cabdal que ha de ser present en els diferents reptes com un eix important en matèria d'actuació en polítiques de joventut, ja que té com a objectiu facilitar les possibilitats d'integració social, laboral i cultural dels i de les joves, afavorint la igualtat d'oportunitats.


6.3.2 >>

1) Resum extret de: Document de consens del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2011-2020, Direcció Gernald e Joventut, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2011.