Sou aquí: inici » 6. L'estratègia en joventut a Catalunya » 6.2 Procés d'elaboració del segon PNJCat (2011-2020)

6.2 Procés d'elaboració del segon PNJCat (2011-2020)

L’elaboració del PNJCat 2011-2020 es va organitzar a partir d’un procés d’avaluació del PNJCat 2000-2010 i de recollida de propostes per al segon PNCJat, que l’han nodrit de contingut i que haurà de regir les polítiques de joventut durant els propers 10 anys. Aquesta tasca, que us descriurem a les pàgines que segueixen, ha estat impulsada per la Direcció General de Joventut, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis, que integren el Consell Rector del PNJCat.

El procés per l’elaboració del nou PNJCat 2011-2020 es va organitzar a partir de 6 grans fases o moments que s’han desenvolupat al llarg des del 2009 fins al 2011 i on, els diferents agents implicats en el desenvolupament de la polítiques de joventut a Catalunya han jugat papers diferenciats en funció dels continguts a treballar en cada moment.

Font:Elaboració pròpia (DGJ)

Una de les característiques del propi Pla Nacional de Joventut de Catalunya i que impregna tot el procés d’elaboració del PNJCat 2011-2020 és la cerca del consens i la implicació dels diferents agents protagonistes de les polítiques de joventut. Aquesta perspectiva passa per la cerca de tres grans nivells de consens, que al llarg dels darrers anys han inspirat i condicionat el disseny metodològic i el desenvolupament de cadascuna de les fases del procés PNJCat:

  • Consens social
  • Consens institucional
  • Consens polític

Font:Elaboració pròpia (DGJ)

Si la voluntat última del PNJCat és fer possible la realització del projecte de vida dels i de les joves, tot treballant per a la seva igualtat d’oportunitats, és una condició indispensable aconseguir el consens i el convenciment de tots els agents i actors de les polítiques de joventut, joves inclosos, en el que serà el seu full de ruta per als propers deu anys a Catalunya.

Per aquesta raó, es va posar en marxa un procés de consulta amb una important dimensió territorial i que fa participar tots els agents: Generalitat de Catalunya, món local, moviment juvenil organitzat i joves a títol individual.

En aquest procés es va voler donar la veu i el dret a decidir als protagonistes del Pla, que són les persones joves. Van ser prop de 9.000 joves d’arreu del territori els que van participar als diferents tallers i espais de consulta (als instituts de secundària, a les universitats, als municipis, a través del qüestionari en línia, etc.) i que van tenir la possibilitat de decidir sobre el seu futur i sobre els reptes que havia d’abordar el PNJCat fins al 2020.

També es va voler comptar amb la participació dels professionals i experts en joventut, que són agents claus per a la consolidació de les polítiques de joventut del país. Van ser prop de 900 tècnics i polítics (de món local i Generalitat) i experts en joventut els que van prendre part en els diferents grups de treball i tallers i que van dir la seva sobre els continguts d’aquest nou full de ruta.

En total, van ser prop de 10.000 persones les que van participar en l’elaboració dels continguts del PNJCat 2011-2020 a través de tallers i espais de consulta desenvolupats a més de 70 municipis d’arreu de Catalunya.

Per a més informació podeu consultar l’Informe del procés PNJCat clicant aquest enllaç: Informe procés PNJCat


Inici << | 6.3 >>