Sou aquí: inici » 5. Marc competencial i legal de les PJ a Catalunya

5. Marc competencial i legal de les PJ a Catalunya

Les competències en matèria de joventut no estan atribuïdes expressament a les comunitats autònomes en l'article 148 de la Constitució, encara que tampoc a l'Estat en l'article 149; no obstant això, per assimilació i pel contingut de l'article 149.3 de la Constitució, el qual afirma que “les matèries no atribuïdes expressament a l'Estat per aquesta Constitució podran correspondre a les comunitats autònomes, en virtut dels seus respectius estatuts. La competència sobre les matèries que no s'hagin assumit pels estatuts d'autonomia correspondrà a l'Estat, les normes del qual prevaldran, en cas de conflicte, sobre les comunitats autònomes, en tot el que no estigui atribuït a l'exclusiva competència d'aquestes”.

En aquest context de buit de competències i de falta d’antecedents sòlids, les comunitats autònomes assumeixen la plena competència en matèria de joventut, incorporant-la als estatuts d’autonomia.

Article 142 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya

1. Correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de joventut, que inclou en tot cas:

  • El disseny, l'aplicació i l'avaluació de polítiques, plans i programes destinats a la joventut.
  • La promoció de l'associacionisme juvenil, de les iniciatives de participació de la gent jove, de la mobilitat internacional i del turisme juvenil.
  • La regulació, la gestió, la intervenció i la policia administrativa d'activitats i instal•lacions destinades a la joventut.

2. Correspon a la Generalitat la subscripció d'acords amb entitats internacionals i la participació en aquestes en col•laboració amb l'Estat o de manera autònoma, si ho permet la normativa de l'entitat corresponent, i en tot cas la tramitació de documents atorgats per entitats internacionals que afectin persones, instal•lacions o entitats amb residència a Catalunya, respectant la legislació de l'Estat.

El 2005 es va posar en marxa un procés participatiu per elaborar una llei de polítiques de joventut. Aquest procés fou impulsat des de la Secretaria de Joventut 1) (a partir d’ara SJ), però responia a una demanada generalitzada en l’àmbit de joventut i entre tots els actors, tant públics, d’àmbit nacional i local, com també privats.

Tot i que no descriurem en detall aquest procés que s’encavalca amb la implementació del PNJCat (malgrat que, un cop aprovada, la Llei de polítiques de joventut tindrà uns efectes molt rellevants sobre el PNJCat, ja que donarà reconeixement normatiu al PNJCat i als seus principals instruments i actors, fet que obligarà a tramitar-lo com a decret de govern, alhora que serà vinculant per a les administracions locals), sí que és rellevant esmentar-ne alguns aspectes:


Índex |

1) En l'actualitat, Direcció General de Joventut