Sou aquí: inici » 5. Marc competencial i legal de les PJ a Catalunya » 5.3. Què implica la Llei de Polítiques de Joventut?

5.3. Què implica la Llei de Polítiques de Joventut?

Tenir un marc jurídic clar

Des que la Generalitat va assumir la competència exclusiva en matèria de joventut, es van anar impulsant diverses actuacions i l’any 2000 es va disposar d’un instrument estratègic d’ordenació i planificació: el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat). Ara –amb l’aprovació de la Llei de Polítiques de Joventut (a partir d'ara LPJ)– es crea un marc jurídic per regular aquesta competència.

Ordenació de les polítiques de joventut

La LPJ endreça i regula les polítiques de joventut que duen a terme les diferents administracions: des de l’àmbit autonòmic fins a l’àmbit local (ajuntaments i consells comarcals). Serveix, doncs, per delimitar competències i responsabilitats.

L’emancipació com a eix prioritari de les polítiques de joventut

La LPJ defineix els joves com ‘un col•lectiu majoritàriament immers en processos formatius, d’inserció laboral i d’emancipació domiciliària, dels quals es deriven unes identitats i actituds similars’. Les trajectòries personals dels i de les joves, doncs, estan fortament condicionades per una sèrie d’aspectes nuclears: habitatge, formació i treball.

Això converteix la gent jove en un col•lectiu especialment vulnerable (i la crisi d’aquests darrers anys ens ho ha demostrat sobradament, amb un retrocés de la taxa d’emancipació juvenil i amb un atur juvenil que s’ha disparat). La necessitat d’atendre les necessitats derivades de tots aquests factors ha convertit el suport a l’emancipació juvenil en el pilar central de les polítiques de joventut catalanes.

Vinculació jurídica del PNJCat

La LPJ dóna rang reglamentari al Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCat) i el configura com a pla sectorial de coordinació de les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya i dels governs locals. Així, es converteix en instrument de planificació estratègica de les polítiques de joventut de Catalunya. Un instrument que obliga (amb força normativa) totes les administracions que fan polítiques dins el territori català.

Blindatge d’un marc de treball col•lectiu

La filosofia de treball que inspira les polítiques de joventut catalanes és clara: involucrar tots els agents institucionals i incorporar la societat civil en la presa de decisions. Es tracta de sumar esforços per multiplicar resultats. La LPJ recull aquesta filosofia de treball mitjançant el reconeixement del PNJCat com a pla sectorial de joventut i del seu Consell Rector com a òrgan col•legiat de decisió en matèria de polítiques de joventut.

Entre altres coses, la llei estableix que el PNJCat s’ha d’aprovar amb l’acord previ del seu Consell Rector. Per tant, la llei garanteix que els objectius comuns es fixaran de manera conjunta i que comprometran cadascú, d’acord amb les seves funcions, capacitats i responsabilitats.

Desplegament d’una xarxa d’equipaments i serveis per a la joventut

La LPJ crea el marc jurídic que ha de permetre impulsar els instruments de planificació estratègica que garanteixin una oferta consistent d’equipaments. I això no sols vol dir la xarxa d’equipaments, sinó també, i especialment, la promoció de la creació i consolidació d’aquests mitjançant el suport econòmic i tècnic.

Reconeixement als professionals de la joventut

La LPJ reconeix legalment aquesta figura professional, que neix de la feina diària de centenars de professionals d’arreu de Catalunya que han aconseguit adquirir un perfil laboral definit i un prestigi creixent. A més, determina les funcions bàsiques d’aquests professionals i enumera quines són les tasques que els correspon de dur a terme. Finalment, obliga l’Administració a garantir que aquest sector professional disposi d’una formació contínua, tant bàsica com especialitzada, que els asseguri un coneixement teòric i pràctic suficient en matèria de joventut.

Una aposta per la participació juvenil

Malgrat fer un èmfasi especial en l’emancipació juvenil, la LPJ no deixa de banda la participació, un eix de treball al qual les polítiques de joventut sempre han donat molta importància. La llei fa una referència explícita a la necessitat que les administracions potenciïn la participació juvenil en la vida pública. A més, fa un reconeixement explícit al moviment associatiu juvenil i al rol del Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), com a interlocutor de les administracions i membre del Consell Rector del PNJCat. Finalment, la LPJ recull i reconeix les noves formes i dinàmiques de participació, com ara els grups de joves i els consells locals de joventut.


Inici << | 5.4 >>