Sou aquí: inici » 4. Evolució de les polítiques de joventut » 4.2. Les polítiques de joventut a Catalunya

4.2. Les polítiques de joventut a Catalunya

1)

Un cop restablerta la democràcia, la Generalitat de Catalunya assumeix les competències pròpies en matèria de joventut 2) mitjançant l’Estatut d’autonomia. És el primer pas cap al desenvolupament de les polítiques de joventut de l’Administració catalana, ja que a l’Estat espanyol es crea l’Institut de la Joventut de l’Estat espanyol (INJUVE), amb la funció de desenvolupar la política de joventut en aquelles comunitats autònomes que no n’assumeixen les competències.

En aquesta primera etapa, el principal objectiu és la consolidació democràtica i la concreció de l’estructura orgànica de l’Administració catalana. Des del punt de vista orgànic, es crea la Direcció General de Joventut, dins del Departament d’Ensenyament i Cultura, per impulsar les polítiques de joventut de la Generalitat de Catalunya, però aviat, el 24 de juliol de 1980, la Direcció General de Joventut passa al Departament de la Presidència.

En aquest període, la política de joventut del Govern de la Generalitat respon sobretot a criteris d’impuls i consolidació del teixit associatiu juvenil emergent en aquells moments.

Es tracta d’un teixit associatiu que havia establert un marc de treball resultat dels acords obtinguts durant el I Congrés de la Joventut Catalana i que es van plasmar en la redacció de la I Carta de la joventut catalana (1977). El document recollia les demandes en drets civils, socials i polítics per als i les joves, com també la creació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC). Els primers passos per a la constitució formal i per a la regulació del Consell Nacional de la Joventut es duen a terme l’any 1979, primer amb un decret de la Generalitat i després amb una llei del Parlament de Catalunya l’any 1985. 3)

 www.cnjc.cat

L’acció del Govern de la Generalitat en matèria de joventut se centra, doncs, a enfortir el conjunt de les entitats juvenils catalanes, molt especialment les dedicades a l’educació en el lleure. Es duen a terme jornades de formació i reflexió, s’impulsen trobades, es fomenten les activitats en el temps lliure, les acampades, la formació de monitors i directors, etcètera.

Alhora, s’estableixen diverses línies d’ajuts econòmics que es consoliden l’any 1984 mitjançant els convenis de col•laboració amb moltes entitats juvenils, fins a aconseguir l’objectiu d’un cens d’entitats juvenils de Catalunya, que simbolitza una etapa intensament dedicada al suport a l’associacionisme juvenil.

Paral•lelament, es crea l’Institut Català de Serveis a la Joventut 4), l’organisme autònom vinculat a la Direcció General de Joventut que s’encarrega d’una manera expressa de gestionar la creació, l’explotació i el manteniment dels recursos i les instal•lacions al servei de la joventut, com ara les residències o les cases juvenils.

El tercer element que destaca en aquesta primera etapa és el relatiu a l’impuls de la xarxa d’informació juvenil, amb l’establiment de diferents punts d’informació juvenil arreu del territori català. Alhora, es creen els primers serveis comarcals de joventut, que permeten la descentralització de notificacions i tramitacions de subvencions, com també les tasques pròpies d’informació juvenil.

Cap a finals dels anys vuitanta es produeix un procés de reflexió important que conduirà a la reorientació de l’acció de govern en matèria de joventut. La Direcció General de Joventut continua en aquest període la línia de potenciar el teixit associatiu com a element vertebrador del país. En aquest període s’incrementen substancialment els ajuts econòmics a les entitats i s’ofereix més suport i promoció a l’associacionisme juvenil. Alhora, es mantenen també els esforços en matèria d’informació, documentació i estudis, i es produeix una millora destacada de les infraestructures al servei de les persones joves, com ara els albergs de joventut i altres instal•lacions juvenils.

Tanmateix, la celebració del II Congrés de la Joventut de Catalunya, l’any 1988, marca un punt d’inflexió en posar sobre la taula la necessitat de crear polítiques integrals de joventut. La complexitat i la diversitat dels problemes d’un col•lectiu nombrós i important com són les persones joves, i l’atenció i la resposta immediata que cal donar-hi, fan que el discurs del teixit associatiu en política de joventut reivindiqui un grau més alt de col•laboració i coordinació entre els diferents agents implicats en les polítiques de joventut.

Al mateix temps, la Generalitat de Catalunya es planteja reforçar el paper institucional de l’organisme que s’ha d’encarregar de dirigir, planificar, executar i coordinar les polítiques de joventut. Així, el setembre de 1992 la Direcció General de Joventut desapareix per convertir-se en Secretaria General de Joventut5).

Aquest canvi de concepte a l’hora de treballar i entendre les polítiques de joventut, dotades d’una dimensió més integral i transversal, es tradueix en l’elaboració del Pla interdepartamental Catalunya Jove 93-946), que suposa l’actuació coordinada de tot el Govern en política de joventut.

Aquest pla tindrà continuïtat amb l’elaboració del Pla interdepartamental de joventut Catalunya Jove 95-97, que incidirà a partir d’aquest moment en les diferents necessitats dels i de les joves:

  • Informació i accés als serveis
  • Dinamització de polítiques de joventut locals i comarcals
  • Associacionisme
  • Formació, ocupació i creació d’empreses
  • Salut i prevenció
  • Medi ambient
  • Serveis als joves: lleure, cultura, habitatge i instruments d’integració social
  • Actituds, valors i identitat nacional

Tots dos plans interdepartamentals suposen un esforç molt significatiu d’anàlisi de la realitat juvenil, com també d’orientació de les actuacions específiques a desenvolupar.

En aquesta línia, la Secretaria General de Joventut desplega nous projectes d’actuació:

  • Programa de dinamització territorial, amb ajudes econòmiques als ens locals.
  • Programa d’ajuts per a l’adquisició d’habitatge.
  • Presència a les universitats.
  • Servei d’assessories per a joves, amb atenció de consultes en diferents àmbits: de salut, d’estudis i professions, jurídic, de creació d’empreses i objecció de consciència i servei militar.
  • Convenis de col•laboració amb els departaments de Treball i Ensenyament per a matèries de formació, ocupació i creació d’empreses.
  • Col•laboració amb el Departament de Sanitat amb programes com ara “Prevenció i control de la sida”.
  • Col•laboració de diversos departaments per oferir avantatges per al Carnet Jove.

També, en aquest període, l’activitat de la Secretaria General de Joventut passa per una reordenació. Els serveis centrals de la mateixa secretaria s’ubicaran en un sol edifici, al carrer de Calàbria, número 147, la qual cosa facilita que els serveis tinguin més operativitat i funcionalitat.

A banda, es crea l’empresa Turisme Juvenil de Catalunya, SA, que a la llarga acabarà recollint la major part de les funcions que feia l’Institut Català de Serveis a la Joventut 7), el qual serà dissolt a mitjans de 1996. Precisament, una de les tasques que haurà de fer aquesta nova empresa és donar un nou impuls a un dels productes més coneguts, el Carnet Jove. Aquest carnet, que va néixer l’any 1986, ofereix una sèrie d’avantatges, principalment econòmics, en la utilització dels béns culturals, materials i de serveis, gràcies a la col•laboració dels sectors comercials i culturals i també a les diferents institucions públiques del país. Actualment, aquest producte ha anat creixent tant en oferta de serveis com en nombre de titulars, fins a arribar als 320.000 joves que actualment tenen el Carnet Jove, i recentment s’ha ampliat amb la creació del Carnet +25.

www.carnetjove.cat

En darrer terme, aquesta etapa coincideix també amb la voluntat del Govern de desconcentrar territorialment les competències exercides en matèria de joventut. Així, l’any 1993, la Generalitat va delegar a les comarques, 8) mitjançant els consells comarcals, les competències relacionades amb les instal•lacions juvenils. D’aquesta manera, passen a ser els consells comarcals els que exerceixen les potestats inherents a aquestes competències, sense que això alteri la titularitat de les competències, que continuen sent de la Generalitat de Catalunya. Cal esmentar, però, el traspàs integral de competències i serveis al Conselh Generau d’Aran en matèria de joventut 9), fet en el marc del règim especial que té Era Val d’Aran. Alhora, la Generalitat de Catalunya assumeix la transferència de les competències que les diputacions provincials exercien fins a aquell moment 10).

Els avenços produïts durant l’etapa anterior es van veure interromputs, el juny de 1996, amb l’adscripció de la Secretaria General de Joventut al Departament de Cultura, fet que va dificultar l’articulació del treball interdepartamental sobre les polítiques de joventut, i que també va fer minvar la significació institucional de l’organisme que les havia de liderar. Tanmateix, a l’inici de la legislatura següent, la Secretaria General de Joventut retorna al Departament de la Presidència, i d’aquesta manera es mostra la rellevància que tindran de nou les polítiques de joventut en l’acció de Govern de la Generalitat.

Va ser el moment de fer més passos endavant. S’havia de bastir un nou model conceptual i una bona metodologia de treball que anés més enllà dels plans interdepartamentals, i en el qual es veiessin implicats tots els agents que desenvolupen polítiques de joventut a Catalunya.

El final dels noranta va marcar, doncs, un nou punt d’inflexió que s’inicia amb l’impuls d’un cicle de trobades i debats organitzats des de la mateixa Secretaria General de Joventut. En el Fòrum Joves del Segle XXI es van tractar una àmplia diversitat d’assumptes d’interès:

  • Una nova etapa de les polítiques locals i comarcals de joventut.
  • El futur de l’associacionisme.
  • Joves i valors: el compromís cívic de les persones joves.
  • Informadors juvenils i Internet.

Paral•lelament, l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona van impulsar, amb la col•laboració de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, el congrés La Nova Condició Juvenil i les Polítiques de Joventut, en el qual se sosté la idea d’un canvi en la concepció de les necessitats i pautes de comportament dels i de les joves i, com a conseqüència d’això, es proposen línies d’actuació centrades en les anomenades polítiques afirmatives.

Gairebé d’una manera simultània, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) organitza unes jornades de debat sobre polítiques de joventut el desembre de 1998 a la Universitat de Barcelona. Aquest debat culmina la primavera de l’any següent amb l’aprovació del llibre Línies de política juvenil, el qual estableix les bases per elaborar un pla nacional de joventut que ha de permetre articular les polítiques integrals orientades cap a la plena ciutadania dels joves. La proposta del CNJC reprèn l’aposta de la II Carta de la joventut catalana de demanar la coordinació, en matèria de joventut, entre les diferents administracions catalanes i el diàleg i la complicitat del món associatiu juvenil.

El gener de l’any 2000, la Secretaria General de Joventut presenta el document Cap a un pla nacional de joventut, en què queden definits els sis eixos d’actuació i les possibles propostes d’actuació per als propers anys en matèria de joventut, d’acord amb els programes electorals dels diferents partits polítics.

Amb aquests antecedents, la Secretaria General de Joventut inicia el procés d’elaboració del Pla Nacional de Joventut de Catalunya, comptant amb la col•laboració de tots els agents implicats en polítiques de joventut al país: pel que fa a les institucions públiques, es compta amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM), la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), els consells comarcals i el Conselh Generau d’Aran; quant a la participació juvenil, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i el teixit associatiu juvenil que representa, i, en l’àmbit intern del Govern de la Generalitat, la implicació de tots els seus departaments.

Aquest procés culmina el novembre de 2000 amb l’aprovació per part del Govern del document marc del Pla Nacional de Joventut de Catalunya (a partir d’ara PNJCat), i amb la seva presentació i valoració positiva de totes les forces polítiques al Parlament de Catalunya en el marc de la Comissió d’Estudi sobre la Situació de la Joventut a Catalunya del Parlament el 27 de novembre de 2000. Des de llavors, el Pla Nacional de Joventut de Catalunya pretén ser l’eina a disposició de tots els agents implicats per definir, impulsar i coordinar les polítiques de joventut a Catalunya.

Aquest primer pla nacional de joventut, el PNJCat 2000-2010, va suposar un avenç clar en les polítiques de joventut a Catalunya.

Planificació i institucionalització de les polítiques de joventut

El PNJCat 2000-2010 ha contribuït a l’extensió d’un model de polítiques de joventut integrals, que pretenen incidir de manera coordinada i transversal sobre totes les esferes de la vida dels i de les joves. També ha facilitat un model d’intervenció en polítiques de joventut i ha generat instruments de planificació de les polítiques en l’àmbit local. De la mà dels plans locals i comarcals de joventut, en els darrers anys, s’ha assistit a un procés d’institucionalització de les polítiques de joventut al món local, amb un increment notable del nombre de regidories i conselleries comarcals en aquest àmbit i també de personal tècnic que hi treballa.

Contingut

El PNJCat 2000-2010 ha representat un avenç pel que fa al contingut de les polítiques de joventut; les ha centrat en dues grans línies estratègi¬ques de treball que han condicionat els seus àmbits materials d’actuació:

  • L’emancipació, entesa com ‘la capacitat de construcció del projecte de vida dels i de les joves i l’exercici de la plena ciutadania.
  • La participació, en sentit ampli, entesa com ‘el conjunt d’accions i de processos que generen capacitat en les persones joves per decidir, intervenir i transformar el seu entorn, les seves relacions i les seves possibilitats de desenvolupar-se personalment i col•lectivament.

Metodologia

El PNJCat 2000-2010 ha facilitat criteris metodològics i eines concretes per al seu desplegament, desenvolupant un model d’execució de les polítiques de joventut fonamentat en la interdepartamentalitat, la interinstitucionalitat i la participació jove. Val a dir que dins el termini de desenvolupament de primer PNJCat (2000 a 2010) es produeixen moments i fenòmens importants.

  • El canvi de dependència de Secretaria General de Joventut a Secretaria de Joventut, al 2006, així com la seva nova dependència orgànica, ja que passa a formar par del Departament d’Acció Social i Ciutadania.
  • El procés d’elaboració de la Llei de Polítiques de Joventut, que s’inicia al 2005, tot i que l’aprovació definitiva de la Llei es duu a terme al 2010 (més endavant hi ha un apartat dedicat a l’esmentada Llei).
  • Al llarg de 2010 es posa en marxa el procés d’avaluació del primer PNJCat i d’elaboració del nou PNJCat 2011-2020, que s’aborda en deteniment a un capítol posterior.
  • Un nou canvi de rang de la Secretaria de Joventut, que esdevé la Direcció General de Joventut al 2011, ubicada en el Departament de Benestar Social i Família,
  • L’aprovació l’any 2011 del document de consens del PNJCat 2011-2020, amb el vist-i-plau de tots els grups parlamentaris.

Tot i els canvis assenyalats, podem afirmar que les polítiques de joventut han consolidat la seva existència. Durant aquests anys, s’ha anat forjant un espai per a les polítiques adreçades a la gent jove, i s’ha fet amb més o menys debilitat, amb més limitacions i traves que facilitats, però, en definitiva, amb caràcter inqüestionable. Per a unes polítiques que tradicionalment han mantingut una essència dèbil i marginal, el reconeixement del seu espai propi ja és un avenç significatiu.

La integralitat, la transversalitat o el paper de la participació són alguns dels elements amb un alt component discursiu que han anat calant en els diferents agents de les polítiques de joventut gràcies a la intencionalitat inicial del PNJCat 2000-2010. Aquest és un bon punt de partida per fer un salt endavant en aquestes polítiques no sols en la seva organització, planificació i metodologia, sinó també en la intenció de fons, la missió i la construcció d’un horitzó comú.


Inici << | 4.3 >>

2) Llei orgànica 4/1979, de 18 de desembre, article 9.26, i Constitució espanyola, articles 148 i 149.
3) Llei 14/1985, de 28 de juny, per la qual es regula el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
6) Resolució de 8 de juny de 1993, de constitució del Comitè Director del Pla interdepartamental Catalunya Jove 93-94.
7) Resolució de 15 de setembre de 1993, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 14 de setembre de 1993, on s’acorda la constitució de la Societat Anònima Turisme Juvenil de Catalunya.
8) Decret 187/1993, de 27 de juliol, de delegació de competències de la Generalitat en matèria de joventut a les comarques
9) Decret 292/1997, d’11 de novembre, de transferència de competències i serveis de la Generalitat al Conselh Generau d’Aran en matèria de joventut
10) Llei 1/1993, de 22 d’octubre, de transferència de competències de les diputacions provincials a la Generalitat de Catalunya en matèria de joventut