Sou aquí: inici » 4. Evolució de les polítiques de joventut » 4.1 L'evolució de les polítiques de joventut a l'Estat espanyol

4.1 L'evolució de les polítiques de joventut a l'Estat espanyol

Com ja s’ha assenyalat, s’ha d’entendre el desenvolupament de les polítiques de joventut a L’Estat espanyol en el context de la democratització i el desenvolupament consegüent de les polítiques socials que es va iniciar durant la dècada dels vuitanta. Fins a aquest moment, les polítiques socials tenien una clara vocació assistencialista que s’orientava específicament cap a joves i es reduïa bàsicament a regular i promoure les activitats formatives i de lleure en el temps lliure.

Amb els inicis de la democràcia es van anar consolidant, organitzant i reglamentant els drets socials de ciutadania que fonamenten el desenvolupament de les polítiques socials i l’articulació d’un cert estat de benestar. En aquest sentit, és molt significativa la inclusió en la Constitució espanyola (CE) d’un mandat genèric (l’únic) que fa referència explícita als drets socials i polítics dels i de les joves, tot assenyalant l’obligació dels poders públics de fomentar la participació de les persones joves i de desenvolupar una política de serveis per a aquests.

En aquest mateix període de democratització es produeixen uns altres dos processos igualment significatius per entendre la situació actual de les polítiques de joventut.

D’una banda, la nova etapa democràtica es construeix sobre la base d’un procés de descentralització de l’Estat. Però malgrat l’existència de l’article esmentat de la CE en el qual es fa referència explícita als i a les joves, la posició perifèrica que ocupen les polítiques que se’ls destinen es reflecteix en el fet que la mateixa Constitució no regula les competències en matèria de joventut entre les diferents administracions. En aquest context de buit de competències i de falta d’antecedents sòlids, les comunitats autònomes assumeixen la plena competència en matèria de joventut.

D’altra banda, paral•lelament a la complexa construcció del nou estat, les administracions locals avancen ràpidament en el desenvolupament de les polítiques socials per fer front a les necessitats i demandes amb les quals es troben quotidianament, entre les quals s’han d’incloure també les polítiques de joventut. Les administracions locals van ser, per tant, les que més ràpidament van avançar en la implementació de programes i accions dedicats a les persones joves.

Aquests processos històrics generen un panorama de polítiques de joventut bastant complex (com succeeix en altres camps dels serveis personals), atès que:

  • Aquestes polítiques es troben fortament descentralitzades.
  • La dotació de recursos amb què compten és molt escassa en totes les administracions sense excepció.
  • L’escassa transversalitat del seu disseny i articulació les deixa amb molt poca capacitat d’incidència en aquelles qüestions que són realment decisives per a la vida dels i de les joves: l’educació, la inserció laboral i la qualitat del treball, l’accés a l’habitatge, etc.


Inici << | 4.2 >>